El catedràtic de la UA Josep Lluís Martos data el primer plec poètic en català de la impremta valenciana
El catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, Josep Lluís Martos, ha descobert que el plec poètic Salve Regina, de Pere Vilaspina, n’és un incunable. Fins ara es considerava que aquest plec, que està conservat a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, havia estat imprès després del 1501, però l’estudi realitzat per l’investigador, especialista en literatura catalana del segle XV, l’ha situat al període comprès entre 1491 i 1495, fet que el converteix en el primer plec poètic en català de la impremta valenciana.
El resultat de la investigació realitzada per Josep Lluís Martos s’ha donat a conèixer al seu llibre El primer cançoner imprès i un plec poètic incunable, de l’editorial Iberoamericana/Vervuert. En ell, Martos, estudia dues autèntiques joies bibliogràfiques conservades a la Biblioteca Històrica de la UV: un plec poètic inclòs en el volum conegut com El Natzaré, format per diverses obres entre elles Salve Regina, i l’incunable Trobes a lahors de la Verge Maria , un cançoner publicat a València el 1474 amb motiu d’un certamen literari.
Per fer aquesta anàlisi, Martos ha aplicat les tècniques i els coneixements de les dues línies de recerca en què està especialitzat: la filologia material, l’estudi de les obres literàries des de la perspectiva de com estan realitzades, i, per altra banda, la literatura perduda, la recerca d’obres o de fragments dels quals se’n té constància, però se’n desconeix el parador. «Es tracta de disciplines poc conegudes i desenvolupades a les universitats espanyols», assegura l’investigador de la UA, que col·labora estretament amb altres institucions europees i és director del grup de recerca CIM, dedicat a la poesia de cançoner i romancer.
D’aquesta manera, l’anàlisi tipogràfica del plec de Pere Vilaespina, no només ha donat com a resultat una nova datació sinó que, a més, ha permès ubicar-ne l’edició al taller de Pedro Hagenbach i Leonardo Hutz. D’altra banda, Martos ha arribat a la conclusió que a Trobes a lahors de la Verge Maria (1474) li manca la part final a partir de l’estudi de la filigrana (marca d’aigua que identifica l’origen del paper) i que en ella es trobaven poesies que formaven part del certamen literari i el colofó del llibre, l’anotació amb les dades de la publicació tals com a nom de la impremta, nom i domicili de l’impressor, lloc, data, entre d’altres.
Informació i Foto: Universitat Alacant