El Consell atorga l’Alta Distinció de la Generalitat a la historiadora de la cultura i la llengua valencianes María Desamparados Cabanes Pecourt

El Ple del Consell ha concedit l’Alta Distinció de la Generalitat a la historiadora Maria Desamparados Cabanes Pecourt per les seues investigacions sobre la cultura i la llengua valenciana i per la important tasca desenvolupada com a membre de la Comissió Mixta de Bilingüisme, encarregada de vetllar per la incorporació del valencià al sistema educatiu, i com a consellera del Govern preautonòmic presidit per Enrique Monsonís, i del Govern de Joan Lerma, fins al juny de 1983. També rep la Gran Creu de l’Ordre de Jaume I el Conqueridor.

Amb la Distinció de la Generalitat s’ha premiat els serveis d’extinció d’incendis, emergències, seguretat i protecció civil que van participar a l’extinció de l’incendi al barri de Campanar de València, en atenció a les víctimes, i, en especial, a Julián García Antón, conserge de l’edifici.

El Premi de les Lletres de la Generalitat ha estat per al novel·lista Ferran Torrent i Llorca; , i guardó Ambaixador de la Comunitat València, al reboster Paco Torreblanca García.

La Distinció al Mèrit Cultural ha recaigut al director del Museu Nacional del Prado, Miguel Falomir Faus; la productora de cinema María Zamora Morcillo; l’Associació Arrels del Regne de València i, a títol pòstum, a Gustavo Pascual Falcó, autor del pasdoble ‘Paquito el Chocolatero’.

Al Mèrit Esportiu s’ha reconegut els medallistes olímpics i paraolímpics valencians als Jocs de París 2024 i al València Club d’Hoquei.

Pel que fa al Mèrit Científic, ha estat per a l’investigador de Ciències de la Terra Luis Guanter Palomar.

El guardó que reconeix el Mèrit Empresarial i Social ha estat per a Honiba S.A., empresa que fabrica i ven instruments musicals, i CaixaLaVall, o Caixa Rural La Vall de Sant Isidre, que compleix 120 anys.

La Distinció per accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva ha estat per a l’associació Afanias de Castelló, de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual, i per a la Federació de Famílies Nombroses de la Comunitat Valenciana.

Maria Desemparats Cabanes Pecourt

María Desamparados Cabanes Pecourt és historiadora, catedràtica de Paleografia i diplomàtica, escriptora i política. El 1983 va ingressar a la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), on és acadèmica de número i, des del 2009, directora de la secció d’Història. És autora de més d’un centenar de publicacions en la seua activitat investigadora entre les quals destaquen títols com ‘Documents de Jaume I d’Aragó’, ‘El Lliure del Repartiment del Regne de València’ o la transcripció de l’obra de Joanot Martorell ‘Tirant lo Blanch’.

Del setembre del 1981 al desembre del 1982 va ser consellera d’Educació al Consell del País Valencià presidit per Enrique Monsonís. Posteriorment, fins al juny de 1983, va ser consellera sense cartera al Govern presidit per Joan Lerma. Durant aquest període es va posar en marxa l’ensenyament de la llengua valenciana al sistema educatiu, una vegada recuperat l’autogovern.

Incendi de Campanar

La Generalitat ha distingit els serveis d’extinció d’incendis, emergències, seguretat i protecció civil que van participar en l’extinció de l’incendi al barri de Campanar de València, el 22 de febrer, que va afectar un complex residencial de 138 habitatges on vivien 450 persones i en què es van haver de lamentar deu morts.

Al guardó hi ha menció especial per al conserge de l’edifici, Julián García Antón, que es va convertir en l’heroi del sinistre i que, aquella nefasta tarda, va anar trucant a les portes de l’immoble per avisar els veïns que abandonessin l’edifici en flames .

La determinació i el valor de què va donar mostra el personal del Cos de Bombers de l’Ajuntament de València i del Consorci Provincial de Bombers; la col·laboració i la coordinació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, de la Policia Local i de la Unitat Militar d’Emergències; la intervenció dels serveis sanitaris, del personal voluntari de protecció civil, i, en especial, del conserge dels edificis, Julián García Antón, mereixen el reconeixement més gran.

Ferran Torrent i Llorca

Ferran Torrent és un dels escriptors més llegits en valencià des de la novel·la ‘No emprenyeu el comissari’ (1984) i que continua amb altres obres en les quals apareixen els seus personatges emblemàtics, el periodista Hèctor Barrera i el detectiu Butxana, però, sobretot , amb l’autobiografia novel·lada ‘Gràcies per la propina’, que rep el premi Sant Jordi el 1994.

Posteriorment, amb la novel·la ‘Societat limitada’, Ferran Torrent guanya el premi Nacional de la Crítica el 2002, a la qual segueixen altres obres com ‘Espècies protegides’ i ‘Judici final’. S’ha de ressenyar, així mateix, la novel·la ‘Vida en l’abisme’, que va quedar finalista

a del Premi Planeta el 2004.

A més d’augmentar la seva obra literària al llarg dels anys fins a la publicació, el 2023, de ‘Memòries de mi mateix’, Ferran Torrent també ha participat en la redacció de guions de ràdio, televisió i cinema i col·laborat amb articles i cròniques per a la premsa.

José Manuel García-Margallo

José Manuel García-Margallo ha dedicat 47 anys a la política institucional exercint diversos càrrecs públics com a diputat al Congrés, ministre d’Afers Estrangers i Cooperació i diputat al Parlament Europeu. La seva trajectòria ha estat principalment orientada a la política exterior, amb una atenció particular a Iberoamèrica i, molt especialment, a la construcció europea.

Va formar part del Parlament Europeu com a diputat des del 1994 fins al 2011, quan va ser nomenat ministre d’Afers Exteriors i Cooperació del Govern d’Espanya, càrrec que va exercir fins al 2019. En aquell any va tornar a ser elegit diputat europeu, condició que ha mantingut fins al juliol del 2024 .

La seva vocació europeista s’ha vist reflectida tant en la seva tasca política com a membre del Parlament Europeu i ministre d’Afers Estrangers com en la intensa activitat intel·lectual que, des de la seva formació de jurista i economista, ha exercit durant aquest temps, amb publicacions com ‘L’aposta europea: de la moneda a la unió política’ (1998) ‘La clau és a Europa’ (2009), ‘Europa: història d’una ambició’ (2010), o ‘Europa i el futur: com preservar i enfortir el model europeu de benestar’ (2016).

Paco Torreblanca García

Paco Torreblanca està considerat un dels millors mestres pastissers artesans del món amb nombroses distincions. Després de la seva formació a París, el 1979 va fundar el seu obrador a Elda, pel qual han passat molts dels més coneguts professionals del sector.

El seu estudi i coneixement de la matèria, la seva voluntat de perfecció i la passió pel que fa li han valgut nombrosos guardons, entre els quals figuren Millor Pastisser d’Espanya, d’Europa i del Món, aquest darrer el 2022, i el Premi Mestre Pastisser d’Honor, atorgat pel Basque Culinary Center.

En la seva tasca de difusió per donar a conèixer les seves creacions i innovacions, ‘L’obra de Paco Torreblanca’ va rebre el premi al millor llibre de postres del món el 2003; ‘Paco Torreblanca 2’ va obtenir el premi al millor llibre de postres d’Espanya i el Gourmand World cookbook awards el 2006. A més, el 2009 va rebre aquest guardó per ‘Col·lecció Peces de sucre’.

Des del 2013 Paco Torreblanca dirigeix ​​amb el seu fill l’Escola Internacional d’Alta Pastisseria, ubicada a Petrer, que el 2022 va rebre el Premi a la Formació, Recerca i Innovació Turística de la Comunitat Valenciana.

Miguel Falomir Faus

Miguel Falomir és historiador de l’art i des del 2017, el director del Museu Nacional del Prado. Durant la seva formació va gaudir d’una beca Fulbright a l’Institute of Fine Arts de la Universitat de Nova York. Després del seu retorn com a professor titular al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València, el 1997 es posa al capdavant del Departament de Pintura Italiana i Francesa del Museu Nacional del Prado.

Entre 2008 i 2010 exerceix com a Andrew Mellon Professor al Center for Advanced Study in the Visual Arts de la National Gallery of Art de Washington, i el 2015 es converteix en director adjunt de Conservació i Investigació del Museu Nacional del Prado, càrrec que exerceix fins a el seu nomenament com a director del museu, el març del 2017.

Al capdavant d’aquesta institució, cal destacar la iniciativa ‘El Prado contigo’, per difondre el coneixement d’obres i autors a través de la pàgina web del museu i dels seus canals a les xarxes socials, durant el temps en què es va veure obligat a tancar les portes al públic per la crisi sanitària provocada per la pandèmia de Covid-19.

Maria Zamora

María Zamora és sòcia de la productora Elàstica Films, juntament amb Enrique Costa, amb la qual produirà Alcarràs (2022), de Carla Simón, que va guanyar l’Ós d’Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín. Anteriorment havia produït el curtmetratge ‘Física II’, del director Daniel Sánchez Arévalo i ‘Estiu 1993’, de Carla Simón.

També ha produït ‘O corno’ (2023), de Jaione Camborda, que va obtenir la Conquilla d’Or a la Millor Pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià; ‘Llibertat’, de Cara Roquet, amb dos premis Goya el 2022, ‘Creatura’, d’Elena Martín Gimeno (2023), amb quatre nominacions als premis Goya, i ‘Matria’ (2023), l’òpera prima d’Álvaro Gago, amb dues nominacions.

María Zamora és membre de l’European Film Academy i aquest mateix any ha rebut el Premi Nacional de Cinematografia.

Associació Arrels del Regne de València

Des de fa quinze anys, l’Associació Arrels del Regne de València realitza una gran tasca consistent a digitalitzar i indexar els fons documentals eclesiàstics de les diòcesis d’Oriola-Alacant, de València i de Segorbe-Castellón.

D’aquesta manera, preserva la immensa documentació que allotgen els arxius parroquials de la Comunitat Valenciana i la fa accessible a les persones interessades, als investigadors, als que desitgen saber qui van ser els seus avantpassats i les mateixes parròquies, a través d’una base de dades que supera àmpliament els set milions de registres.

Als arxius parroquials es conté la història de les famílies i dels pobles. El treball de l‟associació suposa una aportació de valor extraordinari per conèixer com s‟ha anat construint i transformant a través del temps la societat valenciana. Un esforç que ha estat possible gràcies a l’entusiasme i voluntat dels fundadors i de l’equip directiu de l’associació, i que ha merescut el reconeixement internacional d’Unesco-València.

Gustavo Pascual Falcó (a títol pòstum)

Gustavo Pascual Falcó és autor del pasdoble ‘Paquito, el chocolatero’, una de les peces més interpretades a tot el món i essencial en les celebracions de Moros i Cristians.

Nascut a Cocentaina el 1909, va desenvolupar el seu talent musical des de jove formant part de la banda municipal, de la qual, poc després, es va convertir en solista de clarinet. Més tard serà director de l’Orquestra de Pols i Pua La Paloma i subdirector de la banda municipal, fins a la seva primerenca mort el 1946.

El 1937, va compondre el pasdoble ‘Paquito, el Chocolatero’, la partitura original del qual s’exposa a l’Arxiu Musical de la ‘Casa del Fester’ de Cocentaina. Des d’aleshores, ‘Paquito, el Chocolatero’ s’ha convertit en una de les peces musicals més conegudes a la Comunitat Valenciana, indispensable a les festes de Moros i Cristians, i al repertori de totes les bandes de música.

Medallistes Olímpics i Paraolímpics valencians a París 2024

A l’estiu del 2024 es van celebrar a París la XXXIII edició dels Jocs Olímpics i la XVII edició dels Jocs Paralímpics.

Dels 43 esportistes valencians seleccionats per participar en la representació d’Espanya, cinc han obtingut medalles als jocs olímpics i tres als paralímpics. Entre ells, Ricardo Ten, medalla d’or, de plata i de bronze en ciclisme el 2024, que ja va obtenir la medalla al mèrit esportiu de la Generalitat el 1996, i José Antonio Marí, amb dues medalles de bronze en natació el 2024, que va rebre la medalla al mèrit esportiu el 2012.

Per això, la Comissió de valoració, constituïda conforme al que disposa el Decret 120/2014, ha proposat la concessió de la medalla al mèrit esportiu als i les esportistes valencians que, fins ara, no han rebut aquesta distinció:

• Abel Ruiz Ortega (Olimpiada): medalla d’or a Futbol.
• Cristhian Mosquera Ibarguen (Olimpiada): medalla d’or a Futbol.
• Vega Gimeno Martínez (Olimpiada): medalla de plata a Bàsquet 3×3.
• Sandra Ygueravide Viana (Olimpiada): medalla de plata a Bàsquet 3×3.
• Sara Sorribes Tormo (Olimpiada): medalla de bronze a Tennis dobles.
• Enrique Alhambra Mollar (Paralimpíada): dues medalles de bronze a Natació (100 m Papallona i Relleus 4×100 mixts).

València Club d’Hoquei

El 2024 compleix el seu centenari el València Club d’Hoquei, que originalment es va constituir com una secció del València Club de Futbol i, des del 1986, és una entitat independent, que compta actualment amb més de 400 jugadors dels dos sexes i amb 14 equips de totes les categories.

Durant tots aquests anys, el València Club d’Hoquei ha tingut un paper fonamental per impulsar aquesta especialitat esportiva, tant masculina com femenina, i ha contribuït de manera decisiva a fer de València un punt de referència per a l’hoquei a nivell nacional.

Luis Guanter Palomar

Luis Guanter Palomar és el responsable del grup de Teledetecció Terrestre i Atmosfèrica (LARS) de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València, i el gener del 2024 va ser reconegut, per cinquè any consecutiu, com un dels investigadors més influents a l’àmbit de Ciències de la Terra.

El grup de recerca que dirigeix ​​treballa en l’ús de tècniques d’espectroscòpia d’imatge amb instruments a bord de satèl·lits per a la detecció i el monitoratge de les emissions de metà, i col·labora amb institucions internacionals com l’Agència Espacial Europea (ESA), la NASA i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

La informació obtinguda a través d’aquests estudis i mesuraments permet avançar en la detecció dels punts o infraestructures responsables de les concentracions de metà més grans a escala mundial.

Autor de més de 100 publicacions científiques, Luis Guanter és científic sènior a l’organització mediambiental Environmental Research Fund i el 2023 va rebre el premi internacional Frontiers Planet, que reconeix el treball de científics i científiques de tot el món per assegurar el futur de planeta.

Honiba S.A.

Honiba S.A. és una empresa dedicada a la fabricació i vinstruments musicals de vent-metall amb la marca genèrica Stomvi, coneguts com els ‘Stradivarius de metall’, que està ubicada a Xirivella.

El president de l’empresa, Vicente Honorato Ibáñez, va començar la seva vida industrial creant una fàbrica d’alta joieria, i el 1982 va posar en marxa el nou projecte d’instruments musicals de vent-metall. Després de llargues jornades dedicades a la investigació, va presentar el seu primer prototip de trompeta el 1984.

En les següents dècades, amb la col·laboració de virtuosos trompetistes, com Maurice André o Pacho Flores, l’empresa es va convertir en referent internacional i avui dia Stomvi proveeix de trompetes, trombons i trompes les grans orquestres del món: la Filharmònica de Los Angeles , la Simfònica de Londres o l’Orquestra Nacional d’Espanya, entre d’altres.

CaixaLaVall

CaixaLaVall, o Caixa Rural La Vall Sant Isidre, està celebrant els seus 120 anys el 2024. Vinculada al municipi de la Vall d’Uixó sorgeix per impulsar el creixement de la comunitat agrícola i per proporcionar-li un suport financer.

Al llarg de la seva història, CaixaLaVall s’ha anat desenvolupant fins a conformar la sòlida i moderna realitat econòmica i financera que és avui, al servei de la comunitat agrícola, la població i les empreses de la Vall d’Uixó i la comarca, i amb més de 11.000 socis. L’any 2021 es va incorporar al Grup Cooperatiu Solventia, reforçant així un futur d’estabilitat per a l’entitat.

L’obra social de CaixaLaVall es va iniciar el 1947 per col·laborar amb associacions i entitats benèfiques, esportives, educatives, musicals, festives, etc., i ha contribuït a enfortir el teixit social i cultural i millorar la vida de les persones.

Afànies de Castelló

Afanias de Castelló és una associació sense ànim de lucre, de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual, fundada el 1965. Té com a missió promoure, atendre i millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i la de les seves famílies amb la finalitat de garantir els seus drets i promoure i fomentar la igualtat doportunitats, així com la seva inclusió social.

L’associació té a càrrec seu un centre de dia, una residència, dos centres ocupacionals, dos centres de desenvolupament infantil i atenció primerenca i tres habitatges tutelats i atén al voltant de 400 persones usuàries i les seves famílies.

Té premis i reconeixements pel seu compromís prolongat i el seu impacte positiu a la vida de persones amb discapacitat intel·lectual.

Federació de Famílies Nombroses de la Comunitat Valenciana

La Federació de Famílies Nombroses de la Comunitat Valenciana (Fanucova) està integrada per prop de 7.000 famílies, fet que fa de la Comunitat Valenciana la tercera comunitat d’Espanya pel nombre de famílies nombroses associades.

La federació representa i defensa els drets i les demandes de les famílies nombroses davant del conjunt de la societat. La protecció de la família com a cèl·lula bàsica de la societat ha de ser un objectiu prioritari en les polítiques socials de tots els poders públics. I, en particular, l’atenció a les necessitats i als interessos de les famílies nombroses és un instrument indispensable, per una banda, per superar discriminacions i garantir la igualtat de tota la ciutadania, però també, i molt especialment, per contribuir a pal·liar la crisi demogràfica que pateix actualment la societat.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana