El GMP a l’Ajuntament de Castelló recorre judicialment davant del TSJCV per recuperar la doble cooficialitat del topònim
Esgotant el termini que acabada ahir, 23 de maig, el Grup Municipal Popular ha optat per la via judicial per dur a terme el seu compromís de recuperar la doble cooficialitat en la denominació i nom de la ciutat i que “puguem tornar a trucar Castelló de la plana i Castelló de la plana, indistintament, tal com estableix i propugna la Constitució i l’Estatut d’Autonomia “, assenyala Carrasco.
D’aquesta manera, els populars ja han iniciat la tramitació per tornar a marcar, de manera oficial, a la ciutat Castelló de la Plana i Castelló de la Plana com així era des de fa 37 anys. Després d’aquest recurs serà el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, el que comuniqui un nou termini per a presentar els arguments i raons corresponents.
La portaveu popular, Begoña Carrasco, justifica aquest recurs contenciós-administratiu argumentant la necessitat de tornar la normalitat a la ciutat de Castelló. “El temps de les imposicions, del sectarisme, de generar polèmica on no n’hi havia per acabar enfrontant a la societat castellonenca ha de quedar enrere, posar-hi fi aquest proper diumenge 26 de maig a les urnes i no prolongar-se durant quatre anys més. Amb PSOE i Compromís la ciutat de Castelló i els castellonencs han patit una pèrdua de llibertats que anem a tornar a tota la ciutadania “, subratlla la portaveu popular i afegeix que és hora de” tornar la llibertat als castellonencs i que en qüestions com la educació, la cultura o la llengua, tornin a poder triar per ells mateixos, sense veure coartats els seus drets per un govern bipartit que no mira per l’interès general i ha estat governant d’esquena a la majoria social “, assenyala.
Per Carrasco és prioritari acabar amb les imposicions i sectarismes d’un govern municipal, el de Amparo Marco, que no mira per l’interès general, sinó només pel dels socis que la van fer alcaldessa “.
El decret que elimina la forma en castellà del topònim, imposant únicament la forma en valencià, “només ha portat malestar, crispació social i enfrontaments entre la societat, perquè no ha estat en cap moment una demanda social. Castelló i Castelló, en la seva denominació oficial bilingüe ho ha estat des del 19 de juliol del 1982 quan va ser aprovat per l’Ajuntament. El que ha intentat amagar el govern de PSOE i Compromís és una mesura sectària i de satisfacció als seus afiliats, que busca imposar una de les nostres dues llengües oficials sobre l’altra, aniquilant qualsevol indici o sentiment del que és espanyol “, conclou Carrasco.