El decàleg del tecnic valencianista Javi Gràcia

El nou entrenador del Valencia CF, Javi Gràcia, mostra una mica més com és i la seva forma de pensar en VCF MEDIA, a més de desvetllar quin va ser el seu primer partit a Mestalla, les seves aficions fora de el futbol, ​​el que pensa sobre l’afició valencianista, seu estadi favorit … i molt més. No t’ho perdis!

Com et defineixes com a entrenador?

Crec que he estat jugador, em considero jugador i ho seré tota la vida. I en la meva faceta d’entrenador, em considero una persona que tracta d’organitzar el joc, d’ajudar a el jugador a que rendeixi al seu millor nivell sabent sempre que els veritables protagonistes són els jugadors.

Qui és el teu referent?

Fujo d’aquests personatges tan reconeguts per tots i que tant valor tenen, perquè són realment guanyadors i especials, però per a mi hi ha molta gent del carrer que és realment extraordinària i que fa moltes coses sense un reconeixement públic, econòmic i social, i són autèntics herois en el seu dia a dia amb unes rutines que molta gent no veu.

Com va ser la teva primera vegada a Mestalla?

He vingut com a jugador i entrenador, però una de les primeres vegades va ser per veure un partit que vaig veure a la part més alta, ja es com es veu el futbol des de molt amunt i va ser un València CF davant de la Reial Societat que, per cert , vaig passar molt de fred.

Quin és el millor consell que t’han donat?

Ser fidel a tu mateix i, a la fi, crec que és una sort poder viure com un realment és. Per a mi és el tenir la possibilitat de ser realment feliç.

Un estadi que t’hagi marcat?

Tots són especials, la veritat, tots tenen alguna cosa diferent per a mi, cada partit té un valor diferent, el de la meva ciutat, El Sadar sempre serà especial, és on he viscut molts anys de la meva infantesa veient l’Osasuna jugar. Com a entrenador potser em quedi amb Wembley, amb l’ambient d’una final de la FA Cup i una semifinal realment diferent.

Quina importància té el planter?

He nascut i després he treballat en molts equips de pedrera, crec que és una cosa realment necessari. Sempre s’aspira a enfortir equips amb bons jugadors forans, amb jugadors estrangers que enriqueixen molt el nostre futbol, ​​però el jugador de pedrera ha estat, és i serà sempre molt necessari.

Quin partit va canviar la teva vida?

Sempre recordes partits especials, recordo els que jugava amb 6/7 anys fins als que a nivell professional ens van donar ascensos, partits especials d’aquest tipus. He gaudit molt de cada partit i la veritat és que ho penso seguir fent, li dono molt valor a cada partit, a cada dia de la meva vida i intento gaudir-los a l’màxim.

Quines són les teves aficions fora de el futbol?

La principal, estar amb els meus fills i amb la meva dona. El temps que pugui dedicar a la meva família i als meus amics, que moltes vegades és el major sacrifici que aquest treball té, té moltes compensacions, però un dels més grans sacrificis és la manca de temps per gaudir amb els teus. És el que intento fer, estar amb la meva mare a Pamplona ara que la veig poc, estar amb la família i a nivell d’un altre tipus d’afició, la lectura i fer una mica d’esport.

Què opines de l’afició de l’València CF?

Excepcional, diferent, passional, viva, sempre mostrant el que sent i això per a l’espectacle i el jugador és especial.

Com et defineixes davant teu proper repte?

El més important és, sobretot, ser ambiciós, ser realment responsables del nostre treball, tractar de donar el millor i dins d’aquesta ambició, també tenir certes expectatives moderades, que no suposi per a l’equip una càrrega excessiva, crec que és important. No hi haurà més ambició que la d’intentar guanyar tots els partits i això és el que treballarem en el dia a dia, sent un equip molt treballador, molt responsable i també tractar de ser molt ambiciosos.

 

 

 

Informació i Foto: Valencia CF