El Centre del Carme inicia el cicle de ‘Trobades al Carme’ amb la música de No em trepitges que porto xancletes i del valencià Emilio Solo
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) inaugura una nova temporada del cicle ‘Trobades al Carme’ reivindicant la música popular, amb la participació de la banda de pop dels 80 i 90 No em trepitges que porto xancletes i la llegenda del rock valencià i veu de l’himne del València C.F., Emilio Solo.
El dijous 12 de febrer, a les 19.00 hores, comença al Centre del Carme el primer episodi d’aquesta nova temporada amb l’objectiu d’apropar al públic els creadors de la banda sonora de diverses generacions, posant el focus a la música que connecta amb el gran públic i amb artistes valencians.
Dirigit pel cantant i productor valencià Quique López, ‘Trobades al Carme’ es presenta en format de xerrada propera, dinàmica i participativa, on el públic podrà descobrir la persona que hi ha darrere de l’artista i escoltar els seus temes mítics i darreres creacions en concert acústic d’entrada gratuïta.
El director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, ha indicat que, després de l’èxit d’edicions anteriors, el Consorci de Museus “reprèn aquest cicle que recupera figures de la música contemporània que han marcat tendència per apropar al públic la seua obra i trajectòria des d’una perspectiva participativa i amena”.
L’humor dels creadors de l’Agropop
Formats el 1986 a Los Palacios i Villafranca (Sevilla), No em trepitgis que porto xancletes són els inventors d’un gènere propi i una filosofia de vida: l’Agropop.
Liderats per Pepe Begines, la banda va irrompre al panorama nacional a finals dels 80 trencant motlles. La seva proposta fusionava amb mestria el pop, el rock, el reggae i el blues amb lletres carregades d?humor surrealista, costumisme andalús i una ironia fina que va connectar transversalment amb tota una generació.
El que va començar com una reunió d’amics amb influències de The Police, Beatles o Frank Zappa, es va convertir en un fenomen de vendes milionàries. Tot i això, darrere de l’etiqueta de ‘grup divertit’, la crítica musical sempre ha reconegut una banda de músics excepcionals, amb un directe contundent i una capacitat única per convertir el que és quotidià en himnes generacionals.
El llegat musical inclou més d’una desena d’àlbums d’estudi i directes. Entre el seu repertori hi ha cançons que formen part de la història de la música popular espanyola com ‘El Canario’, ‘I tu de qui ets’, ‘Bolillón’ o ‘El Amoto’.
Emilio Solo, el llegat de Bruno Lomas i el valencianisme
Emilio Solo és una institució als escenaris de la Comunitat Valenciana. Amb una trajectòria dilatada i una capacitat vocal envejable, ha sabut transitar entre el Rock & Roll més clàssic i la cançó melòdica.
La seva carrera es defineix per la versatilitat i la perseverança. Influenciat pels grans mites dels anys 60 i 70, Emilio Solo ha aconseguit mantenir viu l’esperit de l’època daurada de la música en directe. És, indiscutiblement, el valedor més gran del llegat de Bruno Lomas, interpretant el mite de Xàtiva amb una legitimitat avalada pels mateixos seguidors del rocker.
Si alguna cosa ha consagrat Emilio Solo al cor dels valencians és la seua vinculació amb el València C.F. La seva interpretació de l’himne del club (Himne Regional) ha esdevingut un emblema, sent la veu triada per a multitud d’actes oficials, centenaris i celebracions a Mestalla, i connecta així la música amb la passió esportiva de la ciutat.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana