El Centre del Carme és pioner a Espanya en la revisió de la ceràmica contemporània com a mitjà artístic

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) organitza una gran exposició dedicada a la revisió de la ceràmica contemporània com a mitjà artístic, una tendència en alça els darrers anys. Composta per l’obra de 33 artistes Coses que fan CLAC. La ceràmica de l’art’ s’inaugura aquest divendres 11 d’abril a la seu del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i es podrà veure fins al 14 de setembre.

La secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar, acompanyada pel director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, i pel comissari de la mostra, José Luis Clemente, han presentat l?exposició. A l’acte hi han assistit també els artistes Ana Prada, Chelo Matesanz, Àlex Francès, Juan Carlos Román i Miguel M. Molina (MAM).

La ceràmica és tendència, tant és així que en els darrers anys s’han creat fires d’art especialitzades i molts artistes contemporanis comencen a incorporar-la als seus treballs, encara que aquesta no sigui la seva principal tècnica. L’exposició ‘Coses que fan CLAC’ sorgeix com un intent de fer visible l’ús de la ceràmica a l’art espanyol més recent, des de plantejaments molt oberts i mostrant obres molt diverses.

Pilar Tébar ha assenyalat que la ceràmica «uneix tradició i modernitat i és una de les nostres senyes d’identitat que ens connecten amb el nostre passat com a comunitat amb gran tradició ceràmica». Així mateix, ha assegurat que la mostra és «un homenatge a la nostra terra, a allò manual, a allò artesà davant allò virtual dels nostres dies, però també una manera de posar en valor els nostres artistes utilitzant com a fil conductor una tècnica ancestral».

Per part seva, el director-gerent del Consorci de Museus ha recordat que entre els 33 artistes hi ha un gran nombre d’autors de la Comunitat Valenciana, subratllant-ne la rellevància dins el panorama actual. «Coses que fan CLAC’ és una exposició de recerca que reforça el compromís del Centre del Carme amb les pràctiques artístiques contemporànies i el seu paper com a espai de referència» ha assenyalat. A més, ha ressaltat que molts dels creadors participants «han estat presents aquest any a ARCO, fet que evidencia el reconeixement i projecció de les seves trajectòries».

José Luis Clemente ha explicat que, de la mateixa manera que ho ha fet el tèxtil, “la ceràmica, un mitjà tradicionalment associat a l’artesania, es fa present cada vegada més com a mitjà artístic” i ha afegit que a la mostra “es troba tota mena de suports, tècniques i disciplines, en què pren part la ceràmica, bé com a objecte escultòric o bé referenciat en pintura, dibuixos, vídeo.

«Es tracta d´un intent també d´abocar-nos a la vida a través de l´art dels nostres dies per mitjà de la ceràmica, una aproximació, que vol cridar l´atenció sobre el seu potencial creatiu», ha asseverat el comissari de la mostra.

Així mateix, Tébar ha manifestat que els artistes contemporanis «ens conviden a veure la ceràmica des de diferents perspectives, utilitzada com a vehicle d’expressió. Igual que a les primeres civilitzacions, on la ceràmica va ser suport de memòria i coneixement, avui continua sent un mitjà per explicar i comunicar».

En aquest sentit Clemente afegeix que es tracta d’un «material brut, però també particularment sofisticat; és senzill i alhora artificiós. La ceràmica és fràgil i, no obstant, resistent. La ceràmica és present en molts aspectes de la vida quotidiana, en tot tipus d’objectes d’ús domèstic. quotidianitat”.

180 peces

A l’exposició la ceràmica no només s’exhibeix com a objecte escultòric, sinó que apareix representada també a través de la fotografia, la videocreació o formant part d’una instal·lació; algunes peces sortegen la línia divisòria entre allò artesanal i allò tecnològic amb impressions en 3D o incorporen la il·lustració.

Composta al voltant de 180 peces que ocupen les sales 1 i 2 del Centre del Carme, l’exposició s’articula al voltant de quatre grans conceptes: processos, fets, articulacions i transumptes. S’hi aglutinen els procediments i recursos característics en el treball de la ceràmica com a expressió artística que són els propis de l’art actual.

La sala ‘Processos’ mostra un dels aspectes que caracteritzen els comportaments de l’art de les darreres dècades com és la insistència a exposar els processos de creació. En aquest apartat hi ha obres especejades, descompostes o inacabades on es barregen materials orgànics i industrials amb objectes ja fets, com en els treballs de Chelo Matesanz, Miren Doiz, Antoni González, Nono Bandera, Antoni Fernández Alvira, Fuentesal Arenillas, Juan Reme Silvestre, Varvara & Mar, María García Ibáñ.

Al bloc ‘Fets’ es presenten obres en què la ceràmica s’empra per redefinir objectes com a plats, lebrillots, tasses, gerros i rajoles, però també caixes de sabates, tamborets, bosses de paper, comandaments de videojocs i xurros. «Intervinguts per l’art, aquests objectes quotidians, en què la ceràmica assisteix al seu ús, funció i lloc, acaben sent pervertits» explica Clemente. Aquí es poden apreciar les obres de Planes-Palací, Miquel Àngel Gaüeca, Xisco Mensua, Maria Tinaut, Àlex Francès, Tamara Arroyo, Miki Leal, Rafael Tormo, Moisès Mañas, Fernando Renes o Juan Sánchez.

Les referències a allò quotidià passen també a formar part de les obres que entren en joc al bloc ‘Articulaciones’, on la ceràmica es barreja amb el tèxtil o la il·lustració i on apareixen diferents tècniques com el gres, el porcellànic. Es tracta de narratives que especifiquen l’objecte ceràmic com es pot veure a les peces d’Ana Prada, Mar Ramon, Pere Llobera o Alberto Peral.

Finalment, a ‘Trasumptes’ s’ofereix una referència a allò corporal, segons el comissari, “a la ceràmica com a part del cos, als conflictes de l’ésser humà en relació a com es pensa la identitat, el cos i els seus comportaments”. Aquí es mostra la figura humana o fragments de cossos com a les obres de Mavi Escamilla, Olga Diego, Guillermo Ros, José Luis Vicari, Elena Blasco, Mp&Mp Rosat o Eduardo Sourrouille.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana