El Camp de Mestalla celebra el seu 97è aniversari

Inaugurat el 20 de maig de 1923, la casa de l’València CF ha experimentat canvis fins a tenir la seva fisonomia actual, amb moltes nits màgiques que l’han convertit en l’estadi més antic de Laliga

El Camp de Mestalla està d’aniversari, aquest dimecres compleix 97 anys, sent l’estadi més antic de Laliga. La casa de l’València CF ha viscut una infinitat de moments únics, nits màgiques de Champions League, més de mil partits a Primera Divisió, finals de Copa, partits de la selecció, seu de l’Mundial 1982 i dels Jocs Olímpics de 1992, en ell han jugat il·lustres de el món de el futbol com Pelé o Maradona … Records i experiències que han viscut generacions de valencianistes des de la seva inauguració el 1923 fins a l’actualitat, sent el València CF davant l’Atalanta BC de el 10 de març la seva última cita. Coneixes la seva història?

Fundat el 1919, tres anys després, el València CF va sentir la necessitat de mudar-se de llar a causa de l’espectacular creixement de l’afició valencianista, que omplia i sobrepassava en ocasions l’aforament de 5.000 espectadors que tenia al Camp d’Algirós. Una decisió meditada i impulsada per la Junta Directiva encapçalada pel president Ramon Leonarte, que li va encarregar al seu vicepresident Pau Verdeguer a buscar una parcel·la on construir un nou estadi, terrenys que van trobar molt a prop. Després d’arribar a un acord amb el baró de Bellver, propietari dels terrenys, i tenir l’aprovació dels socis, van tancar la compravenda per 316.439,20 pessetes (una quantitat pròxima als 2.000 euros) al gener de 1923.

L’obra de l’arquitecte Francisco Almenar i executada pel constructor Ramon Ferrer es va construir en pocs mesos i estava enganxada a la sèquia de Mestalla, d’aquí el seu nom. El València FC tenia previst inaugurar el seu estadi el 6 de maig de 1923, en un partit els beneficis anirien destinats a Casa Caritat, però com reflecteix l’acta de la Comissió Executiva de l’Associació Valenciana de Caritat de el 4 de maig de 1923, “no podrà tenir lloc a causa que els obrers, principalment els fusters, els han abandonat i per tant no estarà en condicions la graderia, llotges … havent acordat ajornar la inauguració fins al dia 20 “.

I va arribar el gran dia. El València FC es va enfrontar a el Llevant FC, una trobada que va acabar amb victòria local (1-0) gràcies a l’gol d’Arturo Montes. El 14 de juny de 1925 va acollir el seu primer partit de la Selecció, en aquest cas un amistós entre la Roja i Itàlia. La seva superfície era de terra fins a octubre de 1926, quan es va col·locar gespa aprofitant la seva primera remodelació, que va consistir en la construcció d’una tribuna coberta, una nova façana i millores en els accessos, obres que van finalitzar al gener de 1927 i van augmentar. I el 1931, l’equip va aconseguir ascendir a Primera Divisió.

Després de la Guerra Civil, el camp va quedar devastat, el que va obligar a fer una remodelació dirigida per Salvador Pascual fins que va tornar a obrir les portes el 18 de juny, un dia abans de l’amistós de pretemporada entre el València CF i el CA Osasuna (4 -4). I un dels grans canvis era referent a Espanya.

A la dècada dels cinquanta va arribar la primera gran remodelació, un projecte que va dur diversos anys de treball amb el qual es va ampliar Gol Gran i es va unir Gol Nord amb la Tribuna de doble voladís, amb una capacitat de 5.000 espectadors en amfiteatre i per a 7.000 a la part inferior, el que va permetre augmentar notablement l’aforament de l’estadi fins als 30.000 espectadors. El 27 de desembre de 1955, per commemorar l’obertura del Gran Mestalla, es va disputar un partit amistós entre el València CF i el Club Atlètic San Lorenzo d’Almagro.
La gran riuada de 1957 va obligar a rehabilitar l’estadi i es va instal·lar llum per jugar de nit

El 14 d’octubre de 1957 va arribar la tràgica riuada, que com no podia ser d’una altra manera també va tenir el seu impacte negatiu l’estadi de Mestalla. Per la seva proximitat amb el riu Túria, l’estadi va quedar totalment inundat, a més d’afectar els sistemes elèctrics i les butaques a la gespa. Una situació que va portar a el València CF a jugar diversos partits consecutius a domicili, tornant a Mestalla el 8 de desembre per enfrontar-se a el Reial Saragossa.

Dins el projecte de rehabilitació, el club va aprovar la instal·lació de llum artificial perquè es poguessin disputar partits nocturns, il·luminació que es va inaugurar amb un partit amistós enfront de l’Stade de Reims el 17 de març de 1959.

El canvi de nom, de Mestalla a Luis Casanova

A l’agost de 1969, l’Assemblea General Ordinària de l’entitat presidida per Julio de Miguel va prendre la decisió de canviar el nom de l’estadi i reanomenar Estadi Luis Casanova com a reconeixement a la gran tasca realitzada per l’expresident al club, nomenclatura que va estar vigent fins novembre de 1994, quan va tornar a dir-Mestalla, curiosament després de petició de el propi Luis Casanova.