Dansa València se suma a la retrospectiva dedicada a Rosario de Velasco al Museu de Belles Arts de València
El festival Dansa València, que organitza la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, a través de l’Institut Valencià de Cultura, presenta diumenge, 15 de desembre, un programa de dansa compost per dos solos desenvolupats per la ballarina i coreògrafa Lorenza di Caloger al Museu de Belles Arts de València (MuBAV).
La proposta és fruit d’una col·laboració entre Dansa València i el MuBAV per oferir estades a creadors valencians per tal que puguin desenvolupar un projecte de recerca amb què habitar la pinacoteca des d’una nova perspectiva.
En aquesta ocasió, l’acció s’inclou dins de les activitats paral·leles al voltant de l’exposició ‘Rosario de Velasco’, i es podrà veure a la Sala Joanes d’exposicions temporals de la primera pinacoteca valenciana aquest diumenge que ve, a les 11.00 ia les 12.30 hores . L´entrada és lliure, amb reserva prèvia en aquest enllaç.
La directora adjunta de l’IVC i responsable de Dansa València, María José Mora, ha destacat que aquesta col·laboració “marca una fita significativa per diverses raons: en primer lloc, per oferir un nou espai per a la investigació del moviment a artistes valencians, fusionant la dansa contemporània amb la plàstica. I, en segon lloc, perquè és un acord entre entitats culturals disposades a proposar noves formes més enllà de la seva missió principal”.
Mora ha recordat que l’artista seleccionada el 2022 per a aquesta col·laboració va ser Paula Romero, que va desenvolupar una peça-recorregut i un desplegable gràfic pensat per i per al Museu de Belles Arts.
Per la seva banda, el 2023 va ser Ana Lola Cosín la que va desplegar dos solos a partir d’una immersió a l’univers Sorolla i al mateix San Pío V. “En aquesta ocasió, di Calogero s’ha inspirat en l’obra d’una de les artistes més desconegudes de la Generació del 27”, ha afegit.
Dos sols que van de la llum a la foscor
L’exposició ‘Rosario de Velasco’, organitzada pel Museu Nacional Thyssen-Bornemisza i el Museu de Belles Arts de València, consta de més de mig centenar de pintures i dibuixos. La mostra se centra en l’època més important de la trajectòria d’aquesta artista: des de finals de la dècada dels vint fins a principis dels quaranta.
“Lorenza di Calogero interactuarà amb l’espai expositiu, submergint-se en les peces de Rosario de Velasco, creant una experiència visual i emocional que portarà a l’audiència a descobrir una nova faceta de l’obra d’aquesta artista molt oblidada tot i haver desafiat els prejudicis de la seva època sobre les dones creadores i haver unit el seu nom al de mestres com Dalí i Picasso”, ha exalçat Mora.
Di Calogero ha dividit la seva intervenció al museu amb dos solos de contrastat tarannà. El primer, de vuit minuts, alegre i colorit, l’interpretarà davant del quadre ‘Lavanderas’, del 1934 i l’autoretrat de Rosario de Velasco. “El moviment en aquesta part és més lleuger i innocent”, avanci la ballarina i coreògrafa.
Després d’una pausa, Lorenza escometrà una segona peça de 10 minuts, més fosca i introspectiva, a l’entrada de la mostra. En aquest espai és on es troben els llenços ‘Adán i Eva’, amb què va obtenir el 1932 la segona medalla de pintura a l’Exposició Nacional de Belles Arts, i ‘La matança dels innocents’, del 1936, on Rosario va derivar cap a lacció política.
A la part inicial, la ballarina s’acompanyarà de la cançó popular valenciana ‘Mareta, mareta, no’m facis llorar’, i en el segon sol, de ‘My Heart’s in the Highlands’, d’Arvo Pärt. Aquesta peça la balla amb les mans lligades darrere del cos, per la impotència i “perquè a Rosario de Velasco no li agradava pintar les mans”.
Immersió a les arts
María José Mora ha assenyalat que aquesta col·laboració permet a les ballarines amb una sòlida faceta tècnica explorar les inquietuds creatives sense les pressions habituals de l’entorn professional. “Aquest tipus de sinergies els brinden l’oportunitat de treballar en la seva evolució com a creadores, sense restriccions, submergint-se en el procés de creació a través de la investigació i el contacte amb la personalitat d’altres artistes”.
Aquest projecte simbolitza la riquesa de la col·laboració entre institucions culturals a la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu de dinamitzar i expandir el sector dels llenguatges del moviment. Alhora, subratlla l’important paper de les dones creadores, com Rosario de Velasco, l’obra del qual continua sent una font d’inspiració i de reivindicació en la història de l’art.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana