Derrota de l’AMICS CASTELLÓ DAVANT LONGEVIDA SAN PABLO BURGOS (81-94)

AMICS CASTELLÓ 81

LONGEVIDA SANT PAU BURGOS 94

AMICS CASTELLÓ: Ngom (10), Hermanson (8), Franch (2), Domínguez (16), Stutz (23) –cinc inicial–; Martínez (5), Manchón (3), Bressan (13), Jankovic (1) i Faner. 18 faltes. Sense eliminats.

LONGEVIDA SANT PAU BURGOS: Barrera (11), Corbalan (7), Vene (18), Lapornik (22), Fischer (7) –cinc inicial–; Ali (2), Jiménez (8), Rosa (6), Kasibabu (7), Adala Moto (3) i Speight (3). 26 faltes. Sense eliminats.

ÀRBITRES: Mikel Cañigueral, Javier Marqueta i Pablo Rodríguez.

PARCIALS: 16-11, 23-25, 30-32, 39-47 (descans); 46-64, 65-78, 77-83 i 81-94 (final de la trobada).

INCIDÈNCIES: Prop de 2000 persones al pavelló Ciutat de Castelló.

L’Amics Castelló va caure amb claredat davant del Longevida Sant Pablo Burgos, un dels conjunts més potents de la categoria. Els de La Plana havien de ratllar al seu màxim nivell si volien tenir opcions de triomf, però no va ser així per prou. Els deixebles d’Orenga van estar fallons en els triples, en els tirs lliures i el seu rendiment defensiu va ser irregular, per la qual cosa van perdre amb justícia davant el quadre castellà, el qual va crivellar els locals amb un total de 17 triples convertits

Conscients de la dificultat del rival, els locals van saltar a la pista molt entonats, dirigits amb tremp per Frach i destacant especialment Stutz, que anotava des de qualsevol posició, amb un espectacular bagatge d’11 punts en 6 minuts. D’aquesta manera, l’Amics Castelló manava al marcador i als burgalesos no els va quedar més remei que demanar temps mort (16-11, min. 6). Després de la pausa, i amb la marxa del gegant Ngom a la banqueta, els castellans es van trobar més còmodes i van anotar amb més fluïdesa, especialment els seus interiors. Així, el combinat visitant va capgirar el partit i van acabar el primer quart per davant (23-25). Per la seva banda, als amfitrions gairebé semblava que si no era Stutz no sumaria punts ningú, al contrari que el seu adversari, l’anotació del qual era molt més coral. A més, havia encaixat una altra vegada massa punts (25) en un quart.

A poc a poc es van anar sumant alguns jugadors a la causa castellonenca (sobretot Domínguez), però no n’hi havia prou. A més, el to defensiu seguia sense estar al nivell requerit i el primer ensurt seriós va arribar al minut 16 (30-38). Per solucionar-ho, Orenga va posar a pista el quintet inicial que tan bon resultat els havia donat a l’inici. En principi va funcionar la cosa, però a mesura que passaven els minuts, l’eficàcia del Longevida Sant Pablo Burgos es va fer notar i castigava sense perdó les concessions dels locals, que eren força (especialment Hermanson), per la qual cosa la situació era preocupant descans (39-47).

A la represa, les cares de preocupació van augmentar als de la Plana, ja que costava molt veure cèrcol. Ngom feia mal a dins, però l’Amics Castelló estava tenint una xacra important amb el seu escàs encert als triples, mentre que el seu rival era un turment en aquesta faceta (12 de 24 al minut 25 per 4 de 13 als castellonencs). Alhora, en defensa es donaven massa facilitats a un equip tan poderós. Les rendes visitants s’estiraven cada cop més; i quan jugues amb joc t’acabes cremant, i per això el partit es va posar gairebé impossible quan els castellans van arribar als 20 punts d’avantatge (52-72, min. 27). Va ser veure les orelles al llop i l’Amics Castelló finalment va reaccionar i amb un espectacular parcial va començar a fer por al cos el seu oponent (61-73, min. 29). Faltava veure si seria l’arrencada d’alguna cosa màgica o només un miratge i que s’acabaria arribant tard, ja que els de La Plana van encaixar 31 punts al tercer quart.

A l’últim període, Bressan i Stutz van formar una dupla interessant de punts. Gràcies sobretot a la seva tasca i que el Sant Pablo Burgos finalment va fallar tres triples seguits, els castellonencs finalment van baixar es desavantatge dels 10 punts (72-81, min. 34). Ara sí que l’Amics Castelló defensava com requeria l’ocasió i després de 5 punts seguits d’Hermanson la cosa es va estrènyer més (77-83, min. 35). Estava difícil però no impossible. Semblava que estava calent l’aler nord-americà i els locals s’hi van encomanar. Tot i això, no va estar encertat i no hi va haver cabuda per a l’heroica castellonenca.

Cronica i Foto: Amics del Basquet Castelló