Derrota de l’Amics Castelló davant el Bàsquet Fuenlabrada en partit de pretemporada
AMICS CASTELLÓ 76
BÀSQUET FUENLABRADA 95
AMICS CASTELLÓ: Jankovic (4), Hermanson (8), Franch (7), Domínguez (11), Stutz (15) –cinc inicial–; Ngom (8), Faner (5), Martínez, Manchón (8) i Bressan (10). 20 faltes. Sense eliminats.
BÀSQUET FUENLABRADA: Díaz (10), Aranitovic (12), Bilbao (5), Macoha (6), Van Zegeren (10) –cinc inicial–; Bella (5), Ehigitor (4), McGrew (14), Durán (8), Moreno i Mesicek (21). 23 faltes. Sense eliminats.
ÀRBITRES: Mikel Cañigueral, Héctor Sanhermelando i Cristian García.
PARCIALS: 5-12, 10-22, 20-33, 36-44 (descans); 43-52, 52-70, 62-67 i 76-95 (final de la trobada).
INCIDÈNCIES: Al voltant de 1000 espectadors al pavelló Ciutat de Castelló.
L’Amics Castelló va perdre el seu últim partit de pretemporada, en què va pagar el seu mal quart davant un dels conjunts més potents de la Lliga LEB Or, el Bàsquet Fuenlabrada, que és a la terna de candidats a l’ascens a l’ACB. No era un partit més de pretemporada, ja que era el gran assaig general dels deixebles de Juan Orenga de cara a l’inici de la competició oficial la setmana que ve; ia més perquè a la banqueta visitant estava al capdavant de la nau fuelabreña Toni Ten, l’entrenador del conjunt castellonenc que ha deixat una empremta inesborrable durant les 16 temporades que va estar al càrrec.
L’arrencada dels locals no va ser gens bona. De seguida es va notar que el combinat fuenlabreño jugava a un ritme i intensitat molt més gran, per la qual cosa en menys de 2 minuts es va produir un parcial de 0-8 i el primer temps mort de Juan Orenga per intentar arreglar les coses. Després de la pausa i alguns canvis va arribar la primera cistella castellonenca, obra de Manchón, seguida per un triple de Hermanson. Per fi semblava que l’Amics Castelló entrava al partit ja que semblava absent, esperonat per un sempre intens Manchón, de manera que la renda dels madrilenys no se’n va anar gaire més enllà de la desena.
El segon quart va començar amb el Fuenlabrada una altra vegada molt encertat i aguerrit, de manera que els de La Plana ho estaven passant realment malament perquè el seu desavantatge no s’estengués en gran mesura. El xoc estava amb un ritme vibrant, amb transicions ràpides i possessions curtes. Ningú s’ho pensava gaire a l’hora de llençar. Aquest ritme endimoniat semblava afavorir una mica més els castellonencs, que van pal·liar els problemes d’escassa anotació mostrats al primer període, encara que el fatídic parcial del principi seguia mantenint el Fuenlabrada amb una clara davantera al lluminós. Així, al descans hi va haver una bona notícia i una de dolenta. La bona que els de la Plana van guanyar el parcial del segon quart (26-22); i la dolenta que Manchón i Franch es van carregar amb la tercera falta quan estaven quallant molt bons minuts.
A la represa, l’Amics va continuar remant per intentar reduir el seu desavantatge a base d’una forta defensa i molt de criteri en l’atac posicional. D’aquesta manera, un triple de Hermanson va establir un 43-46 al minut 22, per la qual cosa Toni Ten (quin estrany es feia veure a la banqueta visitant) va demanar temps mort. Incomprensiblement, el precís aler nord-americà de l’Amics va fallar dos triples en què estava completament, mentre que els madrilenys van recuperar l’encert des de la línia de 6,75 i van tornar a obrir escletxa (43-52, min. 25). Van bastar noves accions desafortunades dels locals i el bombardeig visitant des dels triples, però que en un moment el partit es tornés a penar molt costa amunt per als d’Orenga (47-63, min. 28). En aquests compassos, els madrilenys eren un corró, defensaven amb ungles i dents, ficaven diversos triples i els seus interiors quan rebien també feien molt de mal. Amb aquesta dinàmica, el xoc estava decidit al final del tercer quart (52-70).
El Fuenlabrada, lluny de relaxar-se, es va mantenir amb intensitat i allò es va convertir en un suplici per als locals, que no podien parar el rival. Alhora, es trobaven amb més problemes per anotar i anaven sent presa de les presses, nervis i frustració. Els amfitrions provaven diferents defenses (alternaven la individual amb la zona), però cap frenava el vendaval visitant, encapçalat per un Mesicek que era més encertat que un míssil als triples. L’avantatge era molt clar per al Fuenlabrada (65-87, min. 27) i el descontrol es va apoderar d’un partit en què ja estava tot vist per a sentència.
Informació i Foto: Amics del Basquet Castelló
