Dansa València presenta al Teatre principal ‘Remachine’, un espectacle de l’holandès Jefta van Dinther
Dansa València, el festival de dansa i arts del moviment de la Comunitat Valenciana que organitza la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), s’endinsa el divendres 11 d’abril a l’univers metafísic de l’espectacle ‘Remachine’, del coreògraf holandès establert a Berlín Jefta.
Cinc ballarins pugen, s’enfilen i suren sobre un enorme disc que girarà contínuament al Teatre Principal, bregant amb un entorn ple de tensió. L’espectacle es desenvolupa com a cadena de causes i efectes, entre la restricció i la llibertat, el treball i el ritual.
A través de material vocal i físic, i en una nova col·laboració amb la compositora Anna von Hausswolff, ‘Remachine’ submergirà l’audiència en una meditació sobre la disciplina, la insaciabilitat i el poder de la ment sobre el cos.
L’empenta positiva de ‘No’
Albert Hernández i Irene Tena van forjar la seva companyia La Venidera arran de la seva necessitat coreogràfica i interpretativa de trobar noves perspectives a la dansa espanyola contemporània. Els antics ballarins del Ballet Nacional d’Espanya estrenen demà a l’Almodí la peça breu ‘No’.
Marcos Morau ha assumit la direcció d’escena i l’assessoria artística d’aquesta proposta que assumeix la negativa com “el detonant que ens fa seguir, com a motor per buscar respostes i prendre el risc del desconegut”, en paraules dels responsables.
Dos estudis sobre les derives amoroses
D’altra banda, a l’Espai Inestable i al Teatre Rialto s’incidirà demà 11 d’abril a la tarda a la crueltat de les relacions de parella a través dels espectacles Danses Romàntiques, de Montdedutor, i Analphabet, d’Alberto Cortés, respectivament.
Danses Románticas és un sol creat i interpretat per Guillem Mont de Palol, amb direcció, escenografia i vestuari de Jorge Dutor, en què el tàndem aprofundeix en la convenció dels ballets romàntics per intentar curar certes crueltats de les quals encara som hereus.
El dispositiu escènic és una escenografia orgànica que respira i constel·la la tragèdia de ‘Giselle’, i des del qual es qüestiona la individualitat, la fatalitat, la fragilitat i fins i tot el victimisme heroic que justifica comportaments bestials.
‘Analphabet’, per part seva, posa de manifest la necessitat d’extremar les cures en les relacions de parella travessades pel maltractament. Alberto Cortés busca en aquesta feina comprovar què pot fer la poesia per la ferida.
Amb aquesta proposta, recollida al llibre ‘Sempre vinc de nit’, el director d’escena, dramaturg i ‘performer’ malagueny prossegueix en la intenció d’entendre l’escenari com l’espai del desig i en l’estudi de la relació romàntica amb el públic.
La jornada es completa amb dues obres de carrer a càrrec de companyies valencianes. Kiko López & Héctor Plaza escenificaran a la plaça de l’Almoina ‘El que els arbres no compten’, on reflexionen sobre els paral·lelismes entre la natura i els éssers humans.
Finalment, Paula Serrano estrenarà la versió de carrer del seu espectacle Estrip a la plaça de la Verge. La creadora alcoiana se serveix del velcro com a element central per a un viatge sensorial on juga amb l’esquinçament per generar paisatges sonors.
“Els velcros, en la funció simbòlica, representen la dualitat entre la unió i la separació, la resistència i la vulnerabilitat, així com la renovació i el renaixement”, assenyala la ballarina i coreògrafa.
“Aquesta exploració de la complexitat humana a través del material dels velcros permet reflexionar sobre la lluita constant entre oposats i la capacitat de l’individu per trobar força i renovació enmig de l’adversitat. El que comunament acull el nom de resiliència”, afegeix.
Informació i Foto: Generalita tValenciana