Cultura impulsa la declaració de les orquestres i rondalles de pols i pua de la Comunitat Valenciana com a BIC Immaterial
La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha iniciat l’expedient per declarar com a Bé d’Interès Cultural (BIC) Immaterial la tradició de la música popular valenciana materialitzada per les orquestres i les rondalles de pols i pua de la Comunitat Valenciana.
L’objectiu d’aquesta mesura és protegir aquest tipus d’agrupacions musicals que compten amb un gran arrelament a la cultura popular de la Comunitat Valenciana, presents a pràcticament tot el territori, cosa que mostra l’èxit a nivell nacional en perdurar en el temps i estar integrat dins les tradicions musicals i populars del poble valencià.
La declaració com a BIC es concretarà en diferents accions de protecció, promoció i estudi com la realització de tasques d’identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics d’aquesta manifestació musical característica de la cultura popular valenciana.
Per això, s’incorporaran els testimonis disponibles a suports materials que en garanteixin la protecció i la preservació i es vetllarà pel normal desenvolupament i pervivència d’aquesta manifestació cultural, a més de tutelar la conservació dels seus valors tradicionals i la seva transmissió a les generacions futures.
El terme rondalla té el seu origen en la funció que originalment tenien aquests grups de corda polsada, que era rondar i amenitzar de forma popular les diferents festes de l’any.
Aquestes agrupacions actuen acompanyant la celebració de festes populars i esdeveniments culturals a cadascun dels pobles, com a suport d’usos i costums respectant la idiosincràsia pròpia de cada població entre les particularitats.
Amb la creació el 1995 de la Federació de la Comunitat Valenciana, gran part d’aquestes rondalles (les més grans) van passar a anomenar-se orquestres de pols i pua, sent el cas d’aquelles agrupacions que comptaven amb un gran nombre de música i el seu so era orquestral, mentre que els grups més reduïts que acompanyaven cors o grups de ball.
Per tant, les Orquestres són agrupacions musicals que utilitzen instruments de cordes polsades, bandúrria, llaüt, mandolina, guitarra i contrabaix, mentre que en el cas de les Rondalles de música tradicional la base es compon de bandúrria, llaüt, guitarra i guitarró, acompanyats a més d’altres instruments com uts instruments.
En concret, les orquestres de cordes polsades tenen una formació mitjana amb una plantilla de 4 bandurrias, 4 mandolines, 4 llaüts, 6 guitarres, un contrabaix i un instrument de percussió, reforçat ocasionalment amb instruments de fusta o corda fregada, així com d’altres instruments com la arbre.
Per la seva banda, les rondalles tenen una configuració més variada i moltes vegades mixtes amb alguna flauta o violí, si bé la seva configuració bàsica està composta per guitarra, bandúrria i llaüt juntament amb el característic guitarró.
La Comunitat té el nombre més gran d’orquestres i rondalles d’Espanya, cosa que les converteix en un model a seguir i potenciar. Així, aquestes agrupacions musicals estan estretament lligades a la celebració de diferents manifestacions culturals i celebracions de tota mena al llarg de l’any. A més, compten amb escoles musicals que ofereixen formació periòdica seguint el calendari escolar, cosa que garanteix el seu futur.
La gestió d’aquest BIC anirà a càrrec de la Federació d’Orquestres i Rondalles de Pols i Pua de la Comunitat Valenciana i de totes les orquestres i rondalles associades a grups de balls tradicions o actes festius d’arrelament popular valencià, que seran els que decidiran sobre aspectes materials i immaterials així com sobre el desenvolupament de la
Dins de la Federació estan integrades 74 agrupacions de les tres províncies a què se sumen grups acompanyats per rondalles que formen part de la Federació de Floklore i de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana.
Història i difusió geogràfica
La història de les rondalles es prolonga durant diversos segles enrere i els seus orígens es perden en un passat on es fonen el que és popular i el que és culte. Així mateix, el concepte actual de les agrupacions de corda polsada està datat a finals del segle XIX amb la fundació el 1878 de L’Estudiantina Fígaro, primer referent d’agrupacions de cordes polsades de tipus orquestral.
En el cas de la Comunitat Valenciana, enfonsa les seves arrels en la fundació el 1897 de la Rondalla de la Societat Coral el Micalet, a la qual van seguir ‘La Wagneriana’ (1903) d’Alacant i ‘L’Harmònica Alcoiana’ (1915).
La música de corda polsada compta amb un gran arrelament a tota la Comunitat Valenciana.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana