Dones joves, no heterosexuals i amb ocupació, principals víctimes d’assetjament sexual al confinament
Durant el confinament a Espanya l’assetjament sexual es va traslladar dels espais públics a l’entorn digital, i les dones joves, amb orientació no heterosexual i amb treball remunerat les principals víctimes. Així ho evidencia un estudi col·laboratiu realitzat per investigadores de la Universitat d’Alacant, el CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública del CIBER (CIBERESP) dirigit pel grup d’Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la Universitat de Girona i l’Escola d’ Salut Pública de l’ISCIII.
El treball, publicat a BMC Public Health, recull 2.515 entrevistes a homes i dones entre 18 i 35 anys residents a Espanya, entre el 15 i el 28 d’octubre del 2020, a través de l’Enquesta Violència Sexual a Joves. L’objectiu era analitzar la prevalença i els factors associats a l’assetjament sexual diferenciant els períodes abans, durant i després del confinament per Covid-19.
Com a factors associats, s‟han tingut en compte variables sociodemogràfiques, d‟atracció sexual i de relació de parella, el país de naixement, haver tingut una feina remunerada o no en els darrers 12 mesos, el nivell d‟estudis, l‟orientació sexual, l‟edat i el sexe.
Els resultats indiquen que les dones tenien gairebé el doble de possibilitats que els homes de patir assetjament sexual (49% davant del 22,2%) i entre homes i dones heterosexuals, la prevalença estimada (31,5%) va ser inferior a l’observada entre bisexuals (53%), gais (39,2%) i lesbianes (34,6%).
El percentatge de prevalença al grup d’edat de 18 a 24 anys va ser el doble de l’observat al grup de 30 a 35 i durant el confinament, l’assetjament a través de canals electrònics va augmentar (32,6% davant del 16,5% i 17,8% abans i després d’aquest període, respectivament) i va disminuir en espais públics (22,9% davant del 63,4 i 54,4% pre i post confinament).
Segons expliquen les investigadores “els nostres resultats indiquen que l’assetjament sexual és una manifestació de poder que posa principalment en desavantatge les dones, els individus més joves, els no heterosexuals i els que tenen o han tingut una feina remunerada durant els darrers 12 mesos. Així mateix, pateixen més assetjament aquelles persones que no conviuen amb una parella o que mai no l’han tinguda”.
A la imatge, Carmen Vives-Cases, investigadora de la Universitat d’Alacant que col·labora en aquest estudi.
El treball posa en relleu que l’assetjament sexual abans i després del confinament té lloc, majoritàriament, fora de l’àmbit de la llar, com en l’àmbit laboral, acadèmic, etc. i en entorns públics. Finalment, s’ha conclòs que el tancament temporal d’aquests espais com a mesura de fre a l’avenç del coronavirus va impedir l’assetjament presencial i aquest tipus de conductes es van traslladar a l’entorn digital.
Una de cada dues dones a la UE ha experimentat assetjament sexual
També indiquen que “la rellevància d´aquest estudi està més que justificada i encara més sabent que els resultats de l´enquesta europea sobre la violència contra les dones indiquen que una de cada dues dones (55%) a la UE ha experimentat assetjament sexual almenys una vegada des de l?edat dels 15 anys i que una de cada cinc dones (21%) ho ha patit l?any anterior al?enquesta”.
Per a les investigadores, “queda un llarg camí per recórrer, perquè encara hi ha discriminació basada en el gènere, orientació sexual o edat de les persones sustentada en relacions de poder que no respecten la igualtat d’oportunitats. Per això els nostres estudis són rellevants perquè poden ajudar a dissenyar polítiques preventives que es poden aplicar en adolescents i joves”.
Informació i Foto: Universitat Alacant