Desena visita de l’Elx CF a El Sardinero a Segona

Les quatre ocasions que l’equip va arribar a Santander en llocs d’ascens; temporades 1972-1973 – 1983-1984 – 1987-1988 i 2012/13 els partits van acabar en empat i amb l’ascens de l’equip a Primera Divisió a terme de la temporada.

Una victòria i dos empats en la dècada dels 70

La primera visita dels il·licitans a Segona Divisió a Santander va ser en la temporada 1971/72.

Després de 12 temporades ininterrompudes a Primera, l’equip tornava de nou a la divisió de plata de l’futbol espanyol i el dia de Reis de 1972, viatjo a terres càntabres. El partit va acabar amb empat a zero, en un partit molt físic i de molta feina a causa de el mal estat de la pista de joc per les pluges caigudes dies abans. Roque Olsen pertany al grup dels de sortida a Pere Valentí Mora, Sanjuán, González, Canos, Macia Bonet, Llompart, Vava, Emilio, Sitjà, Romea i Melenchón. El míster de el Racing va ser Fernández Mora, que anys després seria tècnic de l’Elx.

La temporada següent, el partit va acabar de nou en empat sense gols i amb el vent com a protagonista. Va ser la primera de les tres ocasions que l’Elx C.F. arribava a Santander en llocs d’ascens a Primera Divisió, objectiu que es va assolir amb èxit mesos després després de la victòria il·licitana a casa davant el Baracaldo, per 1-0 amb gol d’Aníbal Montero, unit a la derrota de l’endemà de l’Valladolid davant del Rayo Vallecano. Set temporades després, en la 1979/80, arribava la primera victòria en els Camps de Sport de El Sardinero a Segona Divisió.

Els franjiverdes, entrenats per Arsenio Iglesias vencien 0-1 amb un gol de Manolo Quesada als 10 ‘de començar el partit. A partir d’aquest moment, els il·licitans van defensar el gol i amb prou feines van inquietar Dames, porter de l’Racing. Abans de l’començar el partit es va guardar un minut de silenci per la mort de la germana de l’racinguista Geñupi, que la temporada següent seria futbolista de l’Elx C.F.

Tres empats en la dècada dels 80

Les tres visites il·licitanes a terres càntabres, en la dècada dels 80, van acabar amb repartiment de punts.

En la temporada 1980-1981, el resultat va ser d’empat a 2 gols; els il·licitans a la segona part li donaven la volta a l’1-0 que campejava en el marcador, amb un gol de Txomin, molt protestat perquè els futbolistes de l’Racing que van reclamar que la pilota no arribo a creuar en la seva totalitat la línia de gol, i un altre de Manolo Preciado en pròpia porteria. Els locals no van desistir en l’afany de buscar el menys l’empat i en els minuts de descompte, Manolo Preciado, es rescabalava del seu gol en pròpia porta i marcava sobre la campana el definitiu empat a dos gols.

A la temporada 1983/84, el partit acabava de nou en empat sense gols, en un partit molt important per a tots dos equips; el Racing amb aquest punt i la derrota de l’Celta de Vigo ascendia a Primera Divisió aquella mateixa tarda i l’Elx C.F. amb aquest punt seguia amb totes les opcions d’ascens, que es consumava tres setmanes després a casa amb el 4-0 davant el Bilbao Athletic. L’onze il·licità que suc aquella tarda als Camps de Sport de El Sardinero va ser el format per Miguel, López Pérez, Leguía, Lucas, Quesada, Juanin, Anquela, Ruiz, Boria, Belanche i Sánchez Lorenzo. Al Racing van jugar aquesta tarda l’ex franjiverde Tino.

En l’últim antecedent d’aquesta dècada, la temporada 1987/88, trobem la tercera vegada en la història de les trobades disputats a Santander, en els quals l’Elx C.F. arribava en llocs d’ascens a Primera Divisió, empatava, aquest cop a un gol i acabava la temporada aconseguint l’objectiu de l’ascens. Es va avançar l’Elx en el marcador amb un gol olímpic d’Isidro i el Racing empataria per mediació de Víctor, en l’únic error de Miguel aquella tarda, que no va poder blocar una pilota per l’enorme quantitat de fang que hi havia sobre la gespa. Aquell va ser a més el primer partit de José Sánchez Riquelme com a president de l’Elx C.F.

També es va puntuar a Santander en les tres últimes visites

L’11 de febrer de 1990, fa 30 anys, trobem la segona i última victòria il·licitana a Santander. Es disputava la vint tercera jornada de campionat i l’Elx C.F. vencia 0-1 amb un gol de Puche I, de falta, mitjans de la segona part.

L’equip arribava a l’Sardinero després de collir quatre jornades consecutives sense guanyar i en llocs de descens i la victòria en terres càntabres va servir per sortir de la part baixa de la classificació, llocs que l’equip ja no tornaria a ocupar en tota la temporada.

A la recta final de la temporada 2001/02, amb el manxec Julián Rubio a la banqueta il·licità, en una campanya en la qual l’Elx C.F. compromís fins a l’últim minut de la temporada seves opcions d’ascens a Primera Divisió, també hi va haver repartiment de punts.

El partit es presentava molt atractiu ja que una victòria dels locals els donava pràcticament l’ascens de categoria i la victòria il·licitana, suposaria seguir lluitant per entrar entre els tres primers de la taula a falta només de la disputa de tres partits per a la conclusió la Lliga. El domini va ser dels càntabres, que van gaudir de millors ocasions i l’Elx C.F. només es va acostar una vegada amb claredat, en una rematada de Nino. A les files de l’Racing, el seu tècnic Quique Setien, pertany al grup dels a l’ex franjiverde Rodolfo Bodipo.

Onze anys més tard els franjiverdes compareixien per última vegada a Santander, en què va ser la quarta ocasió que l’equip arribava a al Sardinero en llocs d’ascens, aconseguint-ho a terme de la temporada. La trobada va tenir una part per a cada equip. A la primera va ser millor el Racing que va tenir fins a quatre ocasions molt clares de gol, destacant els dos remats de cap de l’ex franjiverde Martí Crespi, resoltes amb dos grans intervencions de Manu Herrera. L’Elx C.F. només va tenir dos llançaments llunyans de Fidel Chaves, sense conseqüències. A la represa els homes de Fran Escribá van tenir més la pilota i dominar el temps de el partit. La millor ocasió de gol la va tenir en les seves botes Jordi Xumetra que encaro a l’porter rival, perdent el control de la pilota en l’últim moment. Prop de 300 il·licitans van viatjar fins a terres càntabres acompanyant l’equip. L’empat a Santander va suposar el punt 3.200 en competició oficial que sumava l’Elx C.F. en la seva història.

Antonio J. Pàmies

Dep. Comunicació Elx C.F.

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: