El General de València, primer hospital públic d’Espanya a reduir la mida de la pròstata amb vapor d’aigua
Des de finals de febrer, quatre pacients s’han beneficiat d’aquest nou tractament per a la hiperplàsia benigna de pròstata a l’Hospital General Universitari de València, convertint-se en el primer centre públic d’Espanya en aplicar aquesta tècnica que ve dels Estats Units.
Aquesta nova teràpia consisteix en la injecció de vapor d’aigua, a través de la uretra, a l’interior de la glàndula prostàtica. El teixit en contacte amb el vapor es destrueix de manera que és eliminat pel propi cos solucionant els problemes ocasionats pel creixement de la pròstata en el pacient.
“A més d’evitar l’ingrés hospitalari del pacient, una altra de les principals avantatges és evitar els fàrmacs per llargs períodes de temps que requereixen aquests pacients i que a més provoquen efectes secundaris, sobretot en l’àmbit sexual, amb el consegüent estalvi farmacèutic i estalvi al sistema “, ha explicat el cap del servei d’Urologia de l’Hospital General de València, Emilio López Alcina, un dels primers uròlegs espanyols acreditats per poder realitzar-la.
“Aquesta nova tècnica ens permet aplicar-la a un rang molt ampli, fins a 80 centímetres cúbics de volum de pròstata, el que representa poder abastar fins al 80% d’homes que pateixen hiperplàsia benigna de pròstata”, ha assegurat Emilio López Alcina.
L’Hospital General Universitari de València té previst desenvolupar un programa de formació d’aquesta tècnica per a especialistes d’Urologia preferentment de la Comunitat Valenciana i Múrcia i també per especialistes de la resta d’Espanya.
El 50% d’homes majors de 50 anys pateixen la malaltia
La hiperplàsia benigna de pròstata és una engrandiment de la glàndula prostàtica que afecta aproximadament el 50% de la població masculina entre els 51 i 60 anys d’edat, i fins al 90% dels homes majors de 80 anys.
Aquest engrandiment pot comprimir la uretra reduint o fins i tot bloquejant el flux d’orina des de la bufeta. Es tracta per tant d’una patologia crònica amb una gran prevalença, tot i que es calcula que només un terç dels afectats requereixen algun tipus de tractament.