El Consell declara com a Bé d’interès cultural la Reial Fàbrica de Pisa Fina i Porcellana del Comte d’Aranda a l’Alcora
La Tramitació de l’expedient és va iniciar per Resolució d’incoació de 16 de juliol de 2018, de la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport. A l’expedient consten a els informes favorables del Consell Valencià de Cultura, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i de la Universitat Jaume I de Castelló. A més, és va sol·licitar informe a les conselleries afectades, sense que s’haja formulat cap al·legació.
La fàbrica de pisa fina i superfina de l’Alcora, coneguda también com la Fàbrica Gran, constitueïx la primera i més important empresa de la Il·lustració destinada al proveïment de productes ceràmics d’alta calidad, sevamajoria per al consum nacional, no obstant AIXÒ va aconseguir una gran Projecció internacional que l’va situar a l’alçada de les ja existents a Europa.
Hui dia és conservin peixos en importants museus i Col·leccions privades de tot el món, com per Exemple al Museu Nacional de Ceràmica de València, al Museu Arqueològic Nacional, el Musée National de Céramique de París, el Victoria and Albert Museum de Londres o el Metropolitan Museum de Nova York.
Els Seus valors Històrics i etnològics és reconeixen ara mitjançant la declaració com a Bé d’interès cultural paper decret que és publicarà al BOE i entrarà en vigor L’endemà de la data en qué es publiqui al ‘Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ‘.
A través de este decret és determinin a els valors que justifiquin la Seua declaració com a BIC, és delimita i és descriu el Bé i s’estableix la normativa protectora corresponent, aixi com el RÈGIM d’intervencions i actuacions en el lloc històric.
La fàbrica va ser edificada en 1727 ALS Terrenys Propietat del comte d’Aranda, propiciada per la política proteccionista implantada per Felip V. La confluència de diversos factors, com per Exemple la continuada formació dels operaris, la Contractacio de destacats Tècnics, la recerca de les millors Matèries primeres o l’Obtenció de privilegis reals per a la importació de Matèries primeres i la Comercialització de la trepitja, va donar com a resultat l’Obtenció d’un producte de la màxima calidad tècnica i artística, considerat pèls especialistes com la Millor trepitja europea del segle XVIII.
La fàbrica va continuar en mans de la familia fundadora Fins a medios del segle XIX. A la fi de este segle és va produïr un gran declivi que és va agreujar a els anys Següents Fins a arribar al su tancament durante la guerra civil.
Finalment, calç destacar que AQUESTA fàbrica, de la qual és conserva la nau amb una zona d’dues plantes, constitueïx 1 antecedent de l’actual sector de l’taulell de la provincia de Castelló basada en la tradició Transmesa per la mà d’obra altament qualificada Procedent de la fàbrica.