Dones CERMI-CV exigeix ​​incorporar de manera transversal la discapacitat a les estratègies polítiques contra el tràfic i l’explotació sexual

Dones CERMI-CV ha alertat de la invisibilitat que encara pateixen les dones, nenes i adolescents amb discapacitat víctimes de tràfic i explotació sexual. Una realitat amb prou feines reflectida a les estadístiques i que dificulta la prevenció, la detecció i l’accés a recursos especialitzats. Per això, ha reclamat que la perspectiva de discapacitat s’incorpori de forma transversal a totes les lleis, estratègies estatals i autonòmiques i polítiques públiques relacionades amb el tràfic i l’explotació sexual, des de la prevenció i la detecció fins a la protecció, l’atenció, l’accés a la justícia i la reparació.

Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la jornada “Tracta i explotació sexual de dones i nenes amb discapacitat a la Comunitat Valenciana”, celebrada ahir a la Facultat de Psicologia i Logopèdia de la Universitat de València. La trobada es va organitzar amb motiu del Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tracta de Persones i ha reunit supervivents, així com entitats socials i professionals d’atenció a víctimes.

La Secretària Autonòmica d’Igualtat i Diversitat, Asunción Quinzá Alegre, ha presentat els recursos de la Generalitat Valenciana destinats a l’atenció i la protecció de les víctimes i ha fet referència a l’Estratègia Valenciana contra el tràfic de dones i nenes amb fins d’explotació sexual 2026-2027. També ha resumit la posició de l’Administració valenciana amb un missatge clar: «Tolerància zero davant de l’explotació sexual, davant del tràfic i davant de qualsevol forma de violència contra la dona».

La vicepresidenta executiva de la Fundació CERMI Dones i experta del Comitè CEDAW de les Nacions Unides, Ana Peláez Narváez, ha advertit de l’absència històrica de les dones amb discapacitat en aquest àmbit. «Les dones amb discapacitat, nenes i adolescents han estat absolutament invisibilitzades tant a l’agenda nacional com a l’agenda de les dones en abordar qualsevol qüestió relativa als delictes de tràfic i explotació sexual», ha assenyalat Peláez, que ha reclamat incorporar la discapacitat de forma transversal a les polítiques davant de tot tipus de violències.

Sense dades no hi ha recursos

La presidenta de l’Associació Alanna, Chelo Álvarez, ha situat la manca de dades estadístiques com un dels principals obstacles per conèixer la dimensió del tràfic i l’explotació sexual que afecta dones, nenes i adolescents amb discapacitat.

Aquesta absència d‟informació, ha explicat, repercuteix directament en l‟existència de recursos específics i professionals especialitzats.

Álvarez ha reclamat especialment un accés més gran als serveis de salut mental, tenint en compte que les víctimes de tracta amb discapacitat poden necessitar una atenció específica, professionals formats i suports adaptats a les seves circumstàncies.

També ha alertat de l’evolució dels sistemes de captació a través de xarxes socials i plataformes digitals i d’una especialització creixent de continguts en què apareixen dones, nenes i adolescents amb discapacitat. En aquest context, ha denunciat la presència a plataformes com OnlyFans de continguts vinculats específicament a dones i nenes amb síndrome de Down ia persones amb trastorn de l’espectre de l’autisme I i II.

Una evolució que, segons ha posat de manifest durant la jornada, obliga a adaptar els mecanismes de prevenció i detecció als nous entorns digitals.

Captació a totes les capes socials

El testimoni de Carol López, supervivent de tràfic i explotació sexual, ha situat la veu de les víctimes al centre del matx. López ha advertit que els mecanismes de captació són cada vegada més sofisticats i que el tràfic ja no es pot associar exclusivament a contextos de pobresa o vulnerabilitat extrema, perquè arriba a dones, nenes i adolescents de perfils socials i socioculturals molt diversos.

També ha alertat de la normalització, idealització o romantització del sistema prostitucional, especialment a través de nous discursos adreçats a persones joves i difosos mitjançant les xarxes socials. «El discurs pro prostitució és sempre un discurs pro violència», ha defensat López, que ha assenyalat que presentar el sistema prostitucional com una realitat atractiva, aspiracional o vinculada únicament a la lliure elecció reprodueix, amb nous llenguatges i canals, una escalada del sistema de violència.

Barreres per arribar a la justícia

La lletrada de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Delicte de València, Raquel Campos, ha abordat les dificultats que encara troben les víctimes als sistemes assistencial i judicial.

Durant la seva intervenció s’ha posat sobre la taula el fracàs que es pot produir en la resposta institucional quan una víctima de tràfic o explotació sexual troba a més barreres relacionades amb la discapacitat.

Una de les principals reivindicacions ha estat garantir l’accessibilitat
ad universal en l’accés a la justícia i reforçar la figura de la facilitació processal, necessària perquè les persones amb discapacitat puguin comprendre els procediments, comunicar-s’hi, participar-hi i exercir-ne els drets en condicions d’igualtat.

També s’ha abordat la dificultat que suposa per a moltes víctimes denunciar després de processos perllongats de violència i explotació i la necessitat de garantir de manera efectiva el dret a la reparació.

Representants de Red Dona, Villa Teresita i Por Ti Mujer han completat aquesta mirada des de l’experiència de les entitats socials que treballen directament amb dones víctimes o en situacions d’especial vulnerabilitat.

D’aquesta manera, s’ha reivindicat el paper del tercer sector tant a l’acompanyament com a la prestació d’atenció psicològica i de salut mental, recursos habitacionals, orientació i suport social. Raó per la qual, Dones CERMI-CV ha reclamat que totes les organitzacions de la regió participin en l’elaboració de les estratègies i les polítiques públiques.

Una violència que també pot generar discapacitat

Durant la jornada s’ha citat la xifra de 400.000 dones víctimes de tràfic a Espanya i s’ha advertit que moltes podrien desenvolupar una discapacitat sobrevinguda com a conseqüència de les greus seqüeles físiques i psicològiques del tràfic i l’explotació sexual, si no la presenten.

La trobada ha posat així el focus en una doble realitat: l’especial vulnerabilitat que poden experimentar algunes dones amb discapacitat davant de determinades formes de captació i les conseqüències que aquestes violències poden provocar a mitjà i llarg termini.

A això s’hi afegeix l’estigma que pateixen les víctimes, que es pot convertir en una nova barrera per demanar ajuda, denunciar, accedir a recursos o reconstruir les seves vides.

Discapacitat en totes les polítiques contra el tràfic

Com a conclusió, Mujeres CERMI-CV ha reclamat que la perspectiva de discapacitat travessi qualsevol llei, estratègia estatal o autonòmica i política pública relacionada amb el tràfic i l’explotació sexual, des de la prevenció i la detecció fins a la protecció, l’atenció, l’accés a la justícia i la reparació.

L’entitat considera imprescindible disposar de dades desagregades per sexe, edat i discapacitat, indicadors específics de detecció, professionals formats, informació i procediments accessibles, suports individualitzats i recursos especialitzats.

La jornada ha finalitzat reclamant una coordinació més gran entre administracions, professionals i teixit associatiu perquè cap dona, nena o adolescent amb discapacitat romangui invisible davant els sistemes destinats a prevenir el tràfic i l’explotació sexual, protegir les víctimes i garantir els seus drets.