El Consell Superior d’Esports (CSD) atorga finançament a un projecte de la UA sobre investigació en l’handbol d’elit
“Deteinarfibe” és el nom de la “Xarxa de desenvolupament tecnològic innovador per a la investigació i anàlisi dels requeriments físics i fisiològics en handbol d’elit”, el projecte d’investigació de la Universitat d’Alacant que ha aconseguit finançament del Consell Superior d’Esports ( CSD) per al seu desenvolupament i implementació, prevista per al Campionat d’Europa, el 2020.
L’ajut atorgat pel CSD ha estat concedida a l’equip que lidera Maria del Carmen Manchado, professora de la Universitat d’Alacant, titular del Departament Didàctica General i Didàctiques Específiques i especialista en l’àrea de l’Educació Física i Esportiva. Compost per Juan Tortosa Martínez, Basilio Pueo Ortega, Juan Manuel Cortell Tormo, Carmen Ferragut Fiol, Maria Elena Vila Suárez, Francisco Sánchez Sánchez i Luis Javier Chirosa Rius, especialistes en la matèria de diferents universitats, el projecte compta amb el suport de la Reial Federació Espanyola d’Handbol i de la Federació Europea d’Handbol.
Segons explica la professora Manchado, el projecte tractarà de crear una sèrie de variables que tenen lloc en el desenvolupament del joc en l’handbol. Posteriorment, aquestes variables seran mesures en partits i situacions reals durant diferents competicions d’elit i, finalment, seran analitzades en comú. “Monitoritzarem tots els moviments dels jugadors i també el seu radi d’acció, a més d’altres elements com la velocitat a la qual es mou la pilota, la velocitat i localització dels llançaments o la força dels impactes entre esportistes”, detalla la investigadora .
Amb això, es crearan seqüències habituals i patrons determinats en diferents variables amb molt diferents objectius. Entre d’altres exemples, Manchado explica que “segons la posició en què un esportista juga dins del seu equip es donen molt diferents variables de distàncies recorregudes, de rapidesa o força en els moviments o dels impactes i agafades que han de suportar. Determinar aquestes dades al detall fa que es coneguin millor a quines situacions es van a enfrontar els atletes “.
I què s’obté de l’anàlisi de totes aquestes variables? “Reducció de lesions i millora del rendiment esportiu”, manifesta la investigadora que lidera el projecte. “Com més dades objectives es coneguin de les necessitats físiques i fisiològiques dels esportistes, millors planificacions de temporades i d’entrenaments es poden realitzar i, amb ells, evitar lesions i millorar el rendiment”.
Precisament, l’aplicació de les variables creades està prevista per al proper Campionat Europeu d’Handbol masculí, que tindrà en 2020 a Àustria, Noruega i Suècia simultàniament, i posteriorment en el campionat femení, que tindrà lloc a Dinamarca i Noruega al desembre del mateix any . “Aquest tipus de campionats, sense anar més lluny, llancen una xifra cridanera, ja que entre un 20% i un 30% dels participants pateixen alguna lesió en el transcurs de la competició”, comenta Manchado, al que afegeix que “aquest projecte pretén, entre altres coses, que aquests percentatges es redueixin considerablement “.
Xarxes de recerca
“Deteinarfibe” és una de les 21 xarxes d’investigació en Ciències de l’Esport que el Consell Superior d’Esports (CSD) ha presentat recentment. Coordinades per universitats espanyoles, com és el cas de la UA, rebran subvenció per a l’impuls de la investigació científica en matèria esportiva i la creació d’espais d’intercanvi entre universitats.
En concret, aquestes xarxes de recerca involucren a 364 investigadors, 58 empreses, 9 federacions nacionals i 14 territorials, 2 centres d’Alt Rendiment Esportius (CAR de Sierra Nevada i CAR de Sant Cugat), 10 grups de recerca estrangers, 14 universitats espanyoles i la Federació Europea d’Handbol.
Informació i Foto: Universitat Alacant