Dansa València indaga al folklore en una jornada dominical per a tots els públics
Dansa València continua apropant la dansa a nous públics amb el seu cicle ‘Moviments urbans’ el diumenge, 14 d’abril, amb una jornada en què coincideixen diversos espectacles per a tots els públics que revisen la tradició i el folklore des d’una curiositat renovada.
Així, el Festival de les Arts del Moviment que impulsa la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), en col·laboració amb la Regidoria d’Acció Cultural de l’Ajuntament de València, desplegarà a la seua segon i últim dia de ‘Moviments urbans’, quatre espectacles que es presentaran a diferents places del centre històric i al Museu de Belles Arts de València (MuBAV).
En concret, la plaça del Mercat serà l?escenari obert al públic d?una doble proposta: d?una banda, la ballarina de Vigo Marcia Vázquez protagonitzarà un sol inspirat en els naufragis a la Costa da Morte gallega, el litoral amb més naufragis d?Europa. ‘On pousa a humidade’ aprofundeix en la relació que té el cos amb l’espera. L’espectacle unipersonal és una oda a les dones que sempre esperen que l’oceà els torni, almenys, les restes d’ossos dels seus parents, mentre la sal esquartera les mans que teixeixen, xarxa a xarxa, cosa que les manté a terra .
Cal destacar influència de les rederes en aquest projecte, un subsector feminitzat i de gran importància per a la comunitat gallega. Mentre esperen els seus parents migrats i mariners, teixeixen xarxes, pesquen, són ramaderes, agricultores, ceramistes, comerciants i cuidadores. Una comunitat aixecada per mares, àvies i filles, amb un ull al mar i un altre a la terra.
D’altra banda, us prendrà el relleu Col·lectiu Sense Parell, amb el seu acostament a la sevillana des de la dansa contemporània d’una forma nova i desacomplexada. Lara Misó i Wilma Puentes parteixen d’aquesta estructura a ‘Mira-la cara a cara’, on parteixen de l’interès que els desperta com a manifestació folklòrica popular i lúdica.
“Aquesta és una picada d’ullet als nostres orígens andalusos. Va ser un dels primers balls que els nostres cossos van ballar de petites. Se’ns posava un mantó, un vestit, una pinta i al carrer. Hem volgut traduir aquest vincle especial de manera divertida, alegre i plena de color”, concreta Puentes.
La dansa com a reflex duna societat híbrida
La següent actuació serà a la plaça de la Verge, ubicació on el coreògraf Jacob Gómez uneix forces amb la companyia Frágiles Dansa a ‘Rara Avis’, una reflexió sobre els nostres orígens, els llaços familiars i les relacions amb l’entorn on naixem, creixem i ens desenvolupem com a part de la terra i els seus costums. La peça incideix en l’escassa presència dels creadors afrodescendents a la nostra cultura, i això suposa a l’hora de crear societats híbrides i transculturals.
“Al final de la representació cobra un especial protagonisme una versió pròpia de la cançó popular ‘Inés, Inesita, Inés’, amb la qual es convidarà la gent a ballar per acabar l’actuació amb una festa de l’art”, explica Gómez.
El punt final a aquest cap de setmana d’aperitiu al gruix del festival el posarà Hotel Col·lectiu Escènic, amb la peça ‘site-specific’ ‘AQUÍ’ a diferents estances del Museu de Belles Arts de València. La proposta és una successió d’escenes que exploren la ressonància del cos com a envàs de reverberació emocional. Durant el recorregut, els assistents podran observar subtils ressons temàtics i rimes visuals entre les diferents escenes.
La seva coreògrafa, Lorena Nogal, forma part de l’equip artístic de La Veronal des del 2008, treballant com a coreògrafa i ballarina en les seves creacions i en les que han signat per a companyies internacionals. El 2018 va posar en marxa amb altres ballarins Hotel Col·lectiu Escènic.
‘AQUÍ’ és una representació vigorosa i delicada que segueix els seus propis batecs instintius. El projecte és un acte de contemplació i una invitació a participar de la natura sempre canviant i efímera que succeeix aquí i ara.
El ‘site-specific’ pren com a punt de partida la novel·la gràfica homònima ‘AQUÍ’, de Richard McGuire, que narrava la història del racó d’una habitació i de tot el que ha passat en aquest petit espai al llarg de milers d’anys. A la coreografia itinerant es ressalta la varietat de llenguatges de moviment en cadascun dels ambients.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana