El Centre del Carme de València reviu la ‘Movida’ valenciana amb els grups ‘Glamour’, ‘Los Inhumanos’, ‘Orfeó Brutal’ i ‘Vídeo’

La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, a través del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), presenta un nou capítol de ‘Trobades al Carme’ amb el focus en la música valenciana dels 80 al Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC) de València.

El proper 19 de desembre, a les 19.00 hores, tindrà lloc el darrer lliurament del 2024 d’aquest cicle que, sota el títol ‘La Movida Valenciana’, proposa un viatge sonor a la València dels 80, una dècada clau en la cultura i la música valencianes.

La vetllada comptarà amb testimonis dels seus protagonistes, que tindran un espai per compartir i recordar les seues vivències durant aquells anys daurats de l’escena musical valenciana. Com a fermall final, reviuran sobre l’escenari en directe els grans èxits que els van fer famosos.

Protagonitzen aquesta nova trobada els integrants de quatre grups de música icònics de la ‘Movida’ valenciana dels 80: José Luis Macías i Adolfo Barberá, de ‘Glamour’ i ‘Comité Cisne’; Alfonso Aguado i Sergio Aguado, de ‘Los Inhumanos’ i ‘Orfeón Brutal’; i José Manuel Moles i Vicente Chust, de ‘Vídeo’.

Quatre grups clau de la dècada dels 80 a València

Si ‘Kaka de Luxe’ a Madrid va ser el grup que va abanderar la ‘Movida madrilenya’, ‘Glamour’ va ser el pròleg del que s’acostava a València. Pioners del so i l’estètica dels nous romàntics a Espanya, van ser un grup essencial en el naixement del tecno-pop a la Comunitat.

Nascuts el 1981, les seves influències venien de l’escena britànica de l’època, amb grups com Spandau Ballet, Duran Duran i Ultravox. Van triomfar amb temes com ‘En Soledad’, ‘Ella vol més’ o ‘Imatges’.

Per la seva banda, Los Inhumanos, fundats el 1980 a la platja del Saler, es van guanyar un lloc en la història de la música espanyola amb el seu estil irreverent i les seves icòniques túniques de monjo. El seu èxit va començar amb l’EP ‘Estiu Inhumà’ el 1983 i va continuar amb àlbums que van arrasar a les llistes, com ’30 homes solos’ (1988), que va vendre més de 200.000 còpies.

Les seves cançons més gamberres com ‘Que difícil és fer l’amor en un Simca 1000’ o ‘Em dol la cara de ser tan maco’ han quedat per sempre a l’imaginari col·lectiu.

Sergio Aguado i Jorge Seguí, cadets de la banda en aquell moment, formen amb altres amics el 1984 un nou grup: ‘Orfeó Brutal’. En poques setmanes componen diversos temes, els graven en un soterrani i presenten la cinta que en poc temps es fa molt popular amb la cançó ‘Mari Loli’. El 1992, Sergio Aguado decideix posar fi al projecte i centrar-se de nou a ‘Los Inhumanos’. El 2001 es converteix en el seu cantant solista.

‘Vídeo’, un altre dels grups clau de la Movida valenciana, va començar el 1981 amb un so que fusionava country, rock i pop, però ràpidament es van endinsar a l’univers del sintetitzador i la percussió electrònica.

El seu triomf va començar a gestar-se amb el senzill ‘La noche no es para mí’ el 1983, produït per Tino Casal. Un èxit que va impulsar l’enregistrament de l’àlbum Vídeoteràpia, que va incloure el tema Víctimes del desamor.

‘Video’ va tornar el 2011 amb l’àlbum ‘DosMilOnce’, on van renovar els seus grans èxits per a un públic més modern, acompanyats per una nova cantant: Nita.

Segons declaracions de Quique López, comissari de l’esdeveniment, «la música de la moguda valenciana no només va marcar una època, sinó que va definir la identitat cultural d’una ciutat vibrant i plena de creativitat».

«En aquells anys, València es va convertir en un gresol on es fusionaven les influències internacionals amb una energia i una actitud úniques», ha afegit López.

‘Trobades al Carme. Veus que ressonen, històries que perduren” continuarà al gener, passades les festes nadalenques, amb nous protagonistes de la revolució cultural i musical dels 80. L’entrada és gratuïta fins a completar aforament.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana