El Camp de Mestalla viu un altre dia màgic amb el Partit de Llegendes del Triplet

L’himne de la Comunitat Valenciana posava punt final a una altra nit màgica al centenari Camp de Mestalla. 20.000 valencianistes es van reunir per gaudir del Partit de Llegendes del Triplet i tornar a veure les llegendes que van fer al València CF campió de la Lliga 2003-04, UEFA 2003-04 i Supercopa d’Europa 2004, a més del reconeixement per la Federació Internacional de Estadística i Història del Futbol (IFFHS) com a ‘Millor club del Món’.

Un dia amb molt Sentiment i Germanor

Les llegendes del València CF i el combinat d’exjugadors de LALIGA i l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) començaven el matí com ho feien durant un dia de partit: des de primera hora del matí ja preparats i focalitzats per disputar el matx. Esmorzar i passeig per la ciutat. Després d’això, el menjar distès entre els jugadors. Temps per gaudir i començar a reviure aquelles mítiques anècdotes. Després del cafè, arribava el moment de pujar al bus per arribar a l’estadi 1h i 30 minuts abans de l’inici del matx. L?afició els esperava i així ho va demostrar al?arribada dels futbolistes. Grans ovacions.

Era el moment d’anar al túnel i tornar a sortir al terreny de joc de l’estimat Camp de Mestalla. Sentiments trobats. Baraja, Angulo, Marchena, Vicente, Mista, Carboni… es tornaven a vestir de curt. Quins records d’aquelles jugades que tant van donar al Club. L’inici del partit s’anava apropant. Però abans quedava una foto històrica. Els capitans d’aquella època daurada van sortir amb els trofeus conquerits. Angle amb la pilota que va acreditar el València CF com a millor club del món; Vicente amb la Supercopa d’Europa; Canyars amb la UEFA; i Baraja i Albelda amb la Lliga. L’ovació de l’afició va vestir el moment.

Homenatges especials

El Club va homenatjar Bernardo España ‘Españeta’-mític utiller del Club durant més de 40 anys- i Jaume Ortí –expresident del València CF (des de la 2001-02 fins a la 2004-05). Dues persones incumbents per al valencianisme i lentitat. Prèviament a l’inici del partit, familiars d’Españeta i de Jaume Ortí van dipositar un ram de flors a la cadira on acostumava a seure Bernardo i al costat dels trofeus conquerits, guanyats durant l’etapa de presidència de Jaume Ortí-.

D’altra banda, també s’ha guardat un emotiu minut de silenci pels valencianistes morts.

Partit

Rubén Iranzo i Javi Guerra -nascuts als anys de la generació del Triplet-, acompanyats de José Luis Gayà i Fran Pérez van ser els encarregats d’alçar al terreny de joc la bandera fundacional de l’entitat valencianista. D’aquesta manera i amb el xiulet del prestigiós exàrbitre internacional Mateu Lahoz, començava aquesta trobada tan especial.

L’afició tenia ganes de futbol i això es notava a l’ambient, que corejava els futbolistes i els encoratjava per fer el gol. Passaven els minuts i les primeres arribades per al conjunt valencianista començaven a arribar, tot i que va aparèixer Iker Casillas que amb una gran estirada salvava el primer en contra dels seus. Tot i això, el combinat d’exjugadors de LALIGA i l’AFE, amb un xut des de fora de l’àrea de Marcos Senna, es va avançar al marcador batent el mític Santi Cañizares. El València CF volia l’empat i així va arribar, Angulo en un u contra un davant Casillas, va aconseguir definir a la perfecció amb una vaselina i anotar el gol que equilibrava el marcador.

Amb aquest 1-1 s’arribava a la mitja part. Passats uns minuts de la segona va tornar a anotar el rival mitjançant Tote, però el València CF va tirar, una vegada més, d’aquell punt d’honor que caracteritza el combinat valencianista i després d’un córner i una rematada de Ricardo Costa, Mista va demostrar el seu olfacte golejador tocant el pilota amb el cap i ficant-la dins de la xarxa (2-2). El conjunt che volia guanyar i va sumar diverses ocasions, encara que Tote en un altre xut des de l’àrea, va anotar el tercer per a l’equip de LALIGA i l’AFE. No obstant, aquest gol no va entelar la festa a les grades. Els 20.000 valencianistes presents feien l’onada i onejaven les banderes personalitzades del partit. Així, va arribar el final del matx.

Final d’aquesta jornada especial

L’acte encara no s’havia acabat, un vídeo amb les imatges de la consecució dels títols i els mòbils encesos il·luminaven el centenari Camp de Mestalla. Els jugadors al centre del terreny de joc emocionats revivint aquells moments increïbles que van fer vibrar el valencianisme. L’himne regional -interpretat pel tenor i la banda musical- i la tornada d’honor dels jugadors posaven punt final a un altre dia inoblidable per al València CF i la seua afició.

Informació i Foto: Valencia CF