Demà es disputarà a Mestalla el derbi de lliga entre el ValenciaCF i el Llevant
Un segon en la disciplina del futbol pot contenir un valor incalculable. Potser esdevingués en el transcurs del duel contra el Reial Madrid sobre la gespa del Ciutat de València el passat cap de setmana. El temps que va trigar Pazzini a armar la cama per executar la porteria defensada per Keylor Navas va ser breu des d’una perspectiva estrictament temporal. Va ser una espècie de detonació letal que va provocar sobre els estaments afins al llevantinisme un remolí d’emocions. No obstant això, el temps va perdre aquesta dimensió més física per adquirir rellevància i significació per tot el que va implicar la diana de l’atacant transalpí, principalment des d’un prisma emocional. L’aspecte possiblement sigui determinant. El gol va canviar el semblant del llevantinisme. El Llevant va rescatar un partit que semblava relliscar després de la diana conquerida per Isco superada la frontera amb el minut vuitanta. I davant sorgia la imatge del poderós Reial Madrid, un fet que accentua tot el que ha passat en aquesta seqüència espacial que va protagonitzar en primera persona l’ariet azzurro en la seva estrena amb l’elàstica blaugrana enganxada a la seva pell. Tot semblava perdut sobre la gespa del coliseu del barri d’Orriols quan va aparèixer Il Pazzo per recuperar la fe i la confiança.
El futbol, de vegades, pot ser anihilador. També conté aquest gen que el fa ser mudable. Les emocions que provoca són volubles. Un segon; el contingut d’una acció d’efectes devastadors, permet alterar estats d’ànim que presagien els antagonismes. El Llevant sembla travessar per una conjuntura que entronca amb aquestes variables. Va sortir indemne del feu de Riazor quan caminava pel purgatori i va tenir capacitat per establir una batalla dialèctica amb l’esquadra que prepara Zidane a l’interior de la superfície del rectangle de joc. Els últims cent vuitanta minuts no han resultat indiferents. No es pot dir que el Llevant hagi caigut pres de la tebiesa o de l’apatia. Aquests combats deixen algunes certeses; el grup té coratge i té raça per eixugar les contradiccions que han anat sorgint. És un component que cal dimensionar per la importància que presenta. Sembla incontestable que hi ha un reforç espiritual a la vista de les impressions captades en les darreres aparicions sobre la gespa.
En aquest context, marcat per l’excitació, apareix el derbi de la capital del Túria. No obstant això, no hi ha lleis, ni tampoc consignes que marquin l’evolució d’un derbi. Tot el que ha passat amb anterioritat queda arraconat. “Són partits especials” va advertir Antonio Lluna en la jornada d’ahir a l’avaluar el xoc de parers sobre Mestalla. Són partits per a jugadors compromesos. Els derbis cal saber desemmascarar-los. I sobretot cal saber disputarlos des de la passió i també des del raciocini. Les distàncies minven una vegada els protagonistes de la pilota ancoren les seves botes a la superfície del camp. Amb tot el derbi de demà diumenge a Mestalla no amaga un missatge laberíntic. El verb vèncer conjuga l’alça. En aquest sentit, els punts presenten un gran valor per a dues esquadres que, des de prismes i des desafiaments distanciats, necessiten alimentar el seu graner; El Llevant per emeger des dels llocs més calents de la classificació, en aquesta aferrissada i innegociable batalla que manté; el València per tancar un cicle punyent marcador per sis derrotes enllaçades entre el format de Lliga i Copa. Muñiz rastreja a l’interior de la plantilla per buscar un reemplaçament a la figura gegant de Lerma. El colombià estarà durant les properes setmanes en l’ostracisme per mor de la lesió que es va produir en el xoc davant del Real Madrid. El tècnic recupera a Chema i Campanya.
Informació i Foto: http://www.levanteud.com