Dansa València es clausura amb una reflexió sobre el temps i el llegat a càrrec de Mal Pelo al Teatre Principal
Dansa València, el festival de dansa i arts del moviment de la Comunitat Valenciana organitzat per la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació i impulsat per l’Institut Valencià de Cultura (IVC), encara la recta final amb una reflexió sobre el llegat a través del pas del temps i de les generacions a càrrec de Mal Pelo.
La formació catalana, fundada per Maria Muñoz i Pep Ramis i reconeguda amb el Premi Nacional de Dansa 2002, és l’encarregada de tancar el festival aquest 19 d’abril al Teatre Principal amb la seva obra We. Nosaltres i els temps”.
El poema de John Berger ‘Separation’ serveix la companyia per tornar a endinsar-se en el viatge, l’emigració i la pèrdua del lloc. Al llarg de la representació indagaran a la comunitat i centraran l’interès en desenvolupar el principi bàsic del moviment: caminar.
La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, assistirà a la cloenda del Festival al Teatre Principal, així com als espectacles ‘Gush is Great’, de Production Xx, i ‘Oroimen’ d’Akira Yoshida, que es realitzaran al matí al Centre del Carme ia la Plaça del Mercat, respectivament.
Deambular com a oda a la resistència
El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) acull ‘Gush is Great’, dels francesos Production Xx, una experiència hipnòtica interpretada per cinc joves que deambulen com a oda la rebel·lió dolça i la necessitat de reinvenció.
La producció internacional programada en aquesta edició de Dansa València és una intensa vivència sensorial on es barregen la poesia crua i les tensions contemporànies. Els objectes apareixen i després es descarten, revelant l’absurditat del món. Manipulacions, il·lusions i una banda sonora acompanyen una obra en què la lentitud es converteix en un acte de resistència.
Dos sols al voltant de la identitat
La jornada de cloenda es completa amb dues propostes que indaguen en la construcció del jo des de perspectives diferents. Al Teatre Rialto, la canària Paula Quintana conjuga influències afrolatines, herència andalusa i present europeu en el seu sol de dansa ‘Atlas de anatomía’.
La peça furga en la identitat i suposa una reivindicació de la perifèria per la condició d’illenca de la creadora, que acompanyada d’un cor de veus en directe exposa el mapa de llinatges i llegats que el cos conté i com es relacionen els uns amb els altres.
D’altra banda, l’espai públic cobra protagonisme a la Plaça del Mercat on el navarrès Akira Yoshida, format entre el breaking i la dansa contemporània, proposa a Oroimen una reflexió escènica sobre la identitat.
La peça mostra un personatge que, havent perdut el contacte amb la realitat, no cerca més que ser comprès en un viatge rememoratiu. Una obra que reflexiona sobre una persona solitària en un viatge mitjançant la memòria de les accions viscudes per les mans: el tacte, la joventut, l’amor, la vida i la mort.
Informació i Foto. Generalitat Valenciana