Derrota de l’Amics del Basquet Castelló davant Movistar Estudiantes (68-84)

AMICS CASTELLÓ 68

MOVISTAR ESTUDIANTES 84

AMICS CASTELLÓ: Martínez (9), Jankovic (7), Franch (11), Domínguez (6), Stutz (6) –cinc inicial–; Faner (7), Manchón (8), Bressan (11) i Hermanson (3). 22 faltes. Sense eliminats.

MOVISTAR ESTUDIANTS: Wintering (11), Alonso (14), Murphy (3), Larsen (4), Carrera (22) –cinc inicial–; Dee (22), Nzosa (2), Sola (4), Leimanis (2), Suárez (2) i Giovanetti. 19 faltes. Sense eliminats.

ÀRBITRES: Eric Carrera, Pol Franquesa i Sergio Acevedo.

PARCIALS: 12-12, 21-20, 34-33, 40-43 (descans); 49-52, 59-65, 62-75 i 68-84 (final de la trobada).

INCIDÈNCIES: Bon ambient al pavelló Ciutat de Castelló, amb al voltant de 2000 espectadors a les grades.

L’Amics Castelló va caure amb dignitat davant un històric del bàsquet espanyol com és el Movistar Estudiantes, el gran favorit a totes les apostes per aconseguir l’ascens a l’ACB. Els homes que entrena Juan Orenga van competir de tu a tu al conjunt madrileny a la primera part del xoc, però els visitants van prémer més en defensa al tercer quart i fent valer la qualitat del seu planter i la seva superioritat en el rebot es van acabar emportant el triomf sense gran patiment. .

En els compassos inicials, hi va haver força control, amb transicions lentes i molt atac posicional. Els col·legials buscaven al seu interior Carrera per intentar fer mal als uns contra un davant Stutz, mentre que els locals basaven la seva anotació en els triples, amb Álvaro Martínez i Josep Franch especialment inspirats en aquesta faceta. L’Amics, per protegir-se per dins, va passar a defensar en zona, cosa que aquesta vegada va aprofitar Carrera per convertir dos triples gràcies a la seva versatilitat. Com a resposta, els de La Plana van buscar Stutz, cosa que va donar bons rèdits. Al seu torn, les defenses no és que fossin molt intenses ni es veien gaires faltes, de manera que el primer quart va finalitzar força anivellat (21-20).

El següent període va seguir amb un guió semblant, encara que ja no hi havia tanta punteria als triples pel bàndol local, però sí que es va començar a sumar punts gràcies al joc dels interiors (bons minuts de Bressan), penetracions i les assistències de Faner, cosa que va provocar el primer temps mort dels madrilenys (34-30, min. 14). La veritat és que l’Amics estava dominant tot un Movistar Estudiantes, però en aquests equips hi ha molts recursos a les seves poderoses plantilles; i es va personalitzar a Dee, que amb el seu recital de triples va evitar que obrissin bretxa els deixebles d’Orenga i es mantingués la igualtat. Igualment es va fer notar clarament la major quantitat de quilos i centímetres als madrilenys (Ngom estava lesionat), traduïda en una sobrada superioritat en el rebot (12 a 23 al descans, ni un d’ofensiu per part de l’Amics). Ho estava fent bé l’esquadra de la capital de la Plana, però tot i així no servia per acabar la primera part per davant al lluminós (40-43).

Després de la pausa, es va veure una mica més de defensa, ritme, amb transicions més ràpides i atacs més directes. El que també va canviar va ser el criteri arbitral, ja que es van encadenar una sèrie de decisions més que dubtoses. Tot i les dificultats, els castellonencs no permetien que el seu rival s’escapés agafant-se a la pista, amb un Jankovic que lluitava com un jabat sumant punts valuosos sota els taulers. Mentrestant, a l’altre bàndol, Carrera seguia acaparant el joc ofensiu de l’Estudiantes. L’exhibició del veneçolà, acompanyada per uns atacs desafortunats dels locals, van fer que a la recta final d’aquest tercer quart sonés una petita alarma (56-63, min. 29).

Dee es va sumar a la festa del Movistar Estudiantes i la diferència es va estirar encara més (59-70, min. 31). A l’Amics se’l veia ja sense gaires recursos, ja que no trobava trets de tres còmodes i quan optava per penetrar se’l feia de nit davant la tancada defensa visitant. Per dificultar una mica més l’empresa, el rebot es mantenia com un problema seriós. Després de diverses possessions sense anotar i una nova cistella de Carrera la cosa pintava realment malament, pel resultat (59-72, min, 34) i les sensacions. Orenga va demanar temps mort, va fer algunes variants defensives i va moure la banqueta, però a mesura que passaven els minuts els seus deixebles es mostraven més nerviosos i precipitats. D’aquesta manera, la victòria es va tornar impossible i es va acabar anant cap a Madrid amb un últim tram del partit força intranscendent, encara que això sí, lluitat per l’Amics fins a l’últim sospir.

Informació i Foto: Amics del Basquet Castelló