Derrota de l’Amics del Basquet Castelló davant Real Betis al pabelló Ciutat de Castelló (88-100)

AMICS CASTELLÓ 88

REIAL BETIS 100

AMICS CASTELLÓ: Faner (13), Martínez (4), Bressan (26), Jankovic (9), Domínguez (12) –cinc inicial–; Manchón (8), Pedro López (4), Franch (12) i Roig. 22 faltes. Sense eliminats.

REIAL BETIS: Barnes (14), Hanzlik (6), Rodríguez (18), Berzins (7), Kuksiks (14) –cinc inicial–; Polanco (13), Domenech (9), Dedovic (4), Rogic (9) i Rakocevic (6). 28 faltes. Eliminats Kuksiks i Berzins.

ÀRBITRES: Daniel Checa, Juan Ramón Hurtado i Andrea Alejo.

PARCIALS: 6-12, 20-30, 34-45, 46-53 (descans); 57-64, 71-79, 75-85 i 88-100 (final de la trobada).

INCIDÈNCIES: Bon ambient al pavelló Ciutat de Castelló, amb prop de 2000 espectadors a les grades.

L’Amics Castelló va acusar les baixes dels lesionats Ngom i Hermanson i de Stutz malalt en la derrota que va encaixar a les mans del Real Betis. Un cop més, el quadre de La Plana va encaixar massa punts i va anar a remolc durant gairebé tot el xoc. El seu desavantatge va estar al voltant dels 10 punts la majoria del temps i quan semblava que podien remuntar, acabaven arribant errors defensius i ofensius que frustraven qualsevol intent. Va ser un vull i no puc.

El partit va donar inici basant-se principalment en el joc posicional, ja que les transicions eren lentes. El conjunt sevillà va trobar a Barnes la seva font d’anotació més gran, ja que estava inspirat i li valia qualsevol posició per anotar, mentre que els castellonencs tenien problemes per gaudir de situacions clares, per la qual cosa Orenga va haver de demanar temps mort als 5 minuts amb 6-14 al marcador. Aleshores va fer una aposta arriscada amb dues bases a la pista, Faner i Franch, dos interiors lleugers com són Bressan i Pedro López i el sempre electritzant Manchón, en una clara aposta per donar més ritme i empenta a la dinàmica del xoc. La jugada va sortir bé en atac, ja que Franch, Manchón i Bressan van sumar diversos punts seguits, però en defensa continuava havent-hi un seriós problema. L’Amics Castelló alternava amb defensa a zona i altres variants, però els bètics anotaven des de qualsevol posició. A més, els andalusos eren superiors en el rebot, per la qual cosa van assolir una sucosa renda en acabar el primer quart (20-30).

Passaven els minuts i la decoració era similar, de manera que el quadro castellonenc va posar més quilos i centímetres amb Jankovic i Pedro López va passar a jugar de 3, ia més amb només un base nat a pista. Els de La Plana, per protegir els seus grans, havien de recórrer molt a la defensa en zona, cosa que aprofitaven els visitants per convertir molts triples (7 al minut 16), especialment Rodríguez, que va ser un malson. Per tot això, la diferència seguia al voltant de la desena a favor del Real Betis. Es notava molt l’absència de Ngom, Stutz i Hermanson, tres peces molt importants de l’Amics Castelló, però la resta de la plantilla s’estava emprant a fons per mantenir-se amb opcions malgrat les dificultats. L’esforç va donar fruits i la bona notícia és que el parcial del segon període va ser per als locals (26-23) i hi havia opcions si en el temps que quedava es remava dur i bé.

Després del descans, hi va haver petits acostaments de l’Amics, però així que va desaprofitar alguns atacs i no va fer els ajustos defensius adequats el desavantatge va tornar a ser a la desena (51-61, min. 24). Curiosament, en aquest tram, els que sumaven més punts eren els pivots castellonencs Jankovic i un Bressan molt inspirat, ben secundats per Faner i Domínguez. Aleshores els sevillans van recórrer a la defensa en zona i li tocava als exteriors afinar la punteria. Va ser llavors quan en un moment decisiu com és l’últim minut del tercer quart, van arribar discutibles decisions arbitrals, sobretot dues faltes tècniques a la banqueta castellonenca. No obstant, va arribar el punt d’honor de l’Amics envers les cistelles de Bressan i Faner arribar amb vida a l’últim quart (71-79).

Els d’Orenga van estrènyer les clavilles en defensa, però calia encara més, i van fer els atacs més directes, però la pilota no entrava. Amb això, una cistella fàcil de safata després de robatori del visitant Kuksiks va establir un preocupant 75-87 a 4.37 del final. Aquest mateix jugador va convertir un triple que va posar les coses molt complicades (79-92), així com un posterior 2+1 del seu company Domenech. No es va obrar el miracle i definitivament la victòria se’n va anar cap a Sevilla.

Informació i Foto: Amics del Basquet Castelló