El Consorci de Museus obre al públic l’exposició homenatge a Porcar al Menador de Castelló de la Plana
La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, mitjançant el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), en col·laboració amb l’Ajuntament de Castelló de la Plana, obre al públic l’exposició ‘Univers Porcar’ dedicada al pintor castellonenc Juan Baptista Porcar, a l’Edifici Menador Espai Cultural de Castelló.
La mostra, emmarcada en la celebració de l’Any Porcar, suposa l’homenatge més destacat al pintor castellonenc dins dels actes commemoratius del 50è aniversari de la seva mort i estarà oberta fins al 9 de febrer de 2025.
‘Univers Porcar’, comissariada pels historiadors Jaume Peris i Pascual Mercé, plasma l’univers particular que va crear Porcar al seu Castelló natal i que va projectar a l’exterior, convertint-se en el pintor castellonenc de més rellevància nacional i internacional i una de les figures més destacades de l’art valencià de finals del segle XIX i principis del XX, juntament amb altres artistes de l’època, com Sorolla, Pinazo o Benlliure.
Porcar forma part de la identitat de Castelló i ha contribuït al coneixement d’aquesta terra, a través d’una obra on predominen els paisatges postimpressionistes de camps llaurats, pinedes, marjals i roques nues, però també a través de la seva reconeguda tasca com a investigador arqueològic a jaciments rupestres de la província.
L?exposició reuneix 50 obres originals de l?artista castellonenc que s?estructuren al voltant de tres blocs temàtics: destaca el paisatge que va pintar des dels anys 30 fins al final dels seus dies; les seves famoses pintures de nens i autoretrats; i un espai dedicat a l’escultura, la faceta menys coneguda.
Joan Baptista Porcar
Porcar (1889-1974) va néixer al si d’una humil família de pagesos. Fins als 17 anys va alternar les feines agrícoles amb les tasques artístiques. La seva primera formació pictòrica la va rebre del pintor castellonenc Vicent Castell.
El 1906 la Diputació de Castelló li va concedir una beca per realitzar estudis d’escultura a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles a València. Des del 1910 fins al 1914 va residir a Barcelona, on va contactar amb la bohèmia artística relacionada amb la modernitat, alhora que va començar a abandonar l’escultura per dedicar-se de ple a la pintura.
El 1915 va tornar a Castelló i va fundar l’agrupació Ribalta, centrada en la pintura natural del paisatge. La seva primera exposició individual la va fer a Barcelona el 1927. Després va alternar les exposicions a Espanya amb la seva participació en certàmens internacionals (Venècia, Oslo, París, Buenos Aires).
La seva temàtica pictòrica va ser predominantment el paisatgisme, convertint-ho en un tema artístic. Els seus paisatges es distingeixen per la justa proporció de la llum, la pinzellada solta i l’afecte a la terra en els temes escollits.
El seu èxit més gran el va aconseguir el 1954, en obtenir la primera medalla a l’Exposició Nacional de Belles Arts, per la qual cosa, en els seus últims anys, va aconseguir prestigi i la seva pintura més personal entre el fauvisme, l’expressionisme i l’abstracció. Va comptar amb nombrosos deixebles que van imitar el seu estil.
La seva activitat pictòrica es va veure complementada amb la dedicació a la investigació arqueològica a la província, participant en les excavacions de les pintures rupestres d’Ares del Maestre i formant part del Comitè Internacional de l’Art Rupestre.
El 1932 va iniciar un inestimable treball arqueològic en col·laboració amb Breuïl, Obermaïer i Bosch Gimpera, i va realitzar una exhaustiva col·lecció de calcografies de totes les pintures rupestres de l’escola llevantina del Maestrat castellonenc que va exposar a tot Espanya, a Londres, a Viena ia París .
Informació i Foto: Generalitat Valenciana