El Centre del Carme reprén el seu cicle Art i Pensament amb una revisió actual de la figura del rei Jaume I dins del 750 aniversari del seu llegat
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) represa este dimecres, 16 de setembre, el seu cicle Art i Pensament, dirigit per la doctora en Història de l’Art, Catalina Martín Lloris, amb una revisió actual de la figura i el llegat del rei Jaume I, en el marc de la commemoració del 750 aniversari de la seua mort.
La sala Refectori del Centre del Carme acollirà a partir de les 18:30 hores, la xarrada ‘Jaume I. 750 anys després’ que abordarà la dimensió històrica del rei, la conquesta de València, la transformació urbana i arquitectònica del territori, la relació entre monarquia, Església i institucions i la construcció de la memòria valenciana al voltant del monarca.
La trobada reunirà tres especialistes en l’estudi de Jaume I i del seu context històric i cultural: Arturo Zaragozá, arquitecte i professor universitari, investigador de l’arquitectura de reconquesta i de les primeres formes constructives cristianes; Almudena Blasco, especialista en la figura de Jaume I; i Rafael Narbona, historiador i expert en el període.
El director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, ha mostrat la seua “satisfacció per inaugurar el cicle d’art i pensament amb una revisió actual entorn de la figura del rei conqueridor, contribuint amb esta activitat a aportar coneixement quan se celebra el 750 aniversari del seu llegat”.
‘Jaume I. 750 anys després’, una revisió actual més enllà del mite
La trobada, l’entrada de la qual és gratuïta fins a completar aforament, oferirà una visió rigorosa i divulgativa sobre el paper del rei en la conquesta de València, la transformació urbana del territori, la relació entre la corona i les institucions i la construcció de la memòria valenciana.
Un dels eixos principals de la xarrada abordarà la tensió entre realitat i representació. D’una banda, els documents històrics permeten conéixer la seua figura com el rei que conquesta, concedix, repartix, legisla, dota institucions i organitza un nou regne. D’altra banda, les cròniques, les imatges i la tradició posterior mostren com eixe rei va ser narrat, representat i recordat fins a convertir-se en una figura quasi fundacional per als valencians.
Per a Martín Lloris, “Jaume I resulta especialment interessant perquè no solament va ser objecte de memòria i estudi posterior, sinó que ell mateix va participar en la construcció de la seua imatge a través del Llibre dels Fets, una crònica autobiogràfica en la qual presenta la seua vida i les seues conquestes des d’una lectura providencial”.
Segons ha explicat la directora del cicle “en este text, el monarca no es limita a contar fets, sinó que selecciona, ordena i comunica una determinada imatge de si mateix com a rei cristià, conqueridor i elegit per Déu per a portar a terme una missió històrica”.
La sessió pretén mostrar com la figura de Jaume I no es pot reduir solament al mite o al document. “La seua importància naix precisament del diàleg entre els dos plans: la realitat històrica de la conquesta i del govern, i el relat que va convertir eixa realitat en memòria compartida”, ha afegit Martín Lloris.
Així, la xarrada pretén convertir-se en un homenatge a Jaume I quan es complix el 750 aniversari de la mort del monarca medieval que els valencians associen al naixement del Regne de València, a la incorporació de la ciutat a la cristiandat occidental, a la creació de noves institucions i a una memòria que ha travessat els segles en documents, cròniques, arquitectura, imatges i celebracions públiques.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana