D’Instagram al CCCC: Amalia Ulman invita els públics a formar part de la seua innovadora performance ‘Privilege’

D’Instagram al CCCC, la creadora internacional, Amalia Ulman (Buenos Aires, 1989) invita els públics a formar part de la seua famosa ‘performance’ ‘Privilege’ amb la qual ha revolucionat les xarxes socials en crear relats ficticis, en els quals es qüestiona la construcció de la personalitat i el jo virtual.

Des de 2015 ‘Privilege’ ha saltat des de les xarxes socials fins a la 9a biennal de Berlín i ha passat per ciutats com Londres, París, Buenos Aires o Xangai. A partir d’aquest divendres, 17 de setembre, el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de València presenta una nova instal·lació, un nou capítol d’aquest relat, titulat ‘Fauna de las Cuatro Torres’.

El director del CCCC, José Luis Pérez Pont, ha presentat este matí l’exposició acompanyat per l’artista, Amalia Ulman i pels comissaris de l’exposició, Ali A. Maderuelo i Julia Castelló.

Pérez Pont ha destacat la trajectòria d’Amalia Ulman, “una jove creadora que en els últims anys ha revolucionat l’àmbit de la ‘performance’ i del ‘net art’, en què ha generat un discurs propi, amb una gran capacitat de connexió amb els públics, a través de les xarxes socials” i ha afegit que “aquesta intervenció, que ha sigut produïda pel Centre del Carme, ens permet continuar investigant els nous codis de l’art contemporani i de la cultura centennial, com ja venim fent amb el nostre projecte ‘El Dormitori’ en què s’analitza la influència de les xarxes socials en l’art actual en el qual Amalia Ulman ha sigut pionera”.

Per als comissaris de la mostra “Amalia Ulman és una de les artistes internacionals més interessants. Va ser la primera a utilitzar Instagram com a eina per a les seues ‘performance’ d’una manera molt innovadora. El seu primer projecte ‘Excellences & Perfections’ es va fer viral en pocs dies”.

‘Privilege’ és una ‘performance’ en viu i en línia que l’artista continua expandint en una àmplia varietat de formats. En aquesta, Amalia Ulman mostra una versió hiperbòlica i quasi esperpèntica de si mateixa, i hi apareix com una dona de negocis, sempre a l’oficina o entorns semblants.

En aquest projecte, l’artista posa en dubte l’estatus i la inestabilitat del jo, la noció d’autenticitat, la relació entre realitat i ficció, i les relacions socials i laborals contemporànies. “Durant la ‘performance’, Ulman va crear una incessant sèrie de materials visuals, des de mostrar el seu suposat embaràs fins a la presència d’un alter ego, el colom Bob, que reflecteixen l’evolució de la cultura memètica” han explicat Ali A. Maderuelo i Julia Castelló.

‘Fauna de las Cuatro Torres’ és una proposta ‘site specific’, una instal·lació inmersiva que apel·la l’espectador i el provoca per a convertir-se en part activa de la ‘performance’.

‘Privilege’

L’estètica conservadora i les oficines serveixen de teló de fons per a entrellaçar tota una sèrie de temes d’actualitat: les eleccions presidencials nord-americanes de 2016, per exemple, que van suposar que la ‘performance’ en Instagram haguera d’esperar al resultat final per a reflectir esdeveniments impossibles d’obviar. Altres elements visuals apareixien en la ‘performance’ -o, com ella ha arribat a descriure (també per al seu primer projecte en Instagram ‘Excellences & Perfections’, 2014), ‘fotonovel·la’-: globus rojos, escales mecàniques, sabates de marques de luxe, ascensors, papereria elegant, aeroports… i l’estimat Bob, un colom enigmàtic que entra un dia en l’oficina i, inesperadament (també per a l’artista), gràcies a la seua eloqüència, es fa quasi amb el protagonisme de la narrativa. Amb un rol un poc misteriós, en el qual no es distingeix si és un animal real o ‘attrezzo’, Bob acaba sent una estrela amb un curtmetratge i un llibre propis, l’heroi de la classe treballadora que ha d’afrontar tota una sèrie d’estafes i enganys, economies d’aparença, ascensos i caigudes.

Ulman se situa en una oficina corporativa del centre de Los Ángeles per a examinar l’estètica dominant del poder, de les ciutats que governen el nostre comportament, i la seua legitimitat: la masculinitat i verticalitat d’aquest escenari es desestabilitza amb imatges surrealistes o que queden lluny de les expectatives que generen aquests llocs de negocis, com la maternitat, la ironia o l’entrada de Bob interrompent tota productivitat. L’imaginari creat en aquest cas -a diferència del seu projecte anterior, en el qual seguia unes línies ‘mainstream’ i una sèrie de tòpics o estereotips, una presentació pròpia de les xarxes socials per a aconseguir més seguidors- resulta més actiu: es tracta d’una estètica creada per la mateixa Ulman, fent una sàtira de si mateixa. A partir de tècniques de propaganda, un esquema de colors molt específic, una selecció d’objectes i un company com Bob, el projecte és, en aquest cas, més fàcil de situar en el terreny de la ficció.

‘Privilege’ es va acompanyar des del primer moment de tota una sèrie d’intervencions fora de la ‘performance’ en línia, intervencions que van ajudar a completar al personatge fictici, des d’exposicions o instal·lacions immersives fins a aparicions en mitjans de comunicació (‘New York Times’ o ‘L’Officiel Art’, per exemple). De fet, l’artista entenia les entrevistes o les fotografies de les quals era objecte com a part de la ‘performance’. Tot això feia que en ‘Privilege’, la documentació i l’experiència en viu pogueren estar més prop l’una de l’altra.

‘Fauna de las Cuatro Torres’

Sis anys més tard, les intervencions continuen fora de les xarxes socials. En ‘Fauna de las Cuatro Torres’, Ulman intervé totalment l’espai amb cortines atapeïdes i moqueta que cobreix el sòl. A aquesta escenografia s’afig un segon pla: una plataforma elevada i separada del públic per uns bol·lards. Les protagonistes: dues corbates gegants. El teló provoca que l’espectador estiga davant i darrere de l’obra de teatre, que es convertisca en actor de la ‘performance’. Com en altres instal·lacions de ‘Privilege’, l’artista aconsegueix que el visitant forme part del mateix escenari.

El títol de la instal·lació apunta al lloc on van ser documentades les corbates: Chaoyang, un districte de la ciutat de Pequín. Allí es troben la majoria de les ambaixades, més de la mitat d’agències de negocis estrangeres de la ciutat i milers d’empreses internacionals.

El gest de les xarxes socials augmenta d’escala en aquesta instal·lació immersiva, es torna objecte. La corbata, com a element assenyalat, torna a posar el focus de la ‘performance’ en la masculinitat, els clixés, els estereotips. La paròdia contínua a través de les dues fotografies que acompanyen l’escena: la ‘business woman’ és ara cobradora del frac. Aquestes imatges avancen la investigació actual d’Ulman, que suposa una continuïtat entorn d’aquesta interrogació sobre les relacions socials i laborals, i també en l’ús de la seua pròpia imatge per a posar en dubte la noció d’autenticitat o en la persistència en la relació entre realitat i ficció.

L’exposició s’acompanya d’una publicació amb imatges de la ‘performance’ en línia, una sèrie de textos de Fiona Duncan, Tavis Diehl i Dean Kissick, i una entrevista amb Catherine Wood (material ja publicat en el llibre editat per Jiangxi Fine Arts Publishing House de 2018, ‘Privilege: The Book’, però que per primera vegada es tradueixen al castellà i valencià).

Informació i Foto: Generalitat Valenciana