‘Cultura Online’ de el Consorci de Museus convida a reivindicar la diversitat com a sinònim d’igualtat
El projecte ‘Cultura Online’ de el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana s’endinsa aquesta setmana en les propostes reunides sota l’eix ‘Més enllà de l’gènere. Dissidència sexual. Igualtat = diversitat ‘.
Aquests projectes busquen la visibilització de realitats i identitats ocultes per un històric i normatiu confinament. Relats i retrats descosificados. Focus que apunten sobre la desigualtat, sobre els aspectes encara imperceptibles de la violència quotidiana, de l’ús de l’llenguatge i dels seus nexes pejoratius. Dissidència sexual. Dissidència de gènere. Fronteres, codis i adscripcions que es dilueixen obrint el pla i la mirada des de la diversitat.
Segons el director de el Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont “aquests projectes són una mostra de l’nombrós elenc d’artistes que en totes les manifestacions possibles de la cultura advoquen per la diversitat com a sinònim d’igualtat, des del rebuig a la violència”.
Les propostes ofereixen l’oportunitat d’apropar-se a nous gèneres audiovisuals alguns dels quals es recolzen en la música com el ‘Confinment Rap’ de Graham Bell Tornado, el Kabaret de ideadestroyingmuros o la unió de la il·lustració d’Elías Taño amb la música de les valencianes Maluks.
La proposta arrenca amb el rap de l’confinament de Graham Bell Tornado, artista transgènere que en Confinment Rap empra el llenguatge d’un videoclip per relacionar el confinament per la Covid-19 amb la situació de les persones racialitzades, els i queers i les dones. La utilització d’una forma popular com el rap permet presentar un discurs polític de manera directa i entretinguda. El vídeo també és una reflexió i anàlisi de la seva trajectòria com a artista i els llenguatges que ha utilitzat al llarg dels anys per representar les restriccions imposades sobre persones trans.
‘Per què no et fas?’ de Gema González López és un al·legat a favor de el dret de les dones a no ser ni estar guapes. El confinament va ser per a l’artista una ocasió per restar importància a la bellesa reflectint un moment en què no existeix la pressió d’estar pendents de l’aparença, només de la seva comoditat. El projecte desmenteix la imatgeria estesa en publicitat i mitjans sobre com és la intimitat de les dones a la llar. “Ja és hora de restar-li importància a el mite i situar en el centre de la discussió altres valors que ens permetin recuperar la nostra autonomia i autoestima” ha assenyalat la creadora.
‘Esborrany battonz Kabaret’, el documental de ideadestroyingmuros, presenta un arxiu viu del que ha estat l’experiència de l’Kabaret realitzat per armsidea entre 2012 i 2015, i com aquesta experiència dialoga amb el present. Es tracta d’una interpretació crítica i autocrítica cap al feminisme blanc hegemònic en el qual ens hem format. El nom esborrany indica el procés obert que va permetre modificar en cada presentació escènica el text, gràcies a les experiències viscudes al llarg del territori espanyol i italià.
El projecte ‘La cinta de Moebius de l’feminisme: art amb hashtags i hashtags amb art’ part de l’art com a element de resistència i subversió vinculat a alguns hashtags mobilitzadors de l’agenda feminista. Els hashtags, com etiquetes concises, tenen el poder de nomenar en poques paraules allò que resulta d’imminent necessitat transformar. El projecte s’ha desenvolupat a partir de les produccions de dones integrants del col·lectiu MAV-ACV (Nieves Alberola Crespo, Art a l’Quadrat, Joana Maria Balsalobre, Màriam Calduch-Ferreres, Victòria Cano, Mara Carver, Maribel Domènech, Fotolateras, Julia Galán, Irene Gras, Maria José Gurbindo, Cristina Guzmán Traver, Inma Liñana, Antonia Martínez Gosálbez, Mau Monleón, PAMEN Pereira, Maria Àngels Pérez, Manola Roig, Silvia Sempere, Rosalía Torrent, María Isabel Vera Muñoz i Sonia Reverter).
El desig d’una nena de ballar tango amb una altra dona és eix d’aquest projecte que dóna sentit a un curtmetratge sobre l’autobiografia de l’artista, Anna Maria Staiano, basada en la seva diversitat sexual i de gènere. ‘Solitaire’ documenta les dificultats de créixer i construir una identitat pròpia com una nena queer en la societat heteronormativa i tradicional de Nàpols en els anys setanta.
‘LES olimpíades’ d’Alejandra de la Torre és un projecte centrat en donar la visibilitat que mai van tenir tantes dones en el món de l’esport com Margot Moles o Enriqueta Basilio. Com en molts altres camps al llarg de tota la història, els èxits de moltes dones mai es van valorar com el dels seus companys homes, acabant totes elles en l’oblit.
‘Bestiari’ és un projecte d’investigació i creació fotogràfica que la creadora Maria Gabriela Rivera desenvolupa des de fa 7 anys i que s’instaura com una reflexió crítica al voltant de l’ús de l’llenguatge, la violència quotidiana, i els seus nexes pejoratius amb l’animalitat en femení. Bestiari són autoretrats i retrats on l’autora elabora màscares a mida amb matèria orgànica, donant-los vida a diverses criatures, verbalitzades en paraules utilitzades en el llenguatge quotidià per denigrar les dones com gossa, guineu, truja, escurçó, mosca morta, harpia, etc. .
‘Cafè Cantant’ de José Torres Vicente és una videodansa flamenca que recrea els inicis de la professionalització i exhibició pública de el flamenc des d’una perspectiva de gènere. La filmació de Pastora Galván ballant a l’interior d’un peep show és una reinterpretació d’aquells cabarets ibèrics on una cama mal coberta, una espatlla nu o la possibilitat d’un posterior cites dirigien l’atracció de client. L’escenari funciona com una presó on el voyeur, des de la seva cel·la, examina els moviments de la bailaora.
L’il·lustrador Elías Taño uneix les seves creacions a les del grup de “dance hall ‘Maluks.’ Contra l’oblit ‘reivindica el paper de les dones en la lluita contra totes les injustícies. A partir d’el conegut cas de« Les bruixes de la nit », les aviadores soviètiques que van sembrar el pànic entre les files nazis a la II Guerra Mundial, Elias Taño i la música d’Maluks busca un acostament a aquesta lluita antifeixista en el present, actualitzant aquest discurs de lluita i rebel·lia contra els discursos d’odi que es propaguen avui dia en l’imperi de les fake news, la postverdad i el capitalisme líquid.
Amb aquests projectes el Consorci de Museus convida a acostar-se a la cultura digital i descobrir nous gèneres audiovisuals, des de casa, a través de la plataforma https://culturaonline.consorcimuseus.gva.es o visitant el Centre de la Carme i interactuant amb les peces a través del dispositiu de cultura segura SCR (Safe Culture Revolution).
Cultura Online ‘reuneix els 100 projectes seleccionats en la convocatòria #CMCVaCasa de el Consorci de Museus amb l’objectiu de donar suport a el sector de les arts visuals i fer front als efectes de paralització d’activitat cultural per la COVID-19.