Cultura reconeix el museu parròquia Museu de Sant Nicolau de València
La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport ha reconegut el museu parròquia Museu de Sant Nicolau de València per la rellevància artística i històrica de les obres de caràcter religiós que alberga i que daten des del segle XV fins a l’actualitat.
Les pintures murals que en decoren la nau central, el presbiteri, les capelles laterals i la capella de la comunió mostren frescos de diferents períodes cronològics. Des de pintures de Dionís Vidal en 1700 amb disseny d’Antonio Palomino que desenvolupen el cicle iconogràfic de sant Pere Màrtir i sant Nicolau Bisbe de la nau central fins a pintures de Joaquín Pérez i de José Gallel y Beltrán a la capella de la comunió. Totes aquestes restaurades recentment per l’Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat de València i la Fundació Hortensia Herrero.
A més, té una col·lecció extraordinària de pintura moble realitzada per artistes importants. Entre les que es troben exposades al llarg de les capelles de l’església, destaquen el ‘Retaule del calvari de Roderic d’Osona’ (contractat en 1476), les taules del ‘Políptic de sant Nicolau’ de Fernando Yáñez (aproximadament entre 1511 i 1515), i el ‘Retaule de la crucifixió’ de Vicente Macip i Joan de Joanes (anterior a 1550). Així mateix, inclou el ‘Retaule de la Trinitat’ (del gremi de Perayres), contractat en 1542 per Joan de Joanes, el ‘Retaule de sant Miquel’ (del gremi de Perayres) de Joan de Joanes, l”Oli de la verge del Rosari’ de l’àtic del retaule major, atribuït a Jerónimo Jacinto Espinosa (cap a 1685) i el llenç de l”Apoteosi de santa Llúcia’ atribuït a Luis Planes (a la capella de la comunió), entre altres.
El temple té sòcols de rajoles del segle XVIII, que són visibles en la visita de la parròquia museu. També té una col·lecció excepcional d’orfebreria, amb peces molt destacables de calzes i patenes de diferents segles i una col·lecció tèxtil en seda d’indumentària i complements de caràcter litúrgic amb peces (casulles, dalmàtiques, estoles, frontals d’altar…) d’altíssima qualitat, del segle XVI i el segle XIX.
Les instal·lacions responen a les necessitats pròpies d’un museu amb àrees públiques que contemplen les sales d’exposicions permanents i temporals, zones d’accés i acolliment als i les visitants, la botiga i llibreria, etc. També les àrees de serveis: sales de climatització i seguretat, tallers i laboratoris, sales de manteniment, magatzems… A més, té recursos pedagògics i material didàctic per a facilitar la comprensió de la col·lecció del museu.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana