Dues dècades de la primera final de Champions League en la història del Valencia CF
Aquella primera participació va superar qualsevol expectativa. El conjunt dirigit per Héctor Cúper va accedir a l’torneig després de superar a l’Hapoel Haifa en una ronda prèvia i va superar dues fases de grups (l’exigència de el format anterior era enorme) en què va barallar contra equips com Glasgow Rangers, PSV Eindhoven, FC Bayern, Girondins , Manchester United i Fiorentina. Superades les dues fases, l’equip va protagonitzar dues de les grans gestes de la història de l’Club a Europa. Dues nits màgiques a Mestalla davant la poderosíssima SS Lazio a quarts de final i davant el FC Barcelona a les semifinals que van obrir pas cap a la gran final. Desafortunadament, l’últim partit a París no va fer justícia.
Com expressava Miguel Ángel Angulo aquesta setmana a VCF MEDIA Ràdio, “amb el pas dels anys un valora molt més haver pogut arribar a dues finals de Champions”. I és que, malgrat que el resultat no va ser l’esperat, aquelles dues finals, juntament amb la Copa de 1999, van conformar el germen dels èxits que van venir després. Després de les derrotes en les finals de 2000 i 2001, el València CF va reciclar el cop des de l’ambició i no des de la tragèdia. Va tornar més fort i es va convertir en una màquina perfecta, el que li va permetre construir una de les èpoques més glorioses de la nostra història, guanyant dos títols de Lliga, una Copa de la UEFA i una Supercopa d’Europa.