Derrota excessivament dura per a l’Atletico Levante UD a casa el CD Ebro (3 a 1)
CD Ebre: Salva; Barreda, Abel, Espín, Lolo Garrido, Fran García (Álvaro, 79 ‘), Jesús Rubio (Fangs, 87’), Parejo, Emaná (Adrià Mesa, 71 ‘), Víctor Andrés i Liam Ayad.
At. Llevant: Cárdenas; Rubén G. (Pablo Martínez, 75 ‘), Eliseu, G. Pereira, Nacho; Danso, A. Blesa (Cantero, 70 ‘), Arturo; Joan M., Sandoval (Christian, 71 ‘) i J. Ontiveros.
Àrbitre: Romero Freixas (Col·legi Català). Va amonestar, per part del CD Ebre, a Rafa Parejo (55 ‘), Abel (60’), Liam (73 ‘) i Adrià Taula (92’) i als llevantinistes A. Blesa (36 ‘) i Pablo Martínez (92’ ).
Gols: 1-0, min. 9: Fran García. 1-1, min. 55: Ontiveros (p.). 2-1, min. 70: Víctor Andreu. 3-1, min. 92: Adrià Taula.
Durant derrota, excessiva per als mèrits contrets per l’Atlètic Llevant UD (3-1) davant d’un CD Ebre que, això sí, va saber jugar bé les seves cartes, defensar-se quan ho va necessitar i sortir amb el punyal entre les dents a la contra per sorprendre un conjunt granota que, com sempre, va ser generós en el seu futbol. Molt aviat es va posar per davant el conjunt local i al filial li va tocar anar a contra corrent durant molt de temps malgrat que, poc després d’iniciar la segona meitat, establiria la igualada per mitjà d’Ontiveros des dels 11 metres. Però dues sortides ràpides dels aragonesos amb els llevantinistes molt ficats en camp contrari van acabar de matar el partit a favor dels saragossans.
Qualsevol que veiés l’arrencada del primer temps es restregaría els ojoscon que el filial conclogués aquests 45 minuts per darrere en el marcador. El porter Salva es va erigir com a heroi dels aragonesos quan en el primer minut de joc l’Atlètic Llevant UD va disposar d’una doble ocasió: Joan va rebre dins l’àrea i l’arquer va tapar perfecte però no va poder evitar que el rebuig caigués en les botes d’Ontiveros que, però, va disparar per dalt. Per si fos poc, en la següent acció de nou la pilota va caure als dominis de Joan dins l’àrea de perill. El del Port es va girar sobre si mateix a la perfecció i va colpejar a baix, que és on esperava una altra vegada el porter per fer una gran aturada.
És cert que els partits s’estenen més enllà del que dura la seva arrencada i aquí el CD Ebre va saber serrar les dents fins que va trobar el primer passadís per córrer. Va ser en el 9 ‘ia més en el que va suposar la jugada de l’1-0. Fran García va aprofitar un centre enverinada des de banda esquerra per superar per dalt a la defensa blaugrana i rematar de cap a la xarxa. El rival s’avançava molt aviat als de Tevenet, als quals els tocaria remar cascada amunt, això sí, amb 81 minuts per davant per almenys igualar. Com sempre, la proposta ofensiva era dels llevantinistes però els arlequinats es sabien al peu de la lletra el seu paper i gairebé amplien el seu avantatge a falta de 10 per al final. La pilota li va ploure a Emana a la frontal, amb perill de superar per dalt a Cárdenas, però el català es va fer gegant i va tapar qualsevol forat possible perquè marqués l’adversari.
Tot i que les ocasions van estar repartides, molt concentrades en l’arrencada en el cas dels granotes, la veritat és que els aragonesos van acabar donant més sensació de perill. Per arreglar això hi havia el descans i Tevenet va tocar la tecla que li va canviar la cara a l’Atlètic Llevant UD, que va tornar al terreny de joc com el setè de cavalleria. Arturo intentaria marcar de forma directa una falta lateral molt escorada però Salva va estar bé ficant amunt els guants i desviant a córner. Però l’empat no trigaria a arribar, principalment perquè Joan es va ficar des de l’inici la porteria rival entre cella i cella. En una cavalcada magnífica, Rafa Parejo no va tenir més remei que fer-lo caure dins l’àrea i cometre penal. Ontiveros, com succeís a Oriola, seria l’encarregat d’executar, certament de manera magistral. Salva ja no va poder multiplicar-més i es va llançar a la seva esquerra però el davanter llevantinista tenia posat el punt de mira al costat contrari.
Començava una nova trobada, amb un punt ia sota el braç dels de Tevenet que, sempre generós, ningú esperava que es conformés. Tampoc li venia bé acabar en taules als amfitrions i, per això, percutieron amb perill passat l’equador de la segona meitat. Emana es va internar amb perill a l’àrea i fins a dues vegades va disparar i per dues vegades es va estavellar contra Cárdenas. El esfèric de nou va caure als peus d’un jugador arlequinat, Víctor Andreu, que va trobar el forat per allotjar la pilota al fons de la xarxa i de nou inclinar el xoc cap als seus interessos (2-1). L’Atlètic Llevant UD de cap manera anava a acovardir i no va marcar de miracle quan Joan es va perfilar per disparar, el rebuig li va caure a Eliseu, al qual la pilota va agafar a contrapeu i no va colpejar prou dur i ajustat i va acabar atrapant Salva. Amb el filial ja volcadísimo, Adrià Taula va marcar amb gran classe el tercer per als locals, quan el descompte ja havia cremat dos minuts. Era la sentència i una derrota excessivament dura per als granotes.
Informació i Foto: LevanteUD