Cultura inaugura una exposició sobre la trajectòria literària d’Azorín

Informació i Foto: http://www.gva.es

La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha inaugurat l’exposició ‘Azorín i la Comunitat Valenciana. L’escriptor i el seu paisatge’, a Monòver, ciutat natal de l’escriptor de la Generació del 98, dins dels actes commemoratius de l’Any Azorín, que va ser declarat pel Consell coincidint amb el cinquanta aniversari de la seua mort.

L’exposició, que s’exhibeix a la Casa Museu d’Azorín fins al 17 de novembre, fa un viatge sobre la vida i obra de l’escriptor i sobre l’època que va viure. Aquesta exposició es realitza en col·laboració amb l’Ajuntament de Monòver i la Fundació Caja Mediterráneo.

La mostra es compon de cinc seccions que aporten detalls de la seua producció literària i la relació d’Azorín amb els seus coetanis: ‘València: L’escola literària d’Azorín’, on es destaca l’admiració que tenia cap a Vicente Blasco Ibáñez, Teodor Llorente, Francisco Castell i Francisco Peris Mencheta; ‘Llum i color del Mediterrani’, que reflecteix les cordials relacions que va mantindre amb Marià Benlliure i Joaquín Sorolla, i ‘L’emoció del paisatge’, en la qual apareix el paisatge en la seua obra literària com a constant en els autors de la Generació del 98.

‘Azorín i la cultura valenciana’ fa un recorregut personal per una València posada en valor en l’espai i en el temps i amb records cap als personatges que van formar part del seu bagatge cultural, com ara Joan Lluís Vives i Gregori Maians; ‘L’empremta d’un escriptor inoblidable’ està plena de citacions d’altres escriptors que destaquen l’estil literari i periodístic d’Azorín, considerat precursor del nou periodisme.

La mostra serà itinerant per biblioteques d’Alacant, Castelló, València i Orihuela, i també per a la resta d’institucions que ho sol·liciten. Disposa, a més, d’un catàleg explicatiu.

La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha afirmat que “Azorín va ser un intel·lectual que va contribuir amb els seus escrits a despertar la consciència dels ciutadans respecte a la situació política i social que vivia Espanya a principis del segle XX”.

Amoraga ha afegit que el seu compromís social el difonia amb “un llenguatge senzill, amb frases curtes i amb les paraules justes”, i que “és un bon moment per a reivindicar el llenguatge clar del mestre Azorín”.

“Tothom hauria de ser un poc azorinià, perquè tothom poguera entendre’s molt millor quan parla”, ha afegit la directora general de Cultura i Patrimoni.

Amoraga també ha volgut destacar la vinculació que va tindre Azorín amb Monòver i la comarca, i com queden reflectida en les seues obres els paisatges alacantins, característica general dels escriptors de la Generació del 98, que reflectien la vida i tradicions dels pobles d’Espanya.

Una altra de les accions realitzades per a commemorar l’Any Azorín ha sigut la publicació d’un còmic amb adaptacions per al públic infantil i juvenil de huit obres de l’autor: ‘La voluntad’, ‘Fabia Linde’, ‘El paraguas’, ‘El pie de la duquesa’, ‘El fin del mundo’, ‘La mariposa y la llama’, ‘Un mundo que se acaba’ i ‘Un cuento de navidad’.

Els còmics es repartiran entre els escolars i les associacions culturals de la comarca del Vinalopó Mitjà, per a treballar amb els textos de l’autor i donar a conéixer la importància d’Azorín en la literatura espanyola.

La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, acompanyada de l’alcalde de Monòver, Natxo Vidal, i del president de la Fundació Caja Mediterráneo, Luis Boyer, ha visitat l’exposició i ha lliurat el còmic a estudiants de l’institut de Monòver.

José Martínez Ruiz, ‘Azorín’, (1873-1967) va nàixer a Monòver i sempre va estar vinculat a aquesta ciutat alacantina, on reposen les seus restes mortals. L’obra d’Azorín és extensa entre assaig, novel·la i teatre.

Algunes de les seues obres més famoses són: ‘La voluntad’ (1902), ‘Antonio Azorín’ (1903), ‘Las confesiones de un pequeño filósofo’ (1904), ‘Doña Inés’ (1925), ‘Félix Vargas’ (1928), ‘Superrealismo’ (1929), ‘Pueblo’ (1939), ‘El escritor’ (1941), ‘María Fontán’ (1943), ‘La isla sin aurora’ (1944), ‘Ruta de Don Quijote’ (1905), ‘Clásicos y modernos’ (1913), ‘Los valores literarios’ (1914), ‘Al margen de los clásicos’ (1915), ‘Old Spain’ (1926), ‘Brandy, mucho brandy’ (1927), ‘Comedia del arte’ (1927) i la trilogia ‘Lo invisible’, de la qual formen part ‘La arañita en el espejo’, ‘El segador’ i ‘Doctor Death’.

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: