El campus de la Universitat d’Alacant, centre d’estudi per avaluar el canvi climàtic en ecosistemes urbans
El campus de la Universitat d’Alacant s’ha convertit en centre d’estudi per avaluar el canvi climàtic en ecosistemes urbans. Durant les proves experimentals, l’equip de treball de la UA, liderat per l’investigador Departament d’Ecologia Santiago Soliveres, va mesurar la resposta a diferents tractaments i condicions d’estudi. D’una banda, l’habilitat de l’ecosistema per capturar i emmagatzemar CO2 atmosfèric (el principal gas d’efecte hivernacle); i, d’altra banda, biodiversitat de plantes i organismes de terra, la seva capacitat per reciclar nutrients o degradar contaminants com el plàstic, i la resistència de les plantes més abundants en els nostres jardins a plagues d’insectes i fongs patògens.
A més de mesurar la resposta a el canvi climàtic, “aproparem aquest tipus d’experiments a el públic en general, on estudiants i visitants puguin veure en viu i en directe com els ecòlegs intentem predir el futur dels ecosistemes dels quals depenem”, explica Soliveres. Es tracta d’un treball de recerca pioner ja que la majoria dels estudis en vegetació i sòls se centren en ecosistemes naturals o agrícoles. “Pràcticament no hi ha treballs sobre el balanç de carboni o el funcionament com a ecosistemes en zones verdes urbanes en aquest context de canvi global”, apunta l’expert de la UA.
zones experimentals
En total, s’han seleccionat quatre zones experimentals al campus de Sant Vicent de l’Raspeig: entre les Facultats de Dret i Ciències, darrere de la Facultat de Ciències de la Salut i de l’Aulari II, i davant de l’Escola Politècnica Superior. És en aquestes zones on els experts simulen les condicions de canvi climàtic gràcies a unes càmeres de sostre obert (open top chambers) que augmenten entre 2 i 4ºC la temperatura ambiental, d’acord amb les prediccions de les pròximes dècades a Espanya.
A aquest tractament d’escalfament global, els ecòlegs de la UA han inclòs una altra variant: tallar la gespa amb la freqüència habitual vs tallar un sol cop a l’any. “El mesurament ens permetrà saber si podem gestionar els ecosistemes urbans per augmentar la seva resiliència als canvis esperats en el clima”, detalla Soliveres. “Aquest tractament ve inspirat, en part, per algunes respostes molt positives que es van detectar en zones enjardinades de tot Espanya durant el confinament de març-abril, on es va reduir de manera substancial la intensitat amb què es tallava la gespa, i trobant respostes molt positives per part de la fauna i flora d’aquests ambients “, afegeix.
Però aquest experiment pretén arribar molt més enllà i, en col·laboració amb el responsable de l’paisatgisme de la Universitat d’Alacant José Luís Romeu, es realitzarà un altre tractament amb espècies amb coneguts efectes positius sobre els pol·linitzadors i altres insectes beneficiosos. Segons l’ecòleg de la UA, “això hauria d’ajudar, en conjunt amb la reducció de la freqüència de tallar la gespa, a un augment de la biodiversitat en les zones enjardinades de campus”.
Les proves realitzades al campus de la UA, que compten amb el suport de Vicerectorat de Transferència, Innovació i Divulgació Científica duraran cinc anys, tot i que Santiago Soliveres espera estendre-tot el temps que pugui. “L’interès d’aquests experiments i la importància dels resultats creix amb cada any que passa”, assenyala.
projecte coordinat
L’experiment forma part de el projecte URBANFUN liderat per l’investigador de la Universitat Pablo de Olavide Manuel Delgado, i finançat per la Fundació BBVA. S’està fent de forma coordinada en sis campus d’Espanya i Portugal, a les universitats Pablo de Olavide, Sevilla, Autònoma de Madrid, Cadis, Albacete, Coimbra, Alacant, i aviat s’expandirà a altres campus pel nord d’Espanya. “Un experiment coordinat i estandarditzat com aquest, en diversos campus per tota la península, ens permetrà saber si la sensibilitat d’aquests ecosistemes urbans a el canvi climàtic ve determinada pel clima de cada lloc, o la biodiversitat que caracteritza a cada zona enjardinada”, finalitza Santiago Soliveres.
Informació i Foto: Universitat Alacant