Dona i Cinema presenta la seua edició més internacional
Aquest matí, a La Filmoteca de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), s’ha presentat la sisena edició de la Biennal Internacional Dona i Cinema – Dona i Cinema – Woman & Film, a mà de les directores de festival Giovanna Ribes i Deborah Micheletti, acompanyades a la taula per José Luis Moreno, director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC.
El Festival, que vol visibilitzar el treball de dones a nivell nacional i internacional, amb una mirada tant a l’passat com a les noves generacions de dones cineastes, se celebrarà de l’15 a l’23 de gener i a l’igual que en passades edicions, la Secció Oficial compartirà programa amb la Secció Paral·lela que convidarà a la reflexió i al debat sobre el paper de la dona en la indústria cinematogràfica.
La imatge que acompanyarà en aquesta VI Edició està dissenyada per l’artista Eva Bell. Amb el cartell, l’artista, ha volgut expressar la idea que la dona té una visió pròpia d’aportar a l’món. La representació d’una dona forta, amb el cap ben alt, projecta la mirada cap al futur de les dones en la indústria.
Per la seva banda, l’altra imatge significativa de l’Festival és el Palmarès, creat per Victoria Cano. Amb ell es pretén expressar “l’empremta que deixem tots en els altres”. Una barreja d’acer, ferro i pintura, sobre acetat, que cada any a través de la color expressa les diferents energies.
Les seus es mantenen. A part de l’CCC octubre, que acull la Secció Paral·lela, el festival torna a tenir la seva seu als Cinemes Babel, on es projectarà la Secció Oficial a concurs.
A més, i com a novetat a la situació actual, la Secció Oficial es podrà veure des d’una plataforma en streaming. Una possibilitat que augmenta la capacitat de nous públics i pretén resoldre la problemàtica dels aforaments en sales.
Per donar visibilitat a les professionals valencianes de la indústria de cinema, el Festival en totes les seves edicions nomena una Padrina. Aquest any, el reconeixement recau sobre Amparo Sánchez, guanyadora d’un Goya a Millor maquillatge i perruqueria per L’home que va matar al Quixot, de Terry Gilliam, i responsable de maquillatge i perruqueria de l’acabada d’estrenar Les Noces de Rosa, d’Icíar Bollaín .
Amb més de 32 anys de professió en el món de l’maquillatge, perruqueria, visagisme i postissos professional, el Festival ha volgut visibilitzar la seva feina, però també posar el focus d’atenció en aquestes professions que estan més relacionades amb les dones, però no sempre premiades i reconegudes a nivell professional.
Una Secció Oficial més internacional
Es confirma la bona acollida d’festival, ja que tot i l’aturada a causa de l’COVID, s’han rebut un total de 556 pel·lícules entre totes les categories, amb un fort pes dels documentals. Han arribat treballs majoritàriament nacionals i europeus, així com dels EUA i una bona representació de països llatinoamericans.
Entre els europeus, a part dels països amb una indústria molt consolidada, s’han rebut propostes des de Lituània, Islàndia, els Balcans, o Grècia. I a l’igual que altres anys, s’ha augmentat el nombre de propostes de països asiàtics, com ara la Xina, el Japó, i Iran, però també, Myanmar, Taiwan, Uzbekistan, Qatar i Kuwait. I això vol dir que va creixent el nombre de directores que arriben a nivells professionals.
Finalment, la convocatòria s’ha traduït en una selecció notablement internacional amb 51 pel·lícules a la Secció Oficial dins de les seves 6 categories: llarg ficció, llarg documental, curt ficció, curt documental, videocreació i animació. Hi ha una representació de 25 països: amb gran presència espanyola i pel·lícules arribades des dels Estats Units, Japó, Sèrbia, Rússia, l’Iran, Hongria, Països Baixos, Alemanya, Itàlia, França, Brasil, o Qatar. El que ens permetrà veure històries molt diferents. A més, en la secció de curts documental hi haurà una gran quantitat de propostes de joves valencians.
La VI Edició portarà dues estrenes internacionals en la categoria de curtmetratge de ficció, “Sjaak ‘s wife died, sota now he needs to say something” d’Eva M. C. Zanen i Sh’hab (Qatar) d’Amal Al-Muftah. També hi ha 17 estrenes a Espanya, inclosos 4 llargmetratges entre els quals hi ha la cinta hongaresa Pilatus, i l’última cinta de l’anomenada directora alemanya Doris Dörrie. També hi ha dues estrenes mundials en la secció animació.
El festival vol desmuntar el mite que el cinema fet per dones, només parla de qüestions de dones. Per descomptat, hi ha un pes en la programació sobre aquestes temàtiques, perquè és “important que certs temes no es quedin en l’oblit”, en paraules de Deborah Micheletti.
Informació i Foto: Geneneralitat Valenciana