Cultura

El catedràtic de la UA Juan Antonio Ríos Carratalá publica “Un franquisme amb franquistes”

Juan Antonio Ríos Carratalá, catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat d’Alacant i premi de la Crítica Valenciana (2013), acaba de publicar un nou llibre titulat “Un franquisme amb franquistes” en què analitza la realitat d’aquella Espanya, on una nodrida nòmina de personatges singulars revela l’hegemonia i el grau de penetració d’una dictadura també caracteritzada per la mediocritat i la desraó. El retrat d’alguns d’aquests franquistes de segon ordre convida a l’humor compatible amb el rigor de la investigació. El resultat és una galeria d’històries i semblances on el somriure i la ironia conviden a la reflexió sobre l’omnipresència del franquisme en l’àmbit cultural durant un període amb evidents seqüeles.

Entre els personatges retratats en els capítols d’aquest llibre, trobem a Jaime de Mora i Aragó, al qual l’autor qualifica com “golf distingit”; el estrenista José Vicente Pont a “el mediocre destí d’un propagandista del franquisme”; Guillermo Sautier Casaseca, “el rei de la llàgrima”, segons J.A Rius; Fernando Vizcaíno Casas, al qual l’autor descriu com un autor amb inquietuds; la faceta de “guionista alliçonador” de Luis Carrero Blanco; o el capítol “la delinqüència i policies locals a la Manxa” dedicat a Plini, el popular personatge de Francisco García Pavón. El llibre recull també altres apartats com el que aborda la figura del dictador vist en la seva intimitat de jubilat; les justes poètiques i altres cerimònies; la notícia falsa de l’estada de Mao Tsé Tung a Alacant; o com es va viure el moviment de Maig del 68 a un capital de províncies.

L’autor afirma que el conjunt de les històries i semblances queda lluny de la “extraordinària normalitat” de la microhistòria: “Potser els franquistes capdavanters, aquells que solen protagonitzar els llibres d’història, hagin caigut en l’oblit del que anacrònic per la seva pròpia desmesura. Els veiem tan llunyans com odiosos, situats en un pla aparentment aliè a la nostra realitat, però encara caminem envoltats de logreros, oportunistes, barruts i altres col·lectius que van tenir una oportunitat d’or en la mediocritat franquista. La seva proximitat no és contagiosa i les seves peripècies cal observar-les amb un somriure gens complaent “.

Juan Antonio Ríos Carratalá

Catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat d’Alacant. Premi de la Crítica Valenciana (2013) i especialista en temes relacionats amb l’humor, la memòria històrica i el paper de la ficció en la mateixa. Sobre la cultura del franquisme, també ha publicat Vostè pot ser feliç. La felicitat en temps del franquisme (Ariel, 2013), Quinquis, fustes i picoletos (Renaixement, 2014), Ens veiem a Chicote. Imatges del cinisme i el silenci en la cultura franquista (Renaixement, 2015) i Comptem com va passar. Imatges i reflexions d’una quotidianitat, 1958-1975 (Universitat d’Alacant, 2016).

Informació i Foto: http://www.web.ua.es

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Descobriu-ne més des de Notícies Dígitals

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint