Compromís proposa aconseguir fons europeus per a crear una xarxa d’itineraris no motoritzats per a turisme slow i veïns

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha registrat una moció que reclama al Govern fomentar, en col·laboració i coordinació amb les CCAA i altres administracions o organismes, les xarxes de vials no motoritzats, allí on siga possible i existisca demanda de les administracions implicades. Per a això recorda que “existeixen fons europeus per a finançar aquestes actuacions emmarcades en els objectius de transport sostenible i reducció d’emissions a l’atmosfera que el Govern hauria d’afanyar-se a sol·licitar, perquè el nostre país té les condicions ideals per a afavorir la creació i gaudi d’itineraris interurbans i rurals que connecten recursos històrics, paisatgístics i culturals”.

Així, la moció vol contribuir a promocionar aquestes infraestructures i a realitzar campanyes de sensibilització ambiental mitjançant l’ús de les maneres de transport no motoritzades per a posicionar a Espanya com una destinació segura, sostenible i de filosofia slow, en la línia de la política iniciada en 2017 per la Generalitat Valenciana amb l’Estudi de la Xarxa d’Itineraris no Motoritzats (XINM) del País Valencià.

Mulet remarca “el revulsiu territorial vertebrador, per a la salut i els pobles enllaçats mitjançant aquests itineraris”, que va alineat amb els objectius d’altres estratègies marc a nivell europeu i autonòmic encaminades a disminuir el nivell de motorització i la dependència del petroli del model de transports, reduint amb això els impactes negatius en l’ús de l’energia, el medi ambient i la salut.

La posada en marxa de la XINM suposaria un esforç per a coordinar i optimitzar els recursos dedicats a la gestió i promoció d’aquesta classe d’infraestructures.

Durant els últims 80 anys al nostre país, amb la motorització de la societat, totes les infraestructures i viàries han sigut dissenyades i executades al servei de la mobilitat amb vehicles a motor. Molt especialment quant a la mobilitat interurbana, és a dir, la mobilitat entre nuclis urbans i uns altres. L’espai per a caminar o anar amb bici d’una localitat a una altra, s’ha vist exclòs de les noves infraestructures viàries. La ciutadania experimenta cada vegada una major sensibilització pels temes mediambientals i existeix un creixent consens quant a la necessitat d’un major protagonisme de les formes no motoritzades de desplaçament, mitjançant el desenvolupament d’infraestructures ciclistes i per als vianants, integrades en els successius plans de carreteres, incorporant-les com un equipament més, tant en els nous projectes de carreteres, com en els de millora o reacondicionament.

Esta proposta de creació d’una xarxa de mobilitat no motoritzada ciclopeatonal, pretén acabar amb aquesta manca. La proposta ha de permetre l’accés a la ciutadania resident, i els visitantes exteriors i turistes, a tots els punts d’origen i destinació de manera universal i completa. Tal com ho permeten les actuals xarxes de carreteres i autovies, respecte al vehicle a motor ha d’unir tots els pobles i ciutats entre ells, i aquests amb polígons industrials, cementeris, centres comercials, poliesportius, hospitals, parades de bus, piscines, centres escolars, camps de cultius, urbanitzacions … i ha de permetre l’accés no motoritzat a tot el patrimoni cultural i natural.

Filosofía slow i per a tots

Els dos objectius fonamentals són: aconseguir que es puga anar a treballar i moure’s els visitants i turistes, a qualsevol lloc, de manera ràpida i segura amb bici o a peu, sense compartir calçada amb els vehicles a motor. Només així podrem considerar una oferta turística slow i sostenible. Es tracta d’aconseguir una xarxa no motoritzada sostenible per a ser emprada de manera universal per a tots, amb la bici i caminant. Una xarxa autònoma, segura i segregada dels vials d’alta densitat de trànsit a motor.

Si s’aconsegueix executar una xarxa no motoritzada que connecte tot amb tot, possiblement veurem a molt no tardar com les persones comencen a moure’s més amb bici que amb cotxe. Cal pensar que amb la bici elèctrica es poden fer desplaçaments quotidians de fins a 20 km, tant per motius laborals com d’oci. “El nostre Estat té qüasi 300 dies de sol a l’any, zones de gran valor i bellesa, rica gastronomia i pobles encantadors que haurien d’estar en una oferta com aquesta pensada en la gent que vol portar una vida saludable, sense aclaparaments i submergir-se destinant-li temps a les experiències que estan vivint”, ha afegit.

Existeixen ja en l’autonomia valenciana traçats específics de rutes d’àmbit autonòmic l’interès del qual supera l’àmbit de la mobilitat, en tractar-se d’itineraris que posen en valor l’atractiu turístic i patrimonial del País Valencià. Es tracta, d’una banda, de la ruta Eurovelo E-8 (tram integrant de la xarxa transnacional Eurovelo, impulsada i gestionada per la Federació Europea de Ciclistes) i, per un altre, la Via Litoral (impulsada pel Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la mateixa Generalitat Valenciana).
 

 

Informació i Foto: Compromis