El 18,7% dels joves valencians viu la masculinitat alineat amb idees tradicionals com la del ‘sexe fort’ vinculada a la violència de gènere

El 18,7% dels joves valencians viu la masculinitat alineat amb idees tradicionals homòfobes o com la del ‘sexe fort’, que és l’arrel de la violència de gènere, segons es desprèn de l’estudi ‘Masculinitats juvenils a la Comunitat Valenciana. Processos de construcció identitària i percepcions sobre la masculinitat”, realitzat pel Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la Fundació FAD Joventut i finançat per lInstitut Valencià de la Joventut (IVAJ).

A través d’entrevistes realitzades a 402 joves de 15 a 29 anys residents a la Comunitat Valenciana, aquest estudi ha analitzat quin percentatge de joves valencians està dins de ‘la caixa de la masculinitat’, un constructe teòric que serveix per explicar el grau de proximitat que tenen les persones joves en relació amb la visió més tradicional i conservadora de la masculinitat, i com afecta les seves vides.

La investigació ha estat presentada a la Biblioteca de la Dona de la Generalitat per la directora general de l’Institut Valencià de la Dona, Maria Such, el director general de l’IVAJ, Jesús Martí, i la directora general de la Fundació Fad Joventut, Beatriz Martín. L’exposició de les dades ha estat a càrrec de la subdirectora del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut de la Fad, Anna Sanmartin.

Durant l’acte, Jesús Martí ha assenyalat que aquestes dades “no han de ser interpretades en negatiu sinó en positiu. La societat ha avançat molt, ja no es parla de recerca de referents o de ‘noves’ masculinitats, avui molts joves ja han trobat un espai on se senten còmodes”.

En aquest sentit, ha afegit que, encara que és cert que segueix havent-hi resistències i hi ha persones joves “que no acaben de trobar el seu lloc i s’aferren al que coneixien, és indubtable que s’ha avançat molt”. “Per això ens sembla molt important seguir amb atenció com evolucionen les concepcions de la masculinitat, i fomentar programes que ajudin que les persones joves segueixin avançant en igualtat.”

Per la seva banda, María Such ha assenyalat que cal que, des de l’Administració, s’“observi” aquest gairebé 20% de joves que adopta una posició en què orienten la seva vida cap al compliment dels rols tradicions de gènere de la masculinitat “que ells consideren com a alliberadors, encara que en realitat els està limitant, ja que els impedeix trencar amb els motlles i desenvolupar lliurement la seva vida per por de no complir amb les expectatives d’èxit que se suposa que la societat espera d’ells, a ser jutjats oa donar una imatge de vulnerabilitat”.

Així mateix, ha apuntat que aquesta idea associada a arrels tradicionals vinculades a aquests rols “es tradueixen moltes vegades en actituds violentes com a via per solucionar els problemes, cosa que està directament vinculada a les situacions de violència de gènere que es produeix entre una part de la població més jove”

Per això, “tenim l’obligació de facilitar a aquest grup de població les eines necessàries perquè puguin trencar amb aquest mandat de gènere basat en els rols tradicionals”.

En aquesta línia, s’ha referit a la campanya impulsada per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives el passat 25 de novembre, “dirigida precisament a aquest sector de la població per tal que aquests joves sàpiguen enfrontar-se a situacions quotidianes masclistes ia trencar amb el ‘què diran’ del seu entorn o amics, enfrontant-se a les situacions masclistes que puguin reproduir altres”.

La ‘caixa de la masculinitat’

Estar dins, fora oa la vora de ‘la caixa de la masculinitat’ suposa estar més o menys alineat amb la masculinitat més tradicional, aquella que estableix uns paràmetres estrictes sobre el que significa “ser home”.

Així, segons l’estudi presentat avui, en comparació del conjunt nacional, a la Comunitat Valenciana hi ha més nois dins de la caixa (18,7 % davant el 14 % del conjunt) i menys a la vora (41,5 % davant el 44 ,7 %) i fora (39,8 % davant del 41,3 %).

A més, l’estudi reflecteix que entre el 25% i el 30% de nois valencians manifesten estar d’acord amb idees com “els homes de debò són heterosexuals”; “un home no ha de ser efeminat”; “un home que no es defensa quan altres n’abusen, és feble”; “els homes haurien de resoldre els seus problemes personals per ells mateixos sense demanar ajuda als altres”; i que “un nen ha d’evitar jugar des de petit a ‘coses de nenes’”, entre altres idees tradicionals.

Masculinitat, benestar i pressió social

D’altra banda, les formes diferencials de veure la masculinitat entre els joves valencians s’erigeixen com a factors clau pel que fa a la manera de viure: des del grau de felicitat fins a les pressions socials s’experimenten amb més o menys intensitat en funció de la identificació amb la masculinitat hegemònica tradicional.

La radicalitat d’aquestes posicions entre la joventut valenciana és més gran en comparació a la mitjana nacional en tots els casos (dins, a la vora i fora). De fet, probablement, el resultat més sorprenent d’aquesta bateria és que la proporció més gran d’homes que creuen que la violència de les dones cap als homes no es té en compte prou està entre els que se situen fora de la caixa, a més de forma majoritària, 58,2%, quan entre la resta dels homes no arriba al 50%. A nivell nacional, hi havia més acord entre els homes que entren o surten de la caixa, que entre els qui se situen a dins.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana