Dones al medi rural en uns temps difícils
Demà 15 d’octubre, se celebra el Dia Internacional de les Dones Rurals sota el tema “Les dones rurals cultiven aliments de qualitat per a totes les persones”, proposat per ONU Mujeres, amb l’objectiu de destacar el paper fonamental que tenen les dones i les nenes rurals als sistemes alimentaris de tot el món.
L’últim informe d’ONU Dones, Més enllà de la pandèmia de COVID-19: un pla feminista a favor de la sostenibilitat i la justícia social insta a reconstruir el desgastat sistema alimentari mundial des de la base, donant suport als mitjans de vida de les dones rurals per produir i distribuir productes alimentaris diversos i saludables. Considerant que resten menys de 10 anys per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), inclosos Fam Zero (Objectiu 2) i Igualtat de Gènere (Objectiu 5), ONU Mujeres està treballant per ajudar les dones i nenes rurals de tot el món a enfortir la seva resiliència i desenvolupar les seves habilitats i capacitats de lideratge.
El treball a l’agricultura i la ramaderia als països desenvolupats a tot el món el duen a terme un 43% de dones rurals, que ho fan, moltes vegades, amb baixa protecció, manca de seguretat personal en els ingressos, mal remunerades, escassa visibilitat i poca presència en les polítiques i decisions que els afecten al seu dia a dia.
Les dones són les que en una immensa majoria fan que funcioni el teixit associatiu, que els pobles segueixin tenint vida i resistència, són les que segueixen treballant i lluitant per revertir els greus desequilibris de desigualtat entre persones (homes i dones), entre territoris, entre sectors i entre làmbit urbà i rural.
Aquest any podem posar la vista a la nova PAC, la reforma de la Política Agrària Comunitària (PAC). Pel 2023 els canvis aprovats en els diferents Plans estratègics (PEPAC) dels països membres de la Unió Europea i ratificats per aquesta, sembla que no aportaran gaires canvis en matèria de gènere, continuarà ignorant tantes i tantes dones rurals d’Europa que segueixen mantenint viu, encara que cada cop menys, el nostre medi rural, ple de possibilitats però ple de carències.
Aquesta PAC i els seus promotors (homes majoritàriament) segueix sent molt miop en no tenir en compte una perspectiva de gènere global, integral i que de forma transversal i no en un recòndit buit de la inclusió social i desenvolupament econòmic, faci possible que les dones se sentin a gust, empoderades i amb garanties de ser tingudes en compte com a habitants i creadores de riquesa en un medi rural cada vegada més desolat, en què elles són imprescindibles si es vol que hi hagi una nova generació d’homes i dones agricultors/ ramaderes/es que segueixin produint aliments per a tota la humanitat.
Les dones joves que han decidit quedar-se als pobles i treballar al camp o amb el bestiar, la majoria, ho han fet per convicció i després d’haver-se format per fer-ho. D’altres ho han assumit com una sortida laboral amb una inversió en l’explotació familiar ja realitzada, cosa que els ha facilitat, en certa manera, la viabilitat. Però no podem negar la realitat que el nostre medi rural i els nostres pobles no formen part de la primera opció personal ni laboral d’una immensa majoria dels nostres joves i encara menys de les dones, que veuen com algunes mancances, desigualtats i manca d’oportunitats són majors a l’entorn rural que a l’urbà.
Moltes d’aquestes dones s’enfronten a jornades d’hores interminables cuidant el bestiar, cuidant el camp, cuidant la família, atenent allò col·lectiu, adquirint compromisos socials, polítics, educatius… als seus petits pobles i comarques, per canviar les coses que no funcionen o poden funcionar millor.
El “feminisme rural” ha fet i està fent que la realitat de les dones vagi canviant, encara que no aparegui habitualment als mitjans de comunicació. Nosaltres som majoritàriament, els qui tenim assumida i interioritzada la urgència d’aquest canvi de model a què al·ludia abans. Per tendir a un model estructural que ens allunyi del consumisme, del creixement irreflexiu i devorador, que afavoreixi una interrelació entre allò rural i allò urbà que posi al centre les persones, però també la protecció del nostre medi, en què habitem: la Terra. Finita, encara que no vulguem veure-ho
Aquest any la nostra organització ha fet l’important pas cap a una denominació més igualitària i inclusiva, LA UNIÓ Llauradora i Ramadera. Com cada any, hem organitzat al voltant d’aquesta data un programa d’activitats per impulsar el paper de les dones al desenvolupament rural. Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Rural, la nostra associació realitza un programa de jornades informatives per visibilitzar la gran diversitat d’iniciatives econòmiques i empresarials dutes a terme per dones al sector agrari i el medi rural i fomentar l’emprenedoria femenina a la activitat agrària, com la que estem celebrant aquest cap de setmana a Calp i que culminaran amb la nostra participació a la 9a Trobada Estatal sota el títol la Incorporació de Dones Joves al Sector Agroalimentari els dies 21 i 22 d’octubre a Navia (Astúries).
Cada 15 d’octubre, Dia de les dones rurals a tot el món, cal recordar, revisar, començar, crear… com si cada dia de l’any fossin 15 d’octubre.
Isabel Navarro Berlanga
Comissió Executiva LA UNIÓ Llauradora i Ramadera
Agricultora professional a un poble d’Utiel-Requena