Compromís demana reconèixer la capitalitat de la República de València en la llei de Memòria Democràtica

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha explicat hui que entre les prop de 90 esmenes a la llei de Memòria Democràtica que es debat ara al Senat ha presentat una nova disposició addicional que exigeix el reconeixement de València durant el període republicà i que les decisions que amb això s’adopten servisquen per a iniciar la necessària descentralització de l’estat.

 

El text remés pel Congrés, contempla la declaració Lloc de Memòria Democràtica, com aquell espai, immoble, paratge o patrimoni cultural immaterial o intangible en el qual s’han desenvolupat fets de singular rellevància per la seua significació històrica, simbòlica o per la seua repercussió en la memòria col·lectiva, vinculats a la memòria democràtica, la lluita de la ciutadania espanyola pels seus drets i llibertats, la memòria de les dones, així com amb la repressió i violència sobre la població a conseqüència de la resistència al colp d’estat de juliol de 1936, la Guerra, la Dictadura, l’exili i la lluita per la recuperació i aprofundiment dels valors democràtics.

 

Segons Mulet, la capitalitat republicana de València en si mereix aquesta declaració, però en tractar-se d’una fita de tanta transcendència, demana reforçar-lo amb una disposició addicional específica.

Així doncs, el portaveu de Compromís defensa en la seua esmena que “
Atés que la ciutat de València va ser capital del legítim Govern de la República entre els anys 1936 i 1937, i davant l’evident necessitat de descentralitzar l’Estat, en el termini de sis mesos, i a proposta de la persona titular del departament competent en matèria democràtica, es constituirà una comissió de treball amb la participació de l’Ajuntament de València i la Generalitat, Valenciana per a posar en valor el període democràtic en el qual València va ser capital de l’Estat, així com per a treballar en l’estudi de les possibilitats de situar en aquesta ciutat estaments governamentals com la Direcció General de Costas, el Ministeri d’Agricultura, el Museu Naval així com el Senat i altres organismes públics susceptibles de ser desplaçats a la tercera ciutat de l’Estat.

Segons Mulet “ tard o d’hora haurem d’abordar la necessària descentralització de l’Estat, i segurament aquesta és una oportunitat idònia”

Altres llocs de la memòria del País Valencià

Com ja ha explicat Compromís, s’ha demanat també la inclusió del Parador de Benicarló Parador de Benicarló i del Fondó de Monòver entre els Llocs de Memòria Democràtica. “El Projecte de Llei proposa ja alguns espais de partida que s’inclourien en un futur inventari. Tenim molts espais bèl·lics en el que va ser el front, fàbriques o refugis, però n’hem volgut plantejar dos que pensem no han tingut el focus que mereixen, com són l’actual parador castellonenc i les infraestructures junt a la pedania del Fondó, a Monòver, on es va establir el Govern abans de partir cap a l’exili”, ha assenyalat el portaveu de Compromís al Senat.

 

El Parador de Benicarló, nascut a partir d’un alberg de carretera va tenir com a hostes a intel·lectuals estrangers com Pablo Neruda, André Gide, André Malraux o Octavio Paz, entre altres, que anaven a assistir a l’II Congrés d’Escriptors Antifeixistes a València en 1937; al poeta Antonio Machado o a LargoCaballero, president del Consell de Ministres i Cap del Govern, Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya o Manuel Azaña, president de la República, que va incloure a aquest escenari i ciutat en la seua obra La velada en Benicarló, considerada el seu testament polític. L’alberg de Benicarló va viure notables reunions polítiques i va allotjar a destacades personalitats en el context de la contesa civil espanyola després del colp d’estat, que “han de ser recordades per tractar-se de reunions de vital importància política durant la Guerra Civil”, assenyala Mulet.

 

Existeixen proves documentals d’aquestes visites i un important espai correspost per l’interès de molts investigadors de la Guerra Civil i turistes per conèixer aquests escenaris que van acollir moments crucials de la nostra història, especialment a partir del trasllat del Govern republicà a València al novembre de 1936.

 

Últims dies del Govern

El Fondó va acollir els últims moments del legítim Govern de la II República Espanyola i la pedania del Fondó es va convertir en el centre polític més rellevant del moment, en partir des del seu aeròdrom cap a l’exili les personalitats polítiques més importants del govern de la Segona República.

 

El Fondó acull un espai memorialista amb un centre d’interpretació històrica que divulga els fets allí ocorreguts amb recursos didàctics, un refugi antiaeri creat pel Comitè Nacional per a la Defensa Passiva amb capacitat per a 200 persones amb dibuixos de xiquets i xiquetes en les guerres d’Espanya i Síria; un habitatge-caserna que va acollir als soldats de l’aviació i a l’última reunió del buró polític abans de pujar-se en dos avions bimotors Douglas de les Línies Aèries Postals Espanyoles (LAPE) cap a l’exili.

 

Des de l’aeròdrom El Mañar van partir el 6 de març de 1939 cap a l’exili en La Senia (Orà, Algèria francesa) i Tolosa (França) dirigents del Govern com el president Juan Negrín, el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació Vicente Uribe, el director general de l’Institut de Reforma Agrària, Enrique Castro, Ángel Álvarez Fernández (Angelín), el ministre d’Estat Julio Álvarez de Vayo, el governador Civil d’Alacant i Conca i secretari general del Ministeri de Defensa Jesús Monzón, el secretari d’organització del PCE Pedro Checa, el director general d’Agricultura Manuel Delicado, el dirigent del PCE Fernando Claudín, l’intel·lectual, polític, representant del Komintern i Brigades Internacionals i secretari general del PC italià Palmiro Togliattiel poeta de la Generació del 27 Rafael Alberti i la seua dona María Teresa León, l’Estat Major el coronel Antonio Cordón i la diputada Dolores Ibárruri “Pasionaria”, la seua secretària Irene Falcón, el general Hidalgo de Cisneros cap de l’aviació republicana, Enrique Líster, el diputat comunista francès Jean Cattelas i altres comandaments militars com el general de brigada Juan Guilloto ‘Modesto’.

 

L’espai memorialista recorda que, en les setmanes prèvies a la presa de las comarques d’Alacant per l’exèrcit revoltat, mig milió de persones va fugir a França per por a represàlies. “Aquest espai en el qual van tenir lloc els últims moments del Govern de la Segona República ha de servir de punt de trobada per a reflexionar entorn de la tragèdia dels exilis humans i és un innegable museu històric a l’aire lliure”, recorden en la seua proposta.

 

 

 

 

Informació i Foto: Compromis

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: