Compromís demana la retirada del quadre del Senat dedicat al Marquès de la Ensenada, autor del genocidi contra el poble gitano

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha demanat per carta a la Presidència del Senat que retire el quadre del Marquès de la Ensenada, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, visible en la planta baixa de l’edifici noble de la institució, enfront d’uns ascensors que utilitzen diàriament centenars de persones.

En la seua carta, Mulet, assenyala que “està fora de lloc i és injustificat que una cambra com el Senat, que representa la sobirania dels pobles de l’Estat espanyol, tinga en un lloc molt visible, un quadre d’aquesta persona, autor material i ideològic de ‘la Gran batuda’ l’intent d’extermini del poble gitano que va tenir lloc al nostre país”.

El senador recorda que lluny de caure en el presentisme, res pot justificar ni blanquejar aquesta acció. “Una persona així no pot tindre als nostres pobles i ciutats carrers dedicats a la seua memòria, perquè és un afront i una humiliació a les seues víctimes”, ha abundat, i ha recordat com ajuntaments com Lleida o Cadis, per posar un exemple, han retirat ja els carrers dedicats a aquest genocida.

Tal com va escriure el professor Jesús Salinas:

“Per als governants, tots els gitanos eren sospitosos de desobeir les lleis i, encara que moltes famílies gitanes compliren les normes que se’ls havia imposat de tenir una residència fixa i un treball comú, es va preparar una gran batuda per a capturar a tots els gitanos i separar-los de la societat.

Vázquez Tablada, Bisbe d’Oviedo, governa el Consell de Castella que era la més alta instància política de la Monarquia espanyola, i proposa la batuda a Ferran VI, que l’aprova.

Serà el Marquès de la Ensenada qui la va preparar, organitzant a l’exèrcit i als alcaldes i les seues justícies (policia local) amb el major secret. El dimecres 30 de julio de 1749 es va donar l’ordre de prendre a “tots els gitanos aveinats i vagants en aquests regnes, sense excepció de sexe, estat, ni edat, sense reservar cap refugi al fet que s’hagen acollit”. En aquells moments la Santa Seu acaba de permetre el privar als gitanos del dret d’immunitat eclesiàstica local (que consistia en el fet que ningú podia ser fet pres en recintes sagrats: esglésies, convents, ermites, cementeris, etc…); i també va ajudar el que moltes famílies gitanes havien obeït les ordenes d’assentament en 75 poblacions concretes, eren 881 famílies gitanes les que estaven censades i controlades i eren fàcils de capturar.

Entre 9.000 i 12.000 dones, homes, ancians i xiquets van ser capturats. Es van embargar i va subhastar els seus béns per a pagar les despeses del seu trasllat a presó. Homes, ancians, joves i xiquets van ser portats a presidis, mines i obres públiques. Les dones i els xiquets menors de set anys a depòsits o fàbriques on treballarien.

Per a privar-los de la llibertat no va haver-hi més delicte que el ser “merament gitanos”.

La Gran batuda va ser doncs, un intent d’extermini del poble gitano, i va ser l’autor material i promotor d’aquesta macabra iniciativa, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, I marquès de la Ensenada, que no pot estar ni un minut més lluint i senyorejant en les parets del Senat.

Informació i Foto: Compromis