El Centre del Carme analitza en una mostra l’empremta de la dana a l’art i recull les veus de 43 artistes de 25 poblacions

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició ‘La Petjada de la Dana a la pràctica artística’, una instal·lació audiovisual i un programa públic que visibilitza i recull les veus de 43 artistes valencians afectats per les inundacions del passat 2024 i analitza, un any després, les transformacions que aquesta riuada ha suposat en l’àmbit de la creació.

L’exposició, que recull les accions realitzades pel Consorci de Museus al llarg d’aquests mesos en suport als artistes, ofereix un recorregut pels estudis dels creadors, o el que n’ha quedat, a 25 poblacions de València i proposa, a través de diverses trobades programades amb agents locals, nacionals i internacionals, noves vies de reactivació de les seves trajectòries.

La mostra, que es podrà veure l’Espai D del Centre del Carme fins a l’11 de gener, ha estat presentada pel director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, acompanyat pels artistes Alexandra Knie, Àngels Císcar, Antonio Santoyo, Claudia Chulià, Cristina Guzman Traver, David Sánchez, Gemma Perales, Lucía Hervás, Lluís Cevaqueva Siles, Maria Esteve Trull, Maria Martín Gallego, Maria Tinaut, Pilar Bressó, Raquel Garín, Rebeca Plana Perpinyà, Rossi Aguilar, Ramon Martínez Buades i Vicente Gómez Pérez.

L’exposició té com a punt de partida el Pla d’Assistència d’Artistes afectats en què es va bolcar el Consorci de Museus des del novembre del 2024 i que es va iniciar amb la recollida i estabilització de més de 200 obres d’art al CCCC.

Bugeda ha assenyalat que la mostra constitueix “una acció més que serveix sobretot per donar suport als artistes, recollint-ne els testimonis, visibilitzant la seva situació i les seves pràctiques artístiques i oferint un suport econòmic en forma d’ajuts a la producció per la seva participació”.

«L’exposició analitza la situació del sector de les arts visuals després de la dana i, més enllà d’això, ofereix una radiografia de l’estat de l’art a València, que es podria extrapolar a altres territoris», ha explicat Bugeda.

Així mateix, ha afegit que la investigació realitzada «mostra els processos i les formes de producció de les obres d´art detectant necessitats i debilitats però també possibles fortaleses i el paper de les institucions públiques i altres agents cultuals en el context de l´art actual».

Contingut de la mostra

L’exposició, produïda pel CMCV, a través del seu programa Cultura Resident, parteix d’un mapejat del teixit local en què es van convocar 80 artistes dels quals 43 creadores i creadors s’han sumat a dibuixar aquesta empremta de manera col·lectiva, mitjançant entrevistes realitzades al territori.

A això se sumen altres fonts com els informes encarregats per l’AVVAC, les anàlisis de l’equip de conservació posats a disposició pel Consorci de Museus o els ajuts directes al sector atorgats per la Conselleria de Cultura.

La mostra aborda tant la transformació material i conceptual de les obres com la invisibilitat dels espais de producció o les condicions habitacionals. Reflexiona, a més, sobre la importància dels arxius, la resiliència i la recuperació de les seves obres o, també, l’impacte per l’absència de centenars. Alhora, posa en evidència les fràgils condicions estructurals del sector de l’art, agreujat per la dana.

Entre les diferents transformacions a què es refereixen els artistes en les seves pràctiques artístiques, destaquen en aquest estudi una major consciència de grup com a col·lectiu; l’exploració cap a allò digital o l’ús de suports menys vulnerables com el paper en allò material, emmagatzematges més segurs o la necessitat de crear o mantenir xarxes de suport.

L’exposició s’articula a través de tres audiovisuals on els artistes es presenten cara a cara davant de l’espectador i relaten la seva experiència en primera persona. A partir de les entrevistes es desplega un estudi en tres blocs centrats al territori; les empremtes a la pràctica i la recuperació del sector.

La singularitat de les cases-taller va accentuar la complexitat de l’impacte de la riuada, que va afectar simultàniament l’àmbit personal i professional dels artistes. Així, d’aquest estudi s’extreu que el 63% dels creadors participants en el projecte romanen avui dia als seus tallers, un 21% s’han reubicat i un 12% encara no tenen taller.

Finalment, durant el procés de recuperació l’emergència ha posat en relleu la importància de la col·laboració i la comunitat, fent-los prendre consciència col·lectiva del seu entorn i transformant-ne el sentit de pertinença.

Programa públic i visites als estudis de territoris afectats

El Consorci de Museus proposa un programa públic combina taules rodones al CCCC, ‘Open Studios’ amb visita als tallers als territoris afectats, una peça escènica i trobades professionals, que reuniran curadores, plataformes i residència
s artístiques d’altres territoris entre els quals hi ha Ane Rodríguez Armendariz (comissària i gestora cultural, Madrid), David Armengol (La Capella, Barcelona), Ron Reyes (Dos Mares, Marsella) i TEJA, una Xarxa d’Espais Culturals per al Suport a Situacions d’Emergència. Les trobades, coordinades pel Consorci de Museus, compten també amb la participació de la Fundació Daniel i Nina Carasso i AVVAC.

A més dels assistents a la presentació, han participat també en el projecte els artistes Alicia Monteagudo, Antonio Roig Aliaga, Carles Sebastià, Claudia López Mascarell, Eduard Nau Silvestre, Elías Taño, Hugo Martínez-Tormo, José Antonio Caballero Machí, José Galarzo, Juan Carlos Nadal, Juan José Ortiz Zahon Jiménez, Manuel Moreno García, Marc Martínez Martí, Maria Carmen Martínez, Miriam Del Saz, Monique Bastiaans, Pedro Mecinas Martínez, Regina Quesada, Rubén Tortosa, Xavier Ferrer (Guerrero & Ferrer) i Ximo Real.

Informació i Foto Generalitat Valenciana