El Comitè de les Regions incorpora tres esmenes d’Hisenda al seu dictamen sobre el Programa de Treball de la Comissió Europea per 2021

El Comitè de les Regions ha incorporat tres esmenes impulsades per la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic -a través de la Direcció General de Fons Europeus- al seu dictamen final sobre el Programa de Treball de la Comissió Europea per 2021. Es tracta d’un document que es convertirà en el full de ruta de l’executiu europeu i en el qual s’ha de basar les seves accions legislatives el proper any.

En aquest context, i davant la flexibilització que la Comissió Europea ha donat als estats membres per concedir ajuts d’Estat a les seves empreses per fer front a la crisi del COVID-19, la Generalitat ha presentat dues esmenes que busquen “millorar i reforçar la connexió entre els criteris de la Política de Cohesió i les ajudes estatals dependents de Competència, a fi d’evitar obstacles tècnics i jurídics que dificultin i entorpeixin l’aplicació adequada de Fons Social Europeu, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional i el Fons de Cohesió.

En concret, tal com ha explicat el director general de Fons Europeus, Andreu Iranzo, “en ocasions els criteris aplicats per la DG Competition i la DG Regio, respectivament, difereixen a l’hora d’interpretar l’aplicació dels fons i és fonamental una major coordinació de les directrius europees per garantir la major efectivitat de Feder, FSE i el Fons de Cohesió “.

També en relació a la major coordinació de les polítiques Regionals i de Competència, des de la Generalitat s’ha proposat que s’estableixi un major control de les “pràctiques injustes en matèria d’ajudes estatals establertes per aquells agents que acullen les seves ajudes a el Marc Temporal Europeu i que disposen d’una major capacitat de recursos per donar un major suport econòmic als seus sectors productius, el que pot tenir un risc real d’afectació a l’correcte funcionament de l’Mercat Únic, element base de la Unió Europea “.

“La modificació de l’Marc temporal és un bon element per a la recuperació econòmica que també s’està aplicant a Espanya i la Comunitat Valenciana per donar suport a les nostres empreses, però s’ha d’establir un control real, evitant qualsevol abús, en defensa el Mercat Únic”, ha reiterat Iranzo.

Finalment, des de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, i en coordinació amb la Secretaria Autonòmica per a la Unió Europea i Relacions Externes, s’ha impulsat una iniciativa perquè la Comissió Europea “atengui de forma immediata la crisi humanitària a la Mediterrània”.

“Cal aconseguir una solució satisfactòria i permanent de el problema de la crisi humanitària, centrada en primer lloc en la protecció de la vida dels migrants, però també en garantir el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals”, ha assegurat

Així, el director general de Fons Europeus ha reiterat que “l’actual crisi humanitària a la Mediterrània és un dels principals problemes a què s’enfronta la Unió Europea des de la perspectiva dels drets humans”, pel que ha demanat la “col·laboració de totes les institucions per buscar una solució ràpida i adequada a aquesta crisi humanitària a Europa “.

Les esmenes, que van ser votades majoritàriament per a la seva inclusió en l’informe definitiu, van comptar a més amb el suport d’algunes de les delegacions espanyoles, que es van adherir amb la seva signatura a les mateixes.

Més participació en la gestió de Fons de Recuperació

En les últimes setmanes, la Comunitat Valenciana, al costat d’altres 23 regions de 9 estats membres, també ha sol·licitat a la Comissió Europea “una major participació i protagonisme dels territoris i municipis en la gestió dels fons europeus de recuperació”, tal com va avançar el secretari autonòmic per a la Unió Europea, Joan Calabuig.

Joan Calabuig ha remarcat que és “imprescindible que les regions tinguem veu pròpia i formem part de la presa de decisions pel que fa als fons de recuperació, ja que la visió de les autonomies i dels municipis en relació a les seves necessitats és insubstituïble “. “Som les administracions més properes als ciutadans i els que anem a gestionar gran part d’aquests recursos en última instància”, ha assenyalat el secretari autonòmic.

El manifest enviat a la Comissió Europea també compta amb el suport d’altres autonomies, com el País Basc, Illes Balears o Catalunya, i regions finlandeses, alemanyes, austríaques, croats, franceses, italianes, poloneses i belgues.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana