#ConVozSinVox
#ConVozSinVox
Fa uns mesos, Vox era un projecte il·lusionant, nascut de la capacitat d’unes persones de posar veu al que milions d’espanyols pensàvem i sentíem. Un projecte que conjuminava valors Morales, respecte a les institucions i la nostra Constitució, a la família, sentit d’Espanya i molt sentit comú.
Aquest discurs sense complexos ni ambigüitats, petri i sense fissures va il·lusionar i convèncer a molts que no havíem militat en política a fer un pas endavant i involucrar per consolidar aquest projecte a tot Espanya i especialment a les nostres ciutats i províncies com la d’Alacant. Amb el lema de “Jo no defenso les idees de Vox, és Vox qui defensa les meves”, aportem, des de la nostra inexperiència en política, el nostre temps, diners, i el millor de nosaltres, sense esperar res, simplement per raons morals i assentades conviccions davant l’enfonsament que pateix el nostre país en tots els seus àmbits.
Crèiem cegament en els nostres líders i en el projecte il·lusionant de Vox.
Però arriba el moment en què des de la direcció nacional a Madrid s’insta a un canvi en els Estatuts, suprimint les “primàries”, el que acceptem majoritàriament, convençuts de la bona fe de la mesura i per facilitar la presa de decisions del Comitè Nacional i per extensió dels provincials, davant l’enorme creixement d’afiliats i la proximitat d’una concatenació d’eleccions, que eren i són vitals per al futur d’Espanya com a nació.
I aquest va ser el nostre gran error. El poder atorgat als membres del Comitè Executiu Provincial d’Alacant, a través des de la bona fe i la ingenuïtat, va ser atorgar un xec en blanc a uns pocs perquè poguessin prendre tot tipus de decisions i tirar per terra la feina i honorabilitat de els que podien pensar que en un futur molt proper els podien prendre el lloc vistes les seves mancances i limitacions, passant a parar, difamar i destruir la feina feta durant anys per col·locar a afins com a nous coordinadors.
L’avançament electoral és la metxa que s’encén la bomba que està a punt d’esclatar i fer miques al partit a Alacant i altres províncies de la nostra geografia.
L’entrada en desembre de l’any passat en el Comitè Executiu Provincial d’Alacant d’Eduardo Martínez Fuster, lampista de confiança de José Joaquín Ripoll, amb l’oposició enfrontada de José Fresneda, vicepresident, i Carmen Gomis com Secretària Provincial així com Vicesecretaria de Comunicació i Implantació . L’oposició de tots dos a la suspensió preventiva de l’agrupació de Benidorm i els seus coordinadors, que provoca ser apartats dels càrrecs que ocupaven fins a aquest moment, dinamita les relacions amb els coordinadors i dóna peu, amb els seus purgues desmesurades i injustes, la desunió, la desil·lusió, la desconfiança i l’arribada en massa de persones a les agrupacions per fer-se amb el poder dissimuladament.
Molts considerem que l’atac als nostres coordinadors és un atac a Vox, denunciem els fets als nostres líders, sent la nostra sorpresa que vam rebre callada per resposta. Creix la repressió interna feia les nostres persones amb amenaces, imposant coordinadors afins per controlar i fer callar qualsevol indici de crítica.
Pensàvem molts de nosaltres que aquest era només un problema de la nostra província, però un cop perdut la por a represàlies o l’ostracisme dins les nostres agrupacions, assistim sorpresos que els fets aquí segueix les mateixes pautes en moltes altres províncies. S’aparten afiliats lleials per donar cabuda a arribistes arribats de partits tan dispars com el PP, Esquerra Unida, partits neonazis i fins i tot d’Esquerra Republicana, estant molts d’ells investigats o amb sentències per complir.
En els candidats elegits per les llistes així com aquestes, pel Comitè Executiu Provincial d’Alacant, no ha primat ni el mèrit, ni el currículum, ni la formació, ni l’oratòria, ni la capacitat de lideratge. L’important és ser fill de, cunyat de, espòs o esposa d’, amic de i ser submís als desitjos i designis de l’actual gestora, encara que això porti a la destrucció del partit.
Després de l’enumeració del que ha passat sentim que Vox no és el partit que en el seu dia ens va il·lusionar i ens va fer recuperar l’esperança de recuperar els valors trepitjats impunement pels partits polítics. Ens sentim defraudats i enganyats per uns líders que ens han utilitzat en benefici propi amb l’excusa de la defensa d’un benefici col·lectiu.
Possiblement, després del previsible daltabaix a les eleccions municipals properes i després el panorama polític sortit de les recents eleccions generals i autonòmiques, Vox pot quedar reduït a un partit residual amb una esperança de vida molt curta i efímera. Responsabilitat que recaurà íntegrament sobre les espatlles de la cúpula nacional, sent Santiago Abascal seu màxim responsable.
Molts considerem que l’atac als nostres coordinadors és un atac a Vox, denunciem els fets als nostres líders, sent la nostra sorpresa que vam rebre callada per resposta. Creix la repressió interna feia les nostres persones amb amenaces, imposant coordinadors afins per controlar i fer callar qualsevol indici de crítica.
Pensàvem molts de nosaltres que aquest era només un problema de la nostra província, però un cop perdut la por a represàlies o l’ostracisme dins les nostres agrupacions, assistim sorpresos que els fets aquí segueix les mateixes pautes en moltes altres províncies. S’aparten afiliats lleials per donar cabuda a arribistes arribats de partits tan dispars com el PP, Esquerra Unida, partits neonazis i fins i tot d’Esquerra Republicana, estant molts d’ells investigats o amb sentències per complir.
En els candidats elegits per les llistes així com aquestes, pel Comitè Executiu Provincial d’Alacant, no ha primat ni el mèrit, ni el currículum, ni la formació, ni l’oratòria, ni la capacitat de lideratge. L’important és ser fill de, cunyat de, espòs o esposa d’, amic de i ser submís als desitjos i designis de l’actual gestora, encara que això porti a la destrucció del partit.
Després de l’enumeració del que ha passat sentim que Vox no és el partit que en el seu dia ens va il·lusionar i ens va fer recuperar l’esperança de recuperar els valors trepitjats impunement pels partits polítics. Ens sentim defraudats i enganyats per uns líders que ens han utilitzat en benefici propi amb l’excusa de la defensa d’un benefici col·lectiu.
Possiblement, després del previsible daltabaix a les eleccions municipals properes i després el panorama polític sortit de les recents eleccions generals i autonòmiques, Vox pot quedar reduït a un partit residual amb una esperança de vida molt curta i efímera. Responsabilitat que recaurà íntegrament sobre les espatlles de la cúpula nacional, sent Santiago Abascal seu màxim responsable.
Moltes de les persones que composem les agrupacions alacantines d’Alacant ciutat, Elx, Benidorm, Altea, Mutxamel, Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan, El Campello, Albatera i altres, demanem, no, exigim, pel futur del partit un procés per revertir el poder suprem dels Comitès Provincials i eleccions democràtiques per elegir els nostres coordinadors en nom de recuperar un partit que porta camí de ser una simple anècdota en la nostra història política recent.
Relació de signants d’aquest manifest:
-Carmen Gomis Escribano. Ex afiliada. Secretària Provincial del Comitè Executiu Provincial des 2016/2019. Vicesecretària de Comunicació des 2016/2019. Vicesecretària d’Implantació Territorial des 2017/2019.
-José Fresneda Villora. Ex afiliat. Vicepresident del Comitè Executiu Provincial des 2017/2019. Coordinador d’Altea des de 2018/2019.
-Antonio Lorenzo de Membiela. Afiliat. Ex vicesecretari de Recursos en 2019. Coordinador de Benidorm des 2018/2019.
-Carolina Reial Berna. Afiliada. Ex coordinadora Albatera.
-Guillermo Martín Villaseñor. Ex afiliat. Coordinador Alacant en 2017.
-Antonio Estañ. Afiliat. Coordinador Alacant en 2017.
-Serafín Serrano Torres. Coordinador Sant Vicent del Raspeig des 2018/2019.
-Pedro Antequera Jiménez. Ex afiliat. Coordinador de Sant Joan a 2018.
I els afiliats i ex afiliats Mariano Garibo Carrasco, Alfredo V. Díaz, Eduardo Navarro Grau, Alejandro Pomares Padilla, Teófilo Ruiz Mora, Olivia Galera Ortega, Pedro José Sáez, Eli Pàmies, Myriam Marcén Alarcón, Antonio Soler, Juan José López Gallego, José Manuel Morata Climent, José Luis Pérez Orantes, Antonio Rodríguez, Belén López Sánchez, María Teresa Rico Arqués, José Castillo Camps, Pau Saura, Mikel García Ciganda, José Castillo Camps, Maria Pilar Sánchez Landete, Vicente Jiménez, Ana Cristina Rosa Sánchez, Valentín García Villena, Eduardo Navarro Grau, Juan Pastor Flors. Al tancament d’aquest manifest se seguien sumant afiliats i ex afiliats de tota la província.