El comitè d’emergències de l’AVI proposa un programa d’incentius específics per impulsar el desenvolupament d’una desena d’innovacions
El Comitè Estratègic d’Innovació Especialitzat (CEIE) en emergències ha proposat un programa específic d’incentius adreçat al teixit productiu per impulsar el desenvolupament efectiu de la desena d’innovacions que aquest equip multidisciplinari ha identificat en aquest camp al llarg de tres mesos d’intens treball .
Els representants de la comunitat científica, els instituts tecnològics i l’empresariat que assessoren l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) en aquesta matèria han fet també èmfasi en la capacitat de l’Administració autonòmica per mobilitzar la innovació en aquest sector estratègic.
Per això defensen que la Generalitat impulsi tant projectes pilot com procediments de Compra Pública Innovadora (CPI) i fins i tot concursos d’idees per tal de contribuir a optimitzar la resposta davant d’emergències i a reforçar les condicions de seguretat en què operen els equips humans.
Aquestes solucions permetrien al Govern valencià dotar-se de tecnologies no presents fins ara al mercat i, a més, reduirien el risc que els potencials proveïdors han d’assumir per a escometre el desenvolupament d’aquestes innovacions.
El comitè ha acreditat, a més, l’existència de grups de recerca i centres tecnològics a la Comunitat Valenciana amb recursos per liderar aquests processos innovació, així com del teixit empresarial necessari per a la seva producció i comercialització.
Així mateix, avala l’impacte econòmic d’aquestes propostes en considerar que poden extrapolar-se a altres sectors, contribuir a la creació de noves empreses i afavorir la internacionalització, entre d’altres efectes positius.
Després d’haver conclòs la fase de reunions, en les quals s’han identificat reptes i solucions en l’àmbit de les emergències, el coordinador d’aquest comitè, el catedràtic de Comunicacions de la Universitat Politècnica de València (UPV), Manuel Esteve, ha subratllat la bondat de la metodologia emprada i la implicació de tots els experts, el que ha permès complir amb els objectius establerts en el termini previst.
El treball desenvolupat per aquest equip s’ha saldat amb més d’una desena de solucions innovadores, amb les quals es pretén, per exemple, millorar els canals de comunicació amb el ciutadà mitjançant el desenvolupament de noves apps d’emergència o la difusió d’alertes primerenques i protocols d’actuació fins i tot en les zones sense cobertura de telefonia mòbil.
Segons el parer del professor de Xarxes i Comunicacions a la Universitat d’Alacant, José Ángel Berná, aquestes noves solucions de comunicació entre smartphones en absència d’infraestructura tindran un elevat impacte per a la ciutadania.
Processament i anàlisi de la informació
Els especialistes advoquen per sumar nous sistemes de captació d’informació als ja disponibles i insten a desenvolupar plataformes intel·ligents capaços de processar totes les dades i ‘traduir’ amb el propòsit de facilitar als centres de gestió d’emergència la presa de decisions d’una forma més àgil i fiable.
La protecció enfront de hipotètics sabotatges o ciberatacs dirigits contra els sistemes de protecció d’emergències també ha centrat l’interès d’aquest grup multidisciplinari. Com a possibles solucions, es planteja la incorporació de sistemes de monitorització i avaluació de les infraestructures físiques, així com nous mecanismes de control i protecció que garanteixin la seguretat dels sistemes informàtics i dels mitjans tècnics que intervenen en els serveis d’emergències.
Finalment, també s’han indicat possibles vies per millorar les propietats dels actuals equips de protecció. El comitè aposta per explorar nous materials, tecnologies i processos de fabricació que permetin actualitzar-los i millorar-los, però també defensen la introducció de nous sistemes d’alerta que adverteixin als usuaris quan els equips no es trobin en bon estat o s’utilitzin de forma incorrecta.
Així mateix, coincideixen en la necessitat d’adaptar els equips de protecció a l’anatomia de la dona, ja que els dissenys actuals estan confeccionats a partir de l’antropometria masculina.
Un equip amb el suport de la AVSRE
Coordinat pel catedràtic de la Universitat Politècnica de Vàlencia (UPV) Manuel Esteve, l’equip multidisciplinar compta amb José Ángel Berná i Ángela Sanjuán (Universitat d’Alacant) i Sergio García-Nieto (UPV) com a científics, mentre que Vicente Blanes (Aitex) , Mercedes Sanchís (IBV) i Cristina Llobell (Inescop) representen als instituts tecnològics.
Així mateix, el teixit productiu aporta, amb l’aval de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), tres representants: Roberto Guzmán (Robotnik), Miguel Joan, (S2 Grup) i Ignacio Llopis (IoTSens). Durant el desenvolupament dels comitès, els vocals procedents del sector privat representen l’interès general.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana