Derrota de l’Amics Castelló davant ICG Força Lleida en partit de #LebOro

AMICS CASTELLÓ 92

ICG FORÇA LLEIDA 98

AMICS CASTELLÓ: Manchón (9), Hermanson (6), Franch (13), Stutz (28), Okouo (5) –cinc inicial–; Faner (6), Martínez, Bressan (3), Jankovic (3) i Domínguez (19).18 faltes. Eliminat. Okouo.

ICG FORÇA LLEIDA: De Sousa (4), Kuath (13), Rierol (13), Simeunovic (6), Hasbrouck (30) –cinc inicial–; Matulionis (6), Villar (10), Vega (3), Llop (3) i Krutwig (10). 21 faltes. Sense eliminats.

ÀRBITRES: Jacobo Rial, Rodrigo Palanca i Joan Fanes.

PARCIALS: 9-13, 21-22, 34-39, 47-59 (descans); 62-70, 74-80, 84-88 i 92-98 (final de la trobada).

INCIDÈNCIES: Molt bon ambient al pavelló Ciutat de Castelló, amb al voltant de 2500 persones a les grades. Al descans va tenir lloc la presentació de tots els equips de planter de l’Amics del Bàsquet.

L’Amics Castelló va perdre l’important compromís de lliga que tenia davant l’ICG Força Lleida en la seva lluita per aconseguir la permanència a la categoria. Va ser un guió semblant al d’altres diversos partits, en què una mala primera part, amb la barbaritat de 59 punts encaixats, va ser un llast massa gran per superar en el temps restant malgrat la millora i l’esforç emprat. Un cop més, remar per ofegar-se a la riba. Caldrà recuperar aviat el camí de la victòria per no naufragar amb el descens de categoria.

El conjunt visitant va començar pressionant molt Josep Franch, el qual tenia problemes per dirigir operacions, però tot i així els locals van saber sobreposar-se buscant alternatives. Tot i això, el problema estava enrere, ja que el conjunt lleidatà trobava situacions propícies per anotar amb força facilitat, sobretot al pick and roll, ja que les ajudes per a un lent Okou se li feien llargues. D’aquesta manera, Orenga va haver de demanar temps mort amb poc més de 4 minut de partit i 7-13 al marcador. La pausa es va notar, ja que els locals van espavilar i es van aplicar en defensa als minuts posteriors i als lleidatans els costava més anotar. El cabal anotador visitant es va reduir, però tot i així al final del primer quart l’Amics tenia força punts en contra, en concret 22. A la part positiva hi havia Eric Stutz, que va travessar uns minuts de gran inspiració i va ser el referent anotador dels seus , fent que el marcador s’anivellés (21-22 min. 10), amb 11 punts al seu compte fins aquell moment.

Posteriorment i, per desgràcia, el rival per tornar va obrir bretxa, amb Hasbrouck i Arroyo molt encertats als triples, aprofitant que la defensa local es va tancar més. Passaven els minuts i el conjunt amfitrió no arreglava els seus problemes per contenir el rival, de manera que el Força Lleida va trencar la barrera dels 10 punts (36-49, min. 17). La veritat és que l’Amics tenia un forat que no aconseguia tapar i se’n va anar al descans amb 59 punts en contra, per 47 a favor. Tot i aquesta hemorràgia, no estava tot del tot perdut si es trobava solució defensiva, ja que en atac les coses no anaven malament.

La represa va ser una presa i arronsa, amb atacs molt directes i possessions molt curtes en ambdós contendents. En una bona empenta de l’Amics, liderada pel sempre impetuós Manchón, que va forçar una antiesportiva després d’un robatori i va fer un triple posterior, els locals semblaven que es tornaven a ficar en el partit (62-70, min. 24). El Lleida va demanar temps mort, però en aquell moment els d’Orenga eren un impressionant huracà a qui tot li sortia bé i que va fer un parcial de 22-11 en una mica més de 6 minuts. La defensa ja era una altra cosa. El lluminós es va tornar a igualar (69-70, min. 26), però l’ICG Força Lleida va reaccionar amb dos triples que li van donar oxigen (69-76, min. 27). Orenga va respondre amb un quintet més lleuger i ràpid, amb Stutz i Bressan d’interiors, les dues bases Faner i Franch i Domínguez completant el perímetre. Aleshores hi va haver problemes amb el rebot, de manera que poc després va tornar Okouo.

Es va arribar a l’últim quart i els triples van donar una altra pilota d’oxigen al combinat català, que van tornar a superar els 10 punts (75-86, min. 31). Per sort, poc després van arribar uns oportuns triples de Faner i Domínguez que van tornar l’esperança (82-86, min. 25), amanits amb una cistella de Stutz que pressionava una mica més les coses. Ara cada possessió valia or. Es van ajuntar unes accions positives i l’èxtasi va arribar a 3.05 del final, quan Stutz va fer un triple que va igualar el xoc a 90. Tres tirs lliures van distanciar el Lleida, però Franch va rebre una antiesportiva en què va convertir els tirs lliures, però va perdre la pilota al següent atac (92-93 a 1:02 del final). Aleshores Hasbrouck va certificar el seu recital amb un triple que va asseure com una punyalada. La possessió de l’Amics era crucial, però no la va aprofitar i va ser la sentència per als locals, que ja no van poder fer res en els pocs segons que restaven.

Informació i Foto: Amics del Basquet Castelló