Comença la programació cultural de la UA amb les entrades esgotades per a les seves dues primeres propostes
Les bruxas de Macbeth
A través dels personatges de les bruixes de Macbeth, aquest muntatge aborda temes que afecten directament a l’gènere femení, però que d’alguna manera formen part de l’essència de tots els éssers humans; les nostres virtuts i misèries, els nostres encerts i fracassos, les nostres dubtes i certeses … Aquesta dualitat que sempre acompanya a la nostra espècie. Les bruxas de Macbeth, basada en el text d’Antonio Álamo, es va estrenar el 6 de març de 2020 a l’Auditori Municipal Gustavo Freire de Lugo.
Sinopsi: Tres bruixes ressorgeixen de la tomba per dur a terme, un cop més, la representació de l’obra Macbeth davant el públic. Una d’elles es nega a continuar amb el guió establert i invocar abans d’hora a la deessa Hécate, qui indica que han d’entrar al cor de l’respectable. És aquí quan decideixen presentar-se a el públic amb els noms que Shakespeare mai els va donar i demostrar que mai van poder desenvolupar el seu propi guió vital per la terrible caça de bruixes esdevinguda des de l’Edat Mitjana a el segle XVII. Un espectacle que diverteix i pessiga per igual.
Medea
Direcció: Xiomara Wander-Berghe
Representació en valencià
Medea, el muntatge que el grup clàssic de l’Aula de Teatre de la UA va preparar durant el curs 2019-20 i que tenia previst presentar el passat mes de maig, s’estrena per fi en el Paranimf de la UA, el divendres 16 d’octubre a les 20.00 hores.
Medea, d’Andrés Lima, és el text més directe i honest de la tragèdia fins a la data, basat en els textos de Sèneca. És cert que avui en dia som més de romans que de grecs. El impulsa la frase de el clàssic «No hi ha major dolor que l’Amor». Medea ens fa reflexionar sobre l’amor i de com de destructiu pot arribar a ser. És una història a través de la veu d’una dona, de la seva incapacitat de decisió. Medea, l’estrangera, és condemnada a vagar per la terra per ser inservible per al regne; és repudiada per por; és condemnada de la mateixa manera que va condemnar el seu destí a seguir els passos de Jàson, persona per la qual va trair tot el que volia menys el seu amor incondicional a ell. Medea, una víctima més de l’amor romàntic, una dona que per primera vegada en la tragèdia grega pren les regnes del seu propi destí. Som espectadors i jutges d’aquest cruel assassinat i, en definitiva, ens contraposa el bell i el més fosc de l’ésser humà ».