Compromís demana al Govern més mesures per la creixent malaltia de Lyme causada per les caparres

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet va presentar una pregunta escrita al Govern en la qual es demanava una major implicació a lluitar contra la cada vegada més freqüent malaltia de Lyme causada per la picada de paparres, i que ha obtingut una decebedora resposta.

Mulet ha explicat que la proliferació d’aquests aràcnids en moltes zones rurals de la Plana o el Maestrat, entre altres comarques valencianes, està ocasionant múltiples problemes “ hi ha zones per les quals és impossible treballar el camp o realitzar activitats esportives sense veure com se t’omple el cos de paparres. Extreure-la del cos és una acció de risc, i cada dia hi ha més malalties transmeses per aquests animals, però en el cas de la malaltia de Lyme és més preocupant, ja que els seus símptomes poden trigar mesos o anys a aparèixer, i davant la falta de símptomes no s’efectua el tractament que mitigaria o impediria aquests efectes”

A la pregunta de què pensava fer el Govern, aquest ha contestat que:

La malaltia de Lyme (EL) és una infecció produïda pel bacteri Borrelia burgdorferi i transmesa a l’home per la picada de paparres de l’espècie Ixodes ricinus.
La malaltia de Lyme és coneguda i està reconeguda a nivell mundial. Els casos que es detecten en el sistema sanitari públic espanyol es registren mitjançant la classificació CIE-10. A Espanya es van diagnosticar els primers casos a la fi dels anys 90 del segle passat i el nombre de casos s’ha anat incrementat al llarg del temps, existint en l’actualitat zones que es consideren endèmiques.

El diagnòstic es basa fonamentalment en la clínica que presenta el pacient i es recolza en la serologia (detecció d’anticossos). Les manifestacions clíniques són molt variades, abastant dermatològiques, articulars, neurològiques i cardíaques. Es tracta d’una malaltia que en moltes ocasions resulta de difícil diagnòstic, ja que les manifestacions clíniques poden ser inespecífiques i confondre’s amb altres etiologies.

En les zones endèmiques existeixen circuits més establerts entre l’assistència primària i l’hospitalària i a més hi ha campanyes de prevenció enfront de la picada de paparra.

En el cas de les zones no endèmiques pot resultar més complicada la identificació de casos, sobretot quan es desconeixen les dades epidemiològiques del pacient que són fonamentals. Existeixen guies europees i americanes i documents consensos que estan publicats i que es poden consultar.

El Centre Nacional de Microbiologia de l’Institut de Salut Carles III disposa de la metodologia per a la detecció d’anticossos a més de la detecció molecular mitjançant PCR. En l’actualitat està participant en l’elaboració d’un document de consens a nivell nacional amb la Societat de Microbiologia Clínica i Malalties Infeccioses, de Reumatología, de Dermatologia i de Neurologia, a més d’en l’elaboració del Protocol de Vigilància Epidemiològica dirigida pel Centre Nacional d’Epidemiologia amb la intenció d’incloure la malaltia de Lyme en la llista de Malalties de Declaració Obligatòria.

Valoració:

La gent afectada per aquesta malaltia ha lamentat pel poc o nul compromís del Govern sobre aquest tema, manifestat en aquesta resposta. Aquesta malaltia per desgràcia va a més, la presència de paparres s’ha anat incrementant de manera exponencial en molts territoris com unes certes comarques valencianes ( gràcies entre un altre a plagues de conills i a l’abandó de les zones de cultiu), la seva etapa d’activitat es va allargant ( per efectes de l’escalfament global i el canvi climàtic), amb el que es pot aventurar que les patologies transmeses per aquests aràcnids, com és el cas de la malaltia de Lyme, aniran a més.

A mesura que evoluciona, la malaltia de Lyme pot produir cansament greu, coll rígid i dolorós, formigueig o entumiment dels braços i cames o paràlisi facial. Els símptomes més greus de la malaltia de Lyme no apareixen per setmanes, mesos o anys després de la picada de paparra.

La Malaltia de Lyme JA era de declaració obligatòria com a malaltia infecciosa, No han avançat en RES. Ni en el que es busca reconèixer: el seu cronificidad, tractaments, pronòstic i tractament precoç en fase igualtat.

El govern li pren el pèl als milers de malalts crònics de Lyme i, en general, al conjunt dels ciutadans, ja que tota la població espanyola està en risc. Falta informació a les escoles, formació dels professionals mèdics i proves diagnòstiques fiables. L’es plantejar amb aquesta consulta és si es reconeixerà la gravetat que presenta malaltia en les seves fases tardanes i les repercussions en la qualitat de vida dels qui la pateixen. Repercuteix en ells i en tot el seu entorn.

A més, el nombre de casos s’està estenent de manera exponencial, per diferents formes de la borrelia i de les confeccions associades. És justícia social avançar en la recerca i en els tractaments d’aquestes patologies que poden afectar a qualsevol.

Per això s’ha preguntat de nou
· Com pensa el Govern avançar, dins de les seves competències i en col·laboració amb les CCAA, en la lluita contra el Lyme en aspectes com el seu cronificidad, tractaments, pronòstic i tractament precoç en fase igualtat?
· Pensa impulsar millora per a ajudar a les persones malaltes de Lyme en el seu tractament?
· Com pensa el Govern avançar, dins de les seves competències i en col·laboració amb les CCAA contra la sobrepoblació o plaga de paparres com la que sofreixen molts municipis de Castelló?
· Té dades el Govern sobre casos de malaltia de Lyme per províncies o CCAA?
· Com pensa el Govern avançar, dins de les seves competències i en col·laboració amb les CCAA per a millorar l informació a les escoles, formació dels professionals mèdics i proves diagnòstiques fiables del Lyme?

Informació i Foto: Compromis