El Consell concedeix les distincions per a la Defensa de les Llibertats Constitucionals al jurista Tomàs Vives i a l’Arxiu de la Democràcia de la UA
El Consell ha aprovat atorgar les distincions per a la Defensa dels Drets i Llibertats Constitucionals a l’jurista Tomàs Vives i a l’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant.
El professor Vives, exvicepresident de l’Tribunal Constitucional, rep la distinció que atorga la Generalitat com a reconeixement a la seva trajectòria. El jurista va ser un dels impulsors de Justícia Democràtica, organització de jutges i fiscals que es va oposar a la dictadura.
Per la seva banda, l’Arxiu de la Democràcia veu reconegut amb aquest premi el seu treball dedicat a la conservació de la memòria de la Transició i l’inici de el període democràtic a Alacant, amb la meta d’enfortir una memòria col·lectiva i cívica.
Aquestes distincions, que es concedeixen cada any amb motiu de la celebració, el 6 de desembre, del Dia de la Constitució, es lliuraran en l’acte commemoratiu que tindrà lloc a Alacant.
Des 2015, en virtut de Decret 218/2015, de 4 de desembre, el Consell reconeix amb aquestes distincions la trajectòria de persones o entitats que hagin destacat en la promoció dels valors constitucionals, democràtics i de convivència, així com en la defensa de els drets, llibertats i deures recollits en el títol i de la Constitució.
Tomás Vives Antón
Tomás Vives Antón (Elx, 1939) és catedràtic de Dret Penal i exvicepresident de l’Tribunal Constitucional. Membre de la carrera fiscal, va ser un dels promotors de l’organització Justícia Democràtica de jutges i fiscals, d’oposició a l’franquisme.
Vives va ser nomenat vicepresident de l’Tribunal Constitucional el 2001 i ha exercit diferents càrrecs en la judicatura, on ha exercit com a magistrat suplent al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (1986 i 1987); vocal de el Consell General de Poder Judicial (1990 i 1995) o com a magistrat de l’Tribunal Constitucional fins a juny de 2004.
Després de finalitzar el seu mandat al Tribunal Constitucional, va tornar a la Universitat de València per a incorporar-se de nou com a catedràtic de Dret Penal de l’1 de gener del 2005.
Les seves inquietuds filosòfiques l’han portat a realitzar una important estada de recerca a Frankfurt, des d’octubre de 1986 fins a març de 1987, on va participar en diversos seminaris dirigits pel professor Jürgen Habermas.
Arxiu de la democràcia
Aquest ens, creat el 2004 a iniciativa de l’Vicerectorat de Cultura, Esport i Llengües de la Universitat d’Alacant (UA), té com a missió recollir els fons documentals, escrits, sonors i gràfics de persones i entitats destacades de l’món polític, cultural i econòmic alacantí, especialment des del final de l’franquisme fins a l’actualitat.
L’arxiu, que consta de 112 subfons, té com a objecte assegurar la conservació de la memòria documental d’aquest període històric i fer-la accessible tant a les persones especialistes com a la ciutadania. Persegueix també estimular el coneixement de la història a través de divulgacions i publicacions per enfortir una memòria cívica col·lectiva. Es tracta a més d’un projecte obert que permet la participació ciutadana per augmentar la seva grandària.
Els fons reuneixen un arxiu documental constituït per documents originals i còpies, documents inèdits i publicacions impreses, retalls de premsa, fullets, cartells, fotografies o dossiers temàtics i, a més de la informació relativa a la Transició i els primers anys de la democràcia, té en el seu haver documentació de el període de la Guerra Civil.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana