El Consell aprova la declaració com a BIC de les Danses de Bocairent i la Moixiganga de Titaguas

La tramitació de dos expedients va començar el passat 19 de febrer amb les seves respectives resolucions d’incoació, concloent en la declaració com a BIC després concedir tràmit d’audiència als ajuntaments de Bocairent i Titaguas i rebre informes favorables del Consell Valencià de Cultura, de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de la Universitat Catòlica de València i de la Universitat de València.

Els decrets justifiquen que, tant les Danses de Bocairent com la Moixiganga de Titaguas, són un exemple de les expressions tradicionals del poble valencià i que els seus valors històrics i etnològics han de ser reconeguts mitjançant la seva declaració com a béns d’interès cultural immaterial.

A més de la declaració com a Béns d’Interès Cultural immaterial, els decrets estableixen també la necessitat de concretar mesures de protecció i salvaguarda dels corresponents béns, com són les de realitzar tasques d’identificació, vista general, estudi i documentació; incorporar testimonis a suports materials que en garanteixin la protecció i preservació, i vetllar pel normal desenvolupament i pervivència d’aquestes manifestacions culturals.

La gestió dels béns correspon a l’Ajuntament de Bocairent i els Majorals de Sant Agustí, en el cas de les Danses de Bocairent, ia l’Ajuntament de Titaguas, en el cas de la Moixiganga.

Danses de Bocairent

En concret, la celebració de les Danses de Bocairent està documentada des de l’inici del segle XVII i es realitzaven a finals d’estiu. Des de 1982 es ballen les cinc nits que van del 23 al 27 d’agost.

L’escenari principal és la Plaça Major de la localitat, on, fins a la introducció de l’enllumenat elèctric, es ballaven a la llum de dues grans fogueres. A partir de 1925 s’incorpora a la celebració la instal·lació de la il·luminació de tipus ornamental i la barraca, una caseta desmuntable que simula una tradicional barraca valenciana.

La celebració va precedida d’una sèrie d’esdeveniments previs els mesos de juliol i agost, com la presentació del programa, la proclamació de la ‘clavariessa’, ‘els dansetes’ o la cavalcada, que culminen amb les cinc nits de danses del 23 al 27 d’agost.

Les danses es ballen a ritme de dolçaina i tabalet i mantenen tota una estructura tradicional d’itinerari, música i indumentària dels balladors i balladores. La cap de dansa, tradicionalment una dona casada cada nit, és l’encarregada d’iniciar la dansa, acompanyada per un majoral, així com de marcar el pas durant tota la dansada. No obstant això, la primera nit aquest paper protagonista l’ostenta la ‘clavariessa’ més gran.

Moixiganga de Titaguas

D’altra banda, la Moixiganga de Titaguas és una dansa tradicional de torres humanes que té els seus orígens en el tradicional ball de valencians ‘i les antigues’ muixerangues ‘, de les quals deriva el seu nom, i està relacionada amb altres danses o balls en que es representen figures amb torres humanes. La celebració d’aquesta dansa va ser irregular fins que es va recuperar totalment el 1978.

Es celebra a la localitat durant les anomenades Festes Grosses, cada set anys, en les festes en honor a la Verge del Remei i Jesús de Natzaret, que vénen celebrant-se, actualment, de dimecres a diumenge més propers al 8 de setembre. La Moixiganga es representa el dia dedicat a la Verge, que sol ser el divendres a la tarda.

La dansa es realitza a la plaça de l’Església del poble i es divideix en dues parts, una part religiosa i una altra profana, que representen davant de l’església i l’ajuntament. Acompanyada al principi per música de tabalet i dolçaina, aquests instruments es van substituir posteriorment per la caixa i el clarinet. La dansa segueix una seqüència molt definida que s’ha mantingut intacta, la qual es descriu detalladament en el text del decret.